Mentre el
president Puigdemont, de nou cap de llista a les eleccions al Parlament, ha anunciat que,
ara sí de totes totes i passi el que passi, tornarà, el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, dies enrere va
anunciar que es
retirava uns dies per pensar i
reflexionar, i
decidir si
dimiteix o no.
Ambdós, a la seva manera i per circumstàncies diferents, han
projectat un escenari anticipant una decisió certament transcendental que, més enllà de les previsibles
implicacions personals,
condicionen intensament la
campanya electoral.
La
carta de Pedro Sánchez, responent a la decisió d'un jutge d'acceptar la
causa contra la seva dona, va sorprendre propis i estranys; va sorprendre per
inèdita, i també perquè, certament, sembla que la
causa contra la seva dona té més aviat
poc recorregut.
En
l'impàs d'espera, fins que
avui faci pública la seva decisió, qui més qui menys s'ha preguntat si tot plegat
respon només a qüestions personals, o si el
rerefons també és
polític i estratègic, convertint el seu
anunci de possible
dimissió en una
jugada mestra (?) per
condicionar la campanya electoral.
És evident que, de moment, el que sí que ha
aconseguit és situar-se al
centre del debat polític de la
campanya electoral de les eleccions al Parlament (sense oblidar que després vindran les europees), i
mobilitzar el seu electorat, que no és poc.
I si la seva
carta, amb el seu
anunci anticipat d'una decisió, ja ha generat un gran
rebombori polític, la seva
decisió, sigui quina sigui la que
comuniqui avui, segur que
seguirà aixecant polseguera i seguirà
marcant, per a bé i per a mal, la
campanya electoral d'unes eleccions al Parlament que, d'altra banda, sembla ens seguiren
dibuixant un escenari d'inestabilitat política a
Catalunya, i de retruc a
Espanya.
I pel que fa a la decisió, em sorprendria que decidís seguir, així com si res... Aquesta crisi (personal i política), penso, només es pot tancar amb una dimissió, o amb una qüestió de confiança... Veurem.
.jpg)
