Això del dret a decidir sembla que comença a passar com amb el terme sostenibilitat: de tant usar-l'ho acaba perdent força, sentit i fins potser algun dia criteri...
A Sarrià de Ter el dret a decidir també ha arribat, el dret a decidir la independència (o no) del nostre País, però de fet el dret a decidir l'exercim des de fa anys, tants com anys té la democràcia... I ho farem de nou aquest any, diuen que a la tardor... Però no és sobre aquesta qüestió del què volia parlar avui...
Els grups municipals de Sarrià de Ter que formen el govern, que van aprovar, amb l'abstenció del PSC, la moció sobre el dret a decidir el futur del nostre País, no fan servir la mateixa vara (ni la de l'alcalde ni la de mesurar) per aplicar el dret a decidir a qüestions més domèstiques, més de casa nostre, més del nostre poble: la cessió gratuïta de 1.081m2 al Consell Comarcal per al futur Centre de Visitants del Gironès, com a exemple...
Des del PSC de Sarrià de Ter ja no demanem el dret a decidir, d'entrada hem reclamat el dret a ser informats com a grup municipal, dret que massa sovint hem de reclamar al govern i a l'alcalde... I sobretot tenint present que el conveni entre l'Ajuntament i el Consell Comarcal de cessió gratuïta de 1.081 m2 d'equipament públic municipal a l'ens comarcal, aprovat a finals de novembre per decret d'alcaldia (suposem) i ja signat, no ha passat encara pel Ple municipal, malgrat haver-se'n fet un al desembre, i no forma part de les ordres del dia de les comissions informatives prèvies al ple del proper dimarts 26 de gener d'enguany...
Per a aquesta qüestió, no només per la cessió gratuïta de l'equipament, sinó també pel canvi d'usos que s'hi farà, el què demanem és el dret a ser consultats, que no a decidir, ja no només com a grup municipal, sinó com a poble: entitats i veïns i veïnes.
Per a aquesta qüestió, no només per la cessió gratuïta de l'equipament, sinó també pel canvi d'usos que s'hi farà, el què demanem és el dret a ser consultats, que no a decidir, ja no només com a grup municipal, sinó com a poble: entitats i veïns i veïnes.
És amb aquesta voluntat que des del nostre grup hem elaborat aquest model d'instància (Google Docs) on el què, després d'una breu exposició de motius, es demana a l'alcalde Que es posposi l’aprovació del conveni de cessió gratuïta de 1.081 m2 al Consell Comarcal del Gironès per a la construcció del Centre de Visitants del Gironès fins que es faci una reunió informativa del projecte amb les entitats del poble oberta també als veïns i veïnes per tal que puguem valorar els pros i contra de la proposta, essent la nostra opinió sobre el futur del citat equipament un element més a valorar per part de l’ajuntament.
Com amb el terme sostenibilitat, el de participació també és un terme que, per excés i mal ús, sobretot de l'àmbit polític, s'ha acabat desvirtuant... Tot sovint tinc la percepció que allà on el govern municipal parla de participació es refereix, senzillament (i no és poc!) a col·laboració...
------------------------------------------
pd1: sobre aquesta qüestió us recomano especialment l'article d'Assumpció Vila tòpics: ús i abús, del qual en reproduiexo un fragment:
L’emplaçament, al llarg de l’Avinguda de França, és considerat un lloc ideal pels defensors del projecte. A Sarrià de Ter coneixem bé el turisme de carretera, el que s’atura per utilitzar serveis. El seu mai és un destí final, només un destí de pas. Segurament s’hi pot parar algun turista provinent de França, de camí a Girona, una il•lusió que durarà mentre la sortida de l’AP-7 estigui a Sant Julià de Ramis. Quan Acesa construeixi la de Sant Gregori, d’estrangers no en veurem ni un. Si el projecte es basa en donar informació als gironins i a algú de Barcelona que s’equivoqui de sortida, convindreu en que es tracta d’un projecte sobredimensionat.
pd2: sobre aquesta qüestió vaig publicar ahir Carta del PSC sobre el Centre de Visitants del Gironès als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, on també hi trobaràs els altres apounts relacionats amb el tema.
------------------------------------------
pd1: sobre aquesta qüestió us recomano especialment l'article d'Assumpció Vila tòpics: ús i abús, del qual en reproduiexo un fragment:
L’emplaçament, al llarg de l’Avinguda de França, és considerat un lloc ideal pels defensors del projecte. A Sarrià de Ter coneixem bé el turisme de carretera, el que s’atura per utilitzar serveis. El seu mai és un destí final, només un destí de pas. Segurament s’hi pot parar algun turista provinent de França, de camí a Girona, una il•lusió que durarà mentre la sortida de l’AP-7 estigui a Sant Julià de Ramis. Quan Acesa construeixi la de Sant Gregori, d’estrangers no en veurem ni un. Si el projecte es basa en donar informació als gironins i a algú de Barcelona que s’equivoqui de sortida, convindreu en que es tracta d’un projecte sobredimensionat.
pd2: sobre aquesta qüestió vaig publicar ahir Carta del PSC sobre el Centre de Visitants del Gironès als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, on també hi trobaràs els altres apounts relacionats amb el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada