divendres 31 de juliol de 2009

Núria Pòrtulas no és terrorista

Segons es desprèn de la sentència, filtrada a algun mitjà, de l'Audiència Nacional sobre l'acusació de Núria Pòrtulas, l'anarquista sarrianenca no és una terrorista ni ha col·laborat amb terroristes, malgrat sembla que la sentència diu que podria col·laborar-hi en un futur... Núria Pòrtulas ha estat condemnada a 2 anys i 6 mesos de presó pel delicte de temptativa de col·laboració amb banda armada, condemna que recorrerà al Tribunal Suprem.

No m'és senzill parlar d'aquesta qüestió en uns dies marcats pel dolor i condemna per la covarda activitat terrorista d'ETA, però res d'això hauria de contaminar la legítima defensa de Núria Pòrtulas. Reconec que no disposo de la suficient i necessària informació per parlar amb totes les de la llei, però després de tot aquest llarg procés, sembla que cal cercar quelcom condemnatori, que res de tot això no pugui acabar definitivament amb res... Segons Benet Salellas, aquesta sentència, temptativa de col·laboració amb banda armada, només ha estat aplicada en quatre o cinc ocasions més...

Aquest mateix dimarts al vespre l'assemblea de suport a Núria Pòrtulas ha emès aquest comunicat:

Davant de la sentència de l'Audiència Nacional, que hem conegut avui, sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per "temptativa de col·laboració amb organització terrorista" no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l'Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l'únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d'un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d'esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pòrtulas (com ara cartells antirepressiu sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que: "[las actuaciones concretas de la procesada] no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada."

Malgrat això, el tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional condemna la Núria a 2 anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l'Estat contra els moviments combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses...)

L'assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l'absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d'agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona.

Núria absolució!
Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!Dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial i judicial.

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas
Girona, 30 de juliol de 2009

-------------------------------


pd1: també et pot interessar llegir DE IN-JUSTÍCIA, al bloc d'en Sam Enfot.

pd2: sobre aquesta qüestió també he escrit:
"Núria absolució" a l'ajuntament de Sarrià de Ter, el diumenge 7 de juny de 2009
Núria Pòrtulas, davant la llei: les nostres idees són els vostres malsons, el dimarts 14 de juliol de 2009

dijous 30 de juliol de 2009

Steven Munar, músic mallorquí d'arrels anglosaxones que he conegut al Rosselló


El dia de Sant Jaume amb la família (Sira i nenes) vam passar el dia al Rosselló, al bonic poble del Voló (Le Boulou). Vam dinar a casa de l'àvia paterna del company (Marc) d'una amiga (Maia) de la Sira i a la tarda ens vam anar a remullar als Plans d'eau... Amb l'amiga de la Sira i el seu company hi havia una altra parella, la Míriam i l'Steven, amb la seva filla...

És curiós, doncs el què havia de ser el coneixement d'uns amics del company d'una amiga de la Sira, va ser el descobriment d'un músic que no coneixia... ni a ell ni al seu anterior grup, els The Tea Servants...

Aquestes són unes mostres de la música (amb el seu anterior grup i en solitari) d'aquest mallorquí amb arrels anglosaxones que viu a Barcelona...

The Tea Servants - A Portrait





The Tea Servants - JJ Johanson





Steven Munar al Cabaret Elèctric





STEVEN MUNAR -- GOD HAS HELPED HALLELUJAH





STEVEN MUNAR -- GOD HAS HELPED HALLELUJAH from Steven Munar on Vimeo.


Steven Munar... un nou i interessant descobriment d'aquest estiu musicalment tan ric... L'Steven en solitari ha publicat dos treballs, Miracle Beach (MR01/2007), autoeditat amb Miracle Records, i més recentment The Language of the Birds. L'Steven Munar es fa acompanyar per la seva banda de músics, The Miracle Band, amb Miguel Pérez (guitarra), Narcís Passolas (baix) i Llorenç Roca (bateria). Precisament la cançó God has helped (Hallelujah) pertany a aquest segon disc en solitari...

dimecres 29 de juliol de 2009

Les propostes de millora del PSC al MIEM de Sarrià de Ter: de 10, 1 estimada!

La popular cançó comença dient: deu pometes té el pomer, de deu una, de deu una, deu pometes té el pomer, de deu una li'n caigué!... I seguiria la cançó fins a caure totes les pomes... cap pometa té el pomer!...

Malgrat la música podria ser la mateixa, la lletra ha estat del tot diferent i la cançó, en aquest cas, seria més aviat breu: deu propostes va fer el PSC, de deu una, de deu una, deu propostes va fer el PSC, de deu una en caigué. Fi.

Cançonetes a part, aquesta és la valoració de l'aprovació final, al ple d'aquest dimarts al vespre, del MIEM que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter:

El PSC vota favorablement la proposta del MIEM de Sarrià de Ter tot i la manca de voluntat de consens del govern

Pel PSC el document és correcte pel que fa a l'anàlisi però poc ambiciós pel que fa a la proposta

El PSC ha votat favorablement a la proposta definitiva del MIEM de Sarrià de Ter tot i considerar que segueix essent una proposta poc ambiciosa i lamentant que el govern només hagi admès una de les deu propostes de millora que va proposar durant el període d'exposició pública. Per Roger Casero "el govern i la regidoria d'esports han perdut una gran oportunitat de dibuixar el futur de la pràctica esportiva a Sarrià de Ter, han evitat el debat polític i ciutadà i han acabat elaborant un document poc ambiciós i conservador, que es limita a planificar els projectes que estaven previstos des de fa com a mínim dos anys".

Pel PSC el govern de Sarrià de Ter ha volgut evitar el debat polític i ciutadà del MIEM per evitar que sorgissin divergències internes entre els grups del govern, evitant per exemple el debat sobre el futur de la piscina municipal. Per Casero, "hem estat precisament el PSC qui ha apropat el MIEM a les entitats de Sarrià de Ter, a les esportives i a les no esportives, a través de la reunió informativa que vam fer, i que va motivar a una associació de veïns del poble a presentar una al·legació, tal i com vam fer també des del PSC".

El PSC també lamenta que de les deu propostes de millora que va presentar en forma d'al·legació, el govern només n'hagi recollit una, la mateixa proposta que va fer en la seva al·legació l'associació de veïns. Segons Casero "el govern i la regidoria d'esports han mostrat molt poca voluntat, ja no de consens, sinó de diàleg, no només amb el grup socialista, també amb les entitats de Sarrià de Ter".

El PSC es mostra satisfet, però, del treball que ha fet amb la proposta del MIEM, apropant la proposta a les entitats del poble i presentant propostes de millora. Per Roger Casero "la proposta de la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers és fruit del treball del PSC amb les entitats, és una aportació positiva i de millora del municipi des de la oposició".

El PSC lamenta que altres propostes com les pistes de tennis, la pista poliesportiva del futur camp de futbol del Pla de Dalt, el centre de senderisme i BTT de la Cooperativa, la millora de la zona esportiva del Passeig del Riu o l'excel·lència esportiva no formin part de la proposta definitiva del MIEM de Sarrià de Ter.

Malgrat la manca de voluntat de consens del govern i ser un document poc ambiciós, el PSC de Sarrià de Ter ha votat favorablement valorant com a positives les inversions que preveu el MIEM. Per Casero "durant tot el procés d'elaboració i aprovació del MIEM ens hem mostrat oberts al diàleg i al consens, ens hem posat a disposició del govern per debatre les propostes i participar del procés i ja amb l'aprovació inicial, quan ens vam abstenir, vam comprometre'ns a votar-hi afirmativament, aportant el nostre grup, generosament, el consens que creiem que ha de tenir el MIEM, però lamentant que una vegada més el govern no hagi estat a l'alçada motivant el gran acord que el MIEM requeria, tenint present que és el document que definirà el futur esportiu del municipi i l'acord més imporant d'aquest mandat de la regidoria d'esports".

----------------------------------

pd: sobre el MIEM de Sarrià de Ter també he escrit en aquest bloc
L'esport, un motor de Sarrià de Ter, publicat el dilluns 30 de juny de 2008
Volem millorar el MIEM de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 8 d'abril de 2009
Reunió amb clubs i entitats pel MIEM de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 10 de maig de 2009
10 propostes i suggeriments per millorar el MIEM de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 20 de maig de 2009

dimarts 28 de juliol de 2009

Puigcercós dicta, el President Montilla no escriu


ERC i el seu màxim dirigent, Joan Puigcercós, consideren que al govern d'Entesa li cal una remodelació després de l'acord de finançament i escassament a un any vista de les eleccions. Aquesta és una opinió tan respectable com la que pugui tenir qualsevol altre persona, i ni res ni ningú impedeix que així, d'una manera clara i diàfana, la puguin expressar, fins i tot públicament.
Però no és a Puigcercós a qui li correspon prendre aquestes decisions, prou que ho sap, sinó que el nomenament i/o destitució de consellers i conselleres li correspon al President Montilla. I el President Montilla ha dit que ara no, que no preveu fer canvis a curt termini.

No sé quines són les intencions de les declaracions d'ERC i de Joan Puigcercós, no sé si el què volen és que algun conseller o consellera d'ERC plegui, per situar-ne algun de millor posicionat de cares a les properes eleccions (no com a cap de llista, naturalment!), o bé que siguin alguns dels altres partits que formen govern (PSC i ICV-EUiA) els qui canviïn... O potser ambdues coses... O potser Puigcercós i ERC han buscat fer un cop d'efecte prenent la iniciativa de proposar un canvi de govern per influïr d'aquesta manera al President i erigir-se com el motor de la remodelació...

No sembla que el President Montilla tingui la voluntat de seguir el dictat de la remodelació proposada per ERC i Puigcercós, i possiblement si tenia intenció de fer-lo, menys el farà ara... Naturalment el President Montilla, el dia que sí vulgui fer una remodelació del govern, la pactarà amb ERC i amb Puigcercós, com ho farà també amb Joan Saura i ICV-EUiA, i fins i tot amb el PSC...

No sé si a poc més d'un any de les properes eleccions al Parlament de Catalunya és bo un canvi de govern, sobretot amb un any en què l'estabilitat i tranquil·litat dins el govern marcaran la pauta, després d'assolir finalment l'acord de finançament... A més, encara que no canviï el govern, sí que s'estan definint, aquest dies, canvis importants dins un dels partits de govern, amb la renúncia a ser candidat d'ICV-EUiA de Joan Saura, després de la renúncia a ser candidat de Carod-Rovira per part d'ERC...

Amb canvis o sense, el més important i la prioritat, penso jo, és que el govern d'Entesa finalitzi aquesta legislatura amb la tranquil·litat i estabilitat actuals, lluny de la inestabilitat que va caracteritzar el precipitat final de legislatura del govern Tripartit... Sabrà el President Montilla tancar positivament aquesta legislatura...

diumenge 26 de juliol de 2009

11 anys, i segueixo creient en el (meu) matrimoni


De Casament Sira i Roger (26 juliol 1998)

Va ser també un calorós diumenge 26 de juliol, aquell de l'any 1998... La cerimònia, a l'església Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter, oficiada per un capellà i monjo amic, que llavors s'estava a Montserrat... El dia del meu casament és el dia que més he plorat d'emoció i d'alegria, sobretot durant la missa... i això que sóc agnòstic!. Però la cerimònia, preparada amb temps i amor conjuntament amb la Sira, amb la participació d'amics i familiars, va ser molt bonica... lectures, cants, cançons...


Sí, ja sé que l'any passat ja vaig fer un apunt sobre els 10 anys de matrimoni!, sí, ja sé que les fotos del casament són les mateixes... què voleu, només m'he casat una vegada!...

M'agrada celebrar l'aniversari de casament; és un dels millors dies de la meva vida, d'aquells millors dies que es compten amb els dits d'una mà i que l'acompanyen, entre d'altres, els dies que van néixer les meves tres filles... M'agrada celebrar-lo i avui ho hem fet (sense la Clàudia, que aquests dies és de colònies amb el Mijac de Sarrià de Ter) tot dinant a casa d'uns bons amics al bonic barri de Sant Daniel de Girona...



Dies enrere, tot dinant amb companys de feina, els afirmava amb molta convicció, que jo crec amb el matrimoni, que respectant totes les fórmules per a formar una família, la meva opció, la nostra opció, va ser i és el matrimoni... Potser per això ens vam casar joves, amb la Sira, potser per això vam ser pares poc més d'un any després de casar-nos...

Els onze anys de matrimoni són un valor que cada any va en alça (l'any vinent, espero que en siguin dotze!), però el més important és voler mantenir viu el nostre compromís de convivència conjunta, amb amor i respecte, per molts anys més...


Gràcies Sira, pel teu amor i generositat...

-------------------------------

pd: 10 anys de matrimoni!, del dissabte 26 de juliol de 2008.
3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!, del dijous 3 de juliol de 2008.

Llullu, Quiet...

Un dia, el darrer dissabte del mes de març d'enguany, vas compartir amb nosaltres, a Sarrià de Ter, la teva passió per la llengua, el teu somriure i bon humor amb el PLAERDEMALLENGUA... En tenim un grat i gran record, d'aquella tarda... Ara que les hores són difícils, ara que en Llullu pot córrer, saltar, volar com mai havia pogut fer, però malauradament no podem, no podeu veure-ho, rep també tot el nostre escalf, suport i amistat. Una abraçada des de Sarrià de Ter per tu, Màrius, i per tots els qui en Llullu tan estimava...

No he trobat millors paraules, encara que sé que n'hi ha, per escriure aquest missatge de condol a Màrius Serra i la seva família al seu perfil del Facebook per la sobtada i prematura mort del seu fill, en Llullu, protagonista del llibre Quiet.

Màrius Serra va venir, com he dit abans, el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter a fer una xerrada; la presentació de Màrius Serra la va fer, d'una manera magistral i alhora original el sarianenc Josep Ma Sansalvador i Provensal, que del llibre Quiet va destacar precisament la seva part final; la crònica que en vaig fer deia, sobre la presentació que en va fer en Josep Ma: Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual...



El meu condol per en Màrius i la seva família...
---------------------------------

pd1: Punts de Llibre 28/04/09 - Així comença "Quiet", de Màrius Serra


pd2: Amb els estels, Llullu. és l'apunt que Josep Ma Sansalvador i Provensal ha fet al seu bloc.

pd3: potser també et pot interessar Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter, del diumenge 5 d'abril de 2009.

dissabte 25 de juliol de 2009

Video killed the radio star: Polònia+Crackòvia vs Minoria Absoluta


El discurs de Montilla sobre el finançament

Aquest divendres RAC1 ha emès el darrer programa del Minoria Absoluta, la millor manera, segons s'autodefinien, d'entendre la política amb humor. El programa de ràdio de Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas no només els ha permès tastar l'èxit en aquest mitjà sinó que també els ha permès fer el salt a la TV, inicialment a 8tv i finalment fer el gran salt a TV3, amb més recursos, amb el Polònia. De fet la dedicació del Polònia ja va fer disminuïr de 2 a 1 hora d'emissió el programa de ràdio, però l'aparició i també gran èxit del nou programa de la factoria, el Crackòvia, ha acabat matant el Minoria Absoluta.

Aquests són els enllaços dels podcasts del darrer programa del Minoria Absoluta a RAC1:
MINORIA ABSOLUTA - Divendres 24-07-09 (12h)
MINORIA ABSOLUTA - Divendres 24-07-09 (13h)

El cert és que els trobaré a faltar; tot sovint els escoltava a la nit, a la repetició del programa que es feia entre 1 i 2 de la maninada... No sé si han ajudat o no a dignificar la política, de fet aquesta no era la seva finalitat... però sí que han ajdat a fer-la, possiblement, més digerible... A més, el programa de ràdio, respecte el Polònia, era més fresc, més proper, més directe i a volts més divertit...

En fi, moltes gràcies, minorius, per les bones estones de ràdio...

-------------------------------------

pd1: darrer programa del Polònia d'aquesta temporada


pd2: Video Killed the Radio Star

divendres 24 de juliol de 2009

Congrés Treball i Ciutadania: documents (V de V)

Amb aquesta entrada al bloc tanco la sèrie d'aquesta setmana dedicada al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els passats 14 i 15 de juliol. Al llarg d'aquesta setmana he transcrit els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i he apuntat unes breus reflexions (IV) personals sobre el congrés. Però per tancar la sèrie em semblava que el millor era convidar-vos a la lectura dels documents que han emanat del propi congrés.

Naturalment l'important dels congressos són les conferències, debats i taules de treball que es puguin produir, i en aquest sentit totes les intervencions del Congrés Treball i Ciutadania les podeu escoltar a través de l'espai de Podcast del web del congrés, on hi trobareu tot el material audible:

1 Benvinguda al congrés, Teresa Roigé
2 Intervenció de Sara Berbel, Directora de d'igualtat d'Oportunitats en el Treball
3 Plenari Eix 1: Robert Castel, Director d'estudis EHESS
4 Taula Exposicions i Debat - Moderador Xavier Orteu (ECAS)
5 Inauguració institucional
6 Plenari Eix 2: Saul Karsz, Sociòleg i filòsof
7 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Sonia Fuertes (ECAS)
8 Plenari Eix 3: Joan Majó, Vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia
9 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Montse Tohà (ECAS)
10 Conclusions i agraiments de la presidenta d'ECAS
11 Lectura per part de Maite Mauricio del Document de Compromís comú del Comitè Assessor
12 Lectura de Manifest ECAS per part de Daniel Juan i Vivian Cano
13 Clausura per part de la consellera Mar Serna
Però, com vam poder veure., viure i escoltar a la part final del Congrés Treball i Ciutadania, els congressos també són importants per les conclusions, compromisos i acords que puguin aportar-nos, ja no només als i les participants, també al sector professional i a la societat en general.

En aquest sentit són especialment rellevants dos documents: el Compromís comú del Comitè Assessor i el Manifest ECAS del Congrés.

Us convido a la lectura d'ambdós documents, el primer més breu, el segon, per ser un manifest, potser excessivament llarg, però tots dos igualment interessants.

Compromís comú del Comitè Assessor

Aquest Document de Compromís Comú neix en el marc del 1er Congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social. La voluntat del mateix és fer una aposta explícita i decidida per part de les diferents organitzacions i administracions implicades en superar la crisi social que està suposant l’actual destrucció de llocs de treball en relació als col·lectius en risc d’exclusió social. Entenem que:

. El dret al treball és un element clau per assegurar la cohesió social i l’accés a la ciutadania tal i com s’expressa i està reconegut en el marc de la Constitució.

. La crisi econòmica actual ha tingut importants conseqüències a nivell de destrucció d’ocupació. Que aquest fet ha deixat en situació de màxima vulnerabilitat econòmica a un volum important de persones.

. En aquestes condicions es produeixen efectes de fractura social, i queda compromès l’accés a una ciutadania plena. Aquella on les persones poden compartir un espai de seguretat i un projecte social comú.

. Entenem que és una qüestió de responsabilitat i una qüestió de justícia social generar les condicions necessàries per a que tots els ciutadans puguin assegurar el seu accés al treball.

. Ens uneix l’ interès i la preocupació per aportar elements de reflexió, debat i propostes al voltant de les polítiques i les actuacions per a crear ocupació i capacitar professionals, en especial per aquells col·lectius que pateixen més dificultats per a integrar-se al mercat laboral.

En conseqüència, les organitzacions i administracions sota signants, es comprometen a desenvolupar propostes que facin compatible la millora de l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Per a fer-ho acorden dotar, per part de cada institució, dels esforços necessaris per a desenvolupar accions en aquesta direcció.

Manifest ECAS del Congrés
Donada l'extensió del manifest, apunto aquí, a títol de resum, els títols dels 9 punts en què està dividit:

1) Atur. Cap aturat sense ocupació
2) La major vulnerabilitat dels immigrants ens porta a què els que ahir eren productius avui seran il·legals
3) Invertim en els joves per a la millora de la societat futura
4) Per un capitalisme ètic: Prou del principi "ho vull, ho tinc"
5) La primera urgència social: La prevenció
6) Tots i totes per a l’ Eficiència – Eficàcia – Agilitat contra la pobresa
7) Volem una societat més igualitària
8) 2010, quelcom més que una data en el calendari
9) L’interès general és patrimoni de la ciutadania

Us convido, doncs, a llegir i escoltar el Congrés Treball i Ciutadania... encara queda estiu per, amb tranquil·litat, reviure el congrés o escoltar, si no hi vau assistir, interessants intervencions...

-------------------------------

pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V), del dijous 23 de juliol de 2009.

dijous 23 de juliol de 2009

Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V)


Després de transcriure els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i abans de convidar-vos, demà, a la lectura d'alguns documents del Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) celebrat els passats 14 i 15 de juliol, voldria fer algunes breus reflexions sobre el congrés.

D'entrada voldria felicitar els organitzadors per la convocatòria del congrés, doncs aquest espai de reflexió, anàlisi, diàleg i acord al voltant dels conceptes treball i ciutadania, amb una forta implicació del tercer sector, obert al coneixement i a la participació del món empresarial és, no només necessari, és imprescindible.

Valoro molt positivament que el congrés, més enllà de la seva dimensió presencial, es reforcés gràcies a les TIC amb una dimensió i Participació virtual amb presència al Facebook, Twitter, perfil al Delicious, permetent la sindicació de continguts a través de l'rss i amb fotogaleria al Flikr. A la galeria de fotos del Flikr, però, no hi han volcat les fotos del congrés, que sí que es poden descarregar entrant a l'apartat Material complementari, encara que a nivell d'imatge són, a criteri meu, excessivament restrictius. On sí que han publicat fotos del congrés és al Facebook (fotos congrés). És especialment interessant, però, l'espai de Podcast, on es poden escoltar les intervencions i taules del congrés.

Bé, més enllà de l'organització, que en general va ser excel·lent, sí que voldria fer una breu reflexió al voltant de la inauguració institucional i del parlament que es va fer al dinar d'entitats. Pel que fa a la inauguració institucional, la sensació general és que va ser, amb el màxim respecte per les persones que van parlar i, sobretot, les institucions que representen, excessivament llarga i, per molts, soporífera. No discuteixo en absolut que les institucions que sónen suport, és a dir, diners, per organitzar un esdeveniment tinguin el seu espai, com tampoc discuteixo la pròpia existència d'aquest espai institucional, però, sobretot tenint present que van ser fins a sis parlaments, aquests haurien de ser més breus, més concisos i més allunyats dels tòpics i llocs comuns.

Pel que fa al discurs del Conseller de Governació, l'Honorable Jordi Ausàs, sense discutir i jutjar la seva presència institucional, molts vam tenir la sensació que el discurs que va fer no s'ajustava a l'audiència que tenia, doncs va parlar i aportar dades bàsicament sobre el voluntariat... semblava un discurs per un altre auditori...

Sobre el contingut del congrés, després dels apunts i, sobretot, tenint la possibilitat d'escoltar les intervencions i debats, poques coses més podria dir... tan sols algunes a mode de titulars:

. No hem d'idealitzar el passat i demonitzar el present, malgrat el present sigui complex, també complicat, i el passat ens sembli més dolç i amable.

. El llenguatge i el seu ús és sempre important: treball=ocupació?

. La flexiseguretat serà el futur?... La precarització del treball és una taca que inevitablement s'anirà escampant?...

. Hem d'evitar caure en el catastrofisme. Malgrat aquesta va ser una dels conceptes més repetits, el manifest ECAS del congrés transpira, en molts dels seus passatges, catastrofisme...



Demà més...

------------------------------------

pd:La nova exclusió social


pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.

dimecres 22 de juliol de 2009

Conflictes amb menors, menors amb conflictes


Aquest dimecres part de la reunió d'estratègies de direcció de la meva entitat, Plataforma Educativa, hem parlat de conflictes amb menors... Els dinamitzadors tenien previst passar-nos els vídeos d'una xerrada d'Emilio Calatayud [bloc], jutge de menors de Granada. És una intervenció, dividida en aquests dos vídeos, que us recomano que escolteu...

Emilio Calatayud Pérez - Lección Magistral (1)




Emilio Calatayud Pérez - Lección Magistral (2)




D'altra banda també us recomano la lectura, des d'una perspectiva crítica, de l'article No es lo mismo un niño que un menor d'Isaac Rosa al seu bloc [Trabajar cansa]. Aquest n'és un fragment:

“Hay que cambiar con urgencia la ley. Los menores de 13 años no pueden ser inimputables” -José María Benito, portavoz del sindicato policial SUP-

¿Cómo llamamos a alguien que tiene doce o trece años? ¿Es un niño, un adolescente, o simplemente un menor? Podríamos creer que son sinónimos. Pero no es así, hay una clara intención en la elección de términos. Lo vemos estos días. Los menores violan, las niñas son violadas. Incluso aunque tengan la misma edad.

Nadie encarcelaría a un niño, ¿verdad? Por el contrario, a un menor lo encerramos sin tantos escrúpulos, aunque tenga la misma edad. Al niño hay que cuidarlo, protegerlo, reeducarlo si hace algo malo. Para el menor en cambio, aunque tenga los mismos años, no bastan cinco años de reclusión, hay que endurecer el código penal.
(...)
Hagan la prueba: digan “un niño viola”, o “tres niños dan una paliza”. No suena igual, ¿verdad? Pues ahora digan “centro de niños”. Suena espantoso, es mejor llamarlos “centros de menores”. Y lo mismo la ley, que nunca podría llamarse “ley del niño” si busca castigar a los delincuentes precoces.

No són menors... ni els conflictes amb menors, ni els menors amb conflictes...

------------------------------------

pd: sobre la Fundació Plataforma Educativa també he escrit:
La Fundació Plataforma Educativa als Premis Blocs Catalunya, el dimarts 14 d'octubre de 2008
20 N. A FPE celebrem el Dia Internacional de la Infància amb Andrea Fiorenza, el dimecres 19 de novembre de 2008
Escoltant (amb interès) Andrea Fiorenza, el dimarts 2 de desembre de 2008
2008, quina moguda! (vídeo FPE Incorpora), el dilluns 22 de desembre de 2008
Construir certesa des de la incertesa, el dimarts 10 de febrer de 2009
Parlant de les noves tecnologies a la meva entitat, el dimecres 17 de juny de 2009

Amb Stairway to heaven la sincronitzada espanyola assoleix l'or



Les nedadores d'Anna Tarrés, amb la també catalana Gemma Mengual al capdavant, han assolit aquest dimecres la primera medalla d'or per la natació sincronitzada espanyola. Després de moltes plates assolides, bé es mereixien, finalment, pujar al graó més alt del podi.

Personalment, a més, em fa espcial il·lusió que la cançó escollida hagi estat la més coneguda del mític grup Led Zeppelin, un dels meus de capçalera que des de la meva més tendra adolescència m'acompanya...

Aquest és un vídeo de l'actuació de les nedadores espanyoles, però de moment se n'ha extret l'àudio, amb la qual cosa perd molt i molt.

Ejercicio de España en la final combinada de natación sincronizada Mundial Roma 2009

AVISO: This video contains an audio track that has not been authorized by WMG. The audio has been disabled. Más información sobre copyright

Però en aquest enllaç del web de RTVE sí que es pot veure el vídeo complert de l'actuació amb el corresponent àudio, però de moment (o definitivament?... però segur sí incomprensiblement!) no és incrustable... de fet al canal Youtube de RTVE aquest vídeo de moment no hi és...

Per cert, no deixa de ser curiós que la lletra de la cançó Stairway to heaven comenci dient:
hi ha una dama que assegura que tot el que brilla és or...

Enhorabona a les nedadores del combinat espanyol i a la seva entrenadora... En aquest cas l'or sí que brilla, dins i fora de l'aigua!

------------------------------

pd:Led Zeppelin - Stairway to Heaven

Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V)

Aquesta setmana dedico les entrades al bloc al recent Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els dies 14 i 15 de juliol; la voluntat és abocar els apunts de, penso jo, les tres intervencions més rellevants, les de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), fer algunes breus reflexions (IV) i convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Avui, doncs, us reprodueixo els meus apunts de la intervenció de

Joan Majó, Vicepresident de la Funcdació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia

Els propers anys NO seran els de la post crisi, sinó [encara!] els de la crisi.

La crisi tindrà una sortida complicada i lenta.

Quan s'acabarà la crisi? Quan m'ho pregunten jo els contesto: de quina crisi parlem?

La crisi financera internacional, en un any o un any i mig s'haurà acabat. Als països sense més problemes afegits, la solució de la crisi financera internacional permetrà que es refacin de la recessió econòmica, com Alemanya.

El dia que la crisi financera internacional s'acabi, la crisi econòmica espanyola seguirà sense resoldre's. A l'estat espanyol la crisi financera internacional va trencar el procés de creixement exagerat dels darrers anys construit sobre 2 errors: inflant d'ua manera desmesurada els sectors de la construcció i l'immobiliari, fent que arribé a representar el 18% del PIB i generant una demanda d'habitatge fictícia.

Aquest creixement desmesurat de la construcció fa que tenint present l'stock d'habitatge no caldria construïr més habitatges per donar cobertura a la demanda real durant els propers 4 anys.

La crisi de la construcció a l'estat espanyol s'ha fet evident quan el sector financer no ha pogut trobar diner als mercats financers internacionals, degut a la crisi financera internacional... tancant d'aquesta manera la seva capacitat de donar crèdit a inversors i particulars.

Aquesta crisi ha generat a l'estat espanyol 2 milions més d'aturals, arribant als 4 milions, i generarà, si no ja ara, una crisi interna al sector financer per la no capacitat / possibilitat de retorn de crèdits.

No sortirem de la crisi fins que hagim inventat la manera de crear entre 1 i 2 milions de llocs de treball nous.

La sortida de la crisi espanyola no requereix una reactivació econòmica (generació de consum), sinó una reconversió.

D'on sortiran aquests nous llocs de treball?. Hauran de ser per gent que farà altres coses i d'una manera diferent; no podem tornar a crear els mateixos llocs de treball que s'han destruit [llegeixi's construcció]. La formació i el reciclatge prenen un paper rellevant.

Hi ha 4 grans sectors que poden donar resposta a la necessitat de creació d'aquests nous llocs de treball:

1.- les tecnologies de la informació i comunicació, les (mal) anomenades noves tecnologies. Ja no són tan noves, aquestes tecnologies, malgrat les anomenem encara aixó; la nova tecnologia és la biotecnologia.

2.- reconversió del sector i del model energètic, en el camí cap a les renovables.

3.- reconversió del sector de l'automòbil: el cotxe de d'aquí a deu anys no s'ha de semblar en res a l'actual pel que fa al motor (alimentat amb altres fonts energètiques), els materials (més lleugers, encara que igualment resistents i forts), l'electrònica (no per escoltar música, sinó per millorar la conducció i la seguretat)...

4.- serveis d'atenció a les persones, dependència i cura; tot allò que fins ara es feia des de la família (amb càrrega a les dones) ho oferirà el mercat i, en els casos de major necessitat, l'estat. Cal, però, una professionalització i regulació del sector.

Caldrà treballar també d'una manera diferent, superant el treball industrial (concepte de fàbrica: tots treballem allà mateix i a la mateixa hora) passant al treball post-industrial (no lloc de treball, no horaris pre-fixats; treball sobre demanda del client).

El contracte laboral és en essència un contracte de lloguer del temps: entra a treballar a tal hora i surt a tal altra... i durant aquesta estona ja veurem / et direm què fas.

El treballador post-industrial no ven el seu temps, es ven a ell mateix perquè ell és el producte: s'estableix un contracte de venda, de prestació del servei, no per hores, sinó pel valor, el preu, que té el producte, el servei (proper al concepte d'autònom, però sense necessitat que alhora sigui empresari).

Caldrà deixar de parlar d'assalariats i parlar de treballadors. Jo no sóc assalariat però em sento treballador. Un estudiant, també pot ser un treballador.

Un dels reptes de futur és la formació, però no tan pels coneixements que es puguin adquirir, sinó sobretot per les aptituds i habilitats que es puguin desenvolupar.

El millor mecanisme d'inclusió social és el mercat de treball. Caldria ampliar el concepte de mercat de treball.

M'oposo bastant a que hi hagi una part de la població que visqui sense treballar.

Hi ha 3 àrees en les que hi haurà importants problemes d'exclusió per la inaccessibilitat al mercat de treball:

1.- persones entre 15 i 25 anys que no estudien i no poden (volen) treballar.
2.- persones adultes que han vingut a treballar sense formació i s'han quedat a l'atur i no poden accedir a nous llocs de treball; aquest, però, poden tenir capacitat de formació i reciclatge.
3.-persones en dat de jubilñar.se que no voldran fer-ho.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).



----------------------------------

pd: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.

dimarts 21 de juliol de 2009

Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V)

(en absència de fotos seves, il·lustrem aquesta entrada al bloc amb la portada d'un dels seus llibres...)

Seguint amb la sèrie d'entrades al bloc sobre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i celebrat els passats 14 i 15 de juliol a Barcelona, reprodueixo ara els apunts de la intervenció de

Saul Karsz, Sociòleg i folòsof

Pensar és acceptar la contradicció.

La situació actual de crisi ens fa idealitzar el passat; cal desconfiar de la nostàlgia i pensar que ára som a l'infern i abans érem al paradís.

El neoliberalisme no és només un concepte econòmic, és una manera de viure, de pensar, de casar-se i separar-se... Podem parlar de la Revolució Neoliberal.

Amb el neoliberalisme s'hi pot estar d'acord, que no és el meu cas, o s'hi pot estar en contra, com suposo ho esteu la gran majoria dels qui sou aquí [al Congrés Ciutadania i Treball].

No hi ha crisi sense beneficiària de la crisi; la crisi no afecta a tothom ni de la mateixa manera.

El fantasma de la crisi: l'interès realment és del què NO es parla quan es parla de la crisi.

Els treballadors del món social estem de dol del què el treball havia de ser i representar.

Confonem treball i ocupació (treball assalariat)? L'ocupació no és un valor universal, el treball possiblement sí.

Què s'ha trencat entre ciutadania i treball?. La centralitat del treball (el seu lloc i paper central a la societat com a element vertebrador, de dinamisme econòmic i d'inclusió), la qual cosa significa que el treball era central, o pensavem que ho era... Que el treball era la porta a la inserció a la societat, permetia trobar i guanyar-se un lloc a la societat.

L'individualisme és un valor col·lectiu, és una ideologia social... i el què dic no és un joc de paraules.

Què podem fer de positiu davant la crisi? La crisi ens demostra que el treball social no pot, no ha de poder, amb tot; pot ajudar, acompanyar a la gent, però no salvar-la, i no és, no ha de ser impotència, és principi de realitat.

La crisi ha fet resorgir de nou la política; res és neutre. el treball social tampoc.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).




------------------------------

pd: també et pot interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.

dilluns 20 de juliol de 2009

L'Emergent 2009 a Sarrià de Ter en (336) imatges

De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

El 5è festival d'arts escèniques del Gironès, l'Emergent 2009, va cloure's aquest diumenge 19 de juliol amb les actuacions que es van fer al carrer Major de Sarrià de Ter de:

No Se Beatbox
Música

De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Andrea Zayas
Teatre "el galliner"
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Bikimel
Música
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Cia. Sebas
Malabars
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Joan Masdeu
Música
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Jango Edwards & Fools Militia
Clown-cabaret
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

David Julià
Foto-sketch
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter


Podeu veure, en aquesta sessió de diapositives, les (336) imatges de l'Emergent 2009 a Sarrià de Ter:


Aquestes imatges també les podeu trobar a l'àlbum Emergent 2009 a Sarrià de Ter del meu picasaweb.

Em va agradar especialment trobar entre el nombrós públic el Conseller Comarcal de Cultura, l'amic Josep Vidal (ERC); entre el públic, naturalment més enllà dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, també vaig trobar-hi coneguts de Girona, Salt i altres pobles del Gironès... D'això es tracta, de fer comarca... Aquest divendres, sense anar més lluny, amb la Sira vam anar a l'Emergent de Cassà de la Selva (excel·lent Le Croupier, amb boníssima versió del Ne me quitte pas de Jaques Brel i en la seva línia de qualitat i bogeria a parts iguals, d'un Pau Riba que va demostrar que no li cal escenari per posar-se, descalç, el públic a la butxaca).

El secret de l'èxit de l'Emergent, un festival d'estiu petit però qualitativament notable, no només rau en l'encert de la programació i amb la complicitat dels ajuntaments (amb menció especial, en el cas de Sarrià de Ter, a l'AAVV de Sarrià de Baix), sinó que també i sobretot rau amb la professionalitat i organització de l'associació Fringe, a qui no se'ls escapa detall ni horari i fan que la transició entre els espectacles sigui àgil i ràpida...

Bona proposta cultural la de l'Emergent, el festival dels pobles del Gironès!.

-------------------------------------

pd: sobre l'Emergent també he escrit al bloc:
4rt Festival Emergent del Gironès, el dijous 17 de juliol de 2008.
Emergent a Madremanya: entre les cançons tel·lúriques de Roger Mas i les quotidianes de Sanjosex., el dilluns 21 de juliol de 2008.
Emergent 2009. 5è festival arts escèniques del Gironès, el dissabte 4 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V)


Vaig assistir, els passats dies 14 i 15 de juliol, al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social). No voldria fer, ara i aquí, una crònica extensa del congrés, les divereses intervencions i documents que es van aprovar... seria massa agosarat per part meva i probablement massa farregós per vosaltres... Em limitaré, els propers dies, aquesta setmana, a transcriure alguns apunts (apunts meus, no necessàriament cites literals) de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III) , a fer unes breus reflexions (IV) i a convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Comencem, avui, pels primers apunts de la intervenció de

Robert Castel, Director d'estudis EHESS

Hem passat d'un ordre estable del treball a un ordre d'incertesa, essent el treball, la crisi del món del treball, un dels nostres grans problemes, que ens conduiex a una crisi social.

Cal buscar alternatives al treball per assegurar la supervivència dels individus?

El treball, tradicionalment, ha estat vinculat a la indignitat social, a la servitud.

La Revolució Francesa fa del treball un contracte entre dos individus.

El treball sempre ha tingut una utilitat econòmica, però va adquirir (fruit de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa) també una utilitat social: drets laborals, protecció social, treballador com a ciutadà de ple dret...

A partir de la Segona Guerra Mundial el capitalisme industrial adquireix el compromís social.

Els darrers anys s'està produïnt una degradació del món del treball.

Per afrontar la situació de crisi actual cal evitar el catastrofisme.

La tendència dominant és ma mercantilització, precarització, del treball.

Actualment en termes d'stock hi ha prou treball estable (contractes indefinits, funcionaris) al mercat laboral, però en termes de flux, d'entrades, es tendeix a la temporalització.

La precarietat ja no és un estat provisional, sinó que pot esdevenir un estat permanent: l'infra-assalariat.

Les condicions de treball ja no vetllen, necessàriament, per la subsistència de la persona treballadora i la seva família.

Potser estem contribuïnt a fer una societat de plena activitat, que no vol dir que hagi de construïr-se necessàriament sobre una societat de plena ocupació.

L'ocupació, a diferència del treball, de l'activitat, genera despesa i implica drets socials. Si parlem d'activitat desvinculem l'activitat econòmica i el treball dels drets socials. L'objectiu és que tothom treballi, però de la manera menys costosa i més rendible...

El paper del Tercer Sector i les seves activitats productives poden contribuïr a trencar aquesta innèrcia del treball; cal reforçar el reconeixement institucional, peròp també tenir clar que no podem presentar-ho com una alternativa global, doncs aquestes activitats es desenvolupen als extrems, als marges, del mercat.

Una via per lluitar contra la precarització és reforçar la prestació social del treballador durant el període de NO ocupació.

Caldria domesticar els mercats a través d'uns límits marcats per la legislació, doncs els mercats tendeixen a desregularitzar-se.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).

diumenge 19 de juliol de 2009

Estic a l'atur, necessito estudiar


En un sopar amb una colla de diverses parelles de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Girona, una parella de Sarrià de Ter amb dos fills, si fa o no fa de l'edat de les meves filles, explicava que en qüestió de mesos tots dos s'havien quedat a l'atur; tots dos, víctimes de la crisi de la construcció, ell, i de la davallada de consum i menor producció, ella, parlaven de la seva situació personal sense voler-se victimitzar, acceptant amb resignació la situació actual, però sobretot plantejant-se que les properes feines que tinguin han de ser, primer, diferents, i segon, major qualificades.

Aquest proper curs 2009/2010 tots dos tornaran a estudiar, tornaran a l'institut amb l'objectiu d'obtenir el grau superior d'un cicle formatiu. Faran cada un una formació diferent, però encaminada a millorar la seva formació i coneixements, la seva competència i per tant invertiran em potenciar la seva ocupabilitat, encaminant.se també cap a sectors que poden ser, els propers anys, demandants d'ocupació com per exemple el de documentació sanitària.

naturalment aquest és un cas particular, que bé pot reproduïr-se en altres famílies... Una veïns d'escala d'aquesta parella també han estat, tots dos, a l'atur, tot i que ara ell ha tornat a treballar... Però més enllà d'altres circumstàncies, prioritàries sens dubte com la pròpia subsistència econòmica de la família, o aspectes més psicològics, relacionals i emocionals que es deriven de la condició d'aturat (o d'expulsat del mercat laboral), aquesta parella de Sarrià de Ter, com tantes altres, han afrontat aquesta difícil situació, l'atur, amb la voluntat de sortir-ne, més tard o més d'hora, millor preparats i amb més possibilitats de poder-lo esquivar, de nou, en el futur.

Jo els admiro i, sobretot, els desitjo molta sort, confiant que tots dos trobaran, al durant o després del seu període formatiu, la feina que necessiten i que, sens dubte, es mereixen.

dissabte 18 de juliol de 2009

Dissabte Roig a Sarrià de Ter: imatges i valoració

De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


Aquest dissabte al matí el PSC de Sarrià de Ter hem sortit al carrer, bé, per ser més exactes, hem sortit a la plaça!. Hem muntat la carpa del Dissabte Roig a la Plaça Vila Romana del Pla de l'Horta.

Aquestes són algunes de les imatges del Dissabte Roig a Sarrià de Ter:

De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter

Imatges que també podeu veure en aquesta sessió de dispositives o bé en l'àlbum del picasaweb Dissabte Roig a Sarrià de Ter



Durant una bona estona el diputat al Congrés Àlex Sáez ha estat present a la carpa del PSC de Sarrià de Ter.

Pel que fa a la valoració, des del PSC de Sarrià de Ter hem fet un comunicat en el qual, com a portaveu del grup municipal, he fet aquesta valoració:

"La jornada d'acció Dissabte Roig a Sarrià de Ter ha estat molt positiva, ens ha permès el contacte directe amb els veïns i veïnes, explicar la feina del PSC al govern de la Generalitat i l'acord de finançament, així com la feina del grup municipal del PSC a l'ajuntament de Sarrià de Ter i ens ha permès també fer nous simpatitzants".

---------------------------------

pd1: sobre el nou acord de finançament, et recomano especialment l'espai web específic que ha creat el PSC.

pd2: també et pot interessar, d'aquest bloc, Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: dissabte 18 de juliol al Pla de l'Horta , del divendres 17 de juliol de 2009.

divendres 17 de juliol de 2009

Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: dissabte 18 de juliol al Pla de l'Horta

Aquest dissabte 18 de juliol al matí el PSC de Sarrià de Ter participarem al Dissabte Roig del PSC amb una parada al barri sarrianenc del Pla de l'Horta. Aquesta és la informació que hem publicat al nostre web:

Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: aquest dissabte 18 de juliol al barri del Pla de l'Horta

El PSC de Sarrià de Ter serà present amb una carpa dissabte al matí al Pla de l'Horta

El proper dissabte dia 18 de juliol, el PSC organitza per tot el territori la Jornada d’Acció al carrer, una jornada festiva que servirà per informar als ciutadans de la gestió realitzada pel Govern de la Generalitat, així com per donar detalls sobre el nou model de finançament (quins ingressos addicionals representa i quines són les novetats que incorpora aquest històric acord).

En la jornada hi participaran 222 agrupacions, amb més de 300 taules informatives i la col•laboració de més de 3.000 persones, militants del PSC, que seran els encarregats de lliurar la informació.

El PSC de Sarrià de Ter també s'ha implicat en aquesta jornada d'acció i serà present el dissabte 18 de juliol de 10 a 13 hores al barri del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter, on s'hi podrà trobar informació sobre l'acció del govern de la Generalitat, el nou model de finançament així com el darrer butlletí del PSC de Sarrià de Ter, el Més x Sarrià. També hi haurà globus, vanos i caramels i als veïns i veïnes que es facin simpatitzants del PSC se'ls lliurarà un targeter del PSC i una flor.



Us hi esperem!

dijous 16 de juliol de 2009

Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català!

De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona

Imatges de l'actuació del duet Pulpopop (aquell dia va actuar sota el nom de Fotonic) a la Rambla de la Llibertat de Girona en motiu del dia de la música, el passat diumenge 21 de juny de 2009.

Pulpopop són:
Pau Bohïgues Pulpo: guitarres, baix, cors
Edgar Massegú Pop: veu, lletres, bateria



Així s'autodefineixen Pulpopop:
Un Pulpo i un Pop fan cançons. Pop d'autor. Van vestits com coronels i duen ulleres. Pulpopop, grava una maqueta en un dia: "Cuit ben cuit!" a on proclamen: Avui Vull Voler Volar. Pulpopop, pops? coronels? En definitiva una raresa: Cançons fetes en el més enllà dels seus cors.

De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona


De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona


De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona

Avui l'Edgar Massegú, amic i veí de Sarrià de Ter, artista polifacètic, m'ha fet arribar la maqueta, "Cuit ben cuit!" de Pulpopop... Si voleu escoltar com sonen no deixeu d'anar al seu myspace: myspace.com/pulpopop

I per veure'ls de nou en directe, a l'espera de més contractacions, caldrà esperar a la Festa Major barri Devesa-Güell, el proper 19 de setembre.

Podeu veure més imatges de la seva actuació a la Rambla de la Llibertat de Girona a l'àlbum Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona, de les meves galeries públiques del picasaweb.

Pop, més que a la gallega, a la gironina!.. i per cert, el títol d'aquesta entrada, Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català!, és el què figura a la faixa de la maqueta...

dimecres 15 de juliol de 2009

Cal plantejar canvis en la mobilitat del sector de Sarrià de Baix, a Sarrià de Ter


Fa dies que a Sarrià de Ter s'ha iniciat la construcció d'una nova rotonda entre els carrers Via Augusta, Lloses i Firal, finançada amb el Pla de foment de l'ocupació del govern de l'Estat i que permetrà anular un del punts negres, pel que fa a l'accidentalitat del municipi.

El PSC de Sarrià de Ter ja vam demanar, quan es va aprovar aquest projecte, la necessitat de redefinir la mobilitat interna del sector de Sarrià de Baix, el més directament afectat per la construcció de la nova rotonda.

Ara que fa dies que s'han iniciat les obres, des del PSC de Sarrià de Ter hem tornat a demanar-ho, amb aquest comunicat:


El PSC proposa que amb la nova rotonda de la Via Augusta es replantegi la mobilitat interna del casc antic de Sarrià de Ter

Pel PSC caldria prioritzar la seguretat amb direccions úniques en alguns trams i convocar els veïns i veïnes per analitzar les diferents propostes.

El PSC de Sarrià de Ter proposa que amb la construcció de la nova rotonda entre els carrers Via Augusta, Lloses i Firal de Sarrià de Ter es replantegi la mobilitat interna del sector de Sarrià de Baix, prioritzant la seguretat per vehicles i vianants plantejant la possibilitat de trams i carrers amb direccions úniques, l'augment de les zones d'aparcament i preveient el futur eixamplament d'alguns trams de voreres.

Per Roger Casero, portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, "aquesta és una proposta que ja hem fet en el Ple municipal abans que s'iniciés la construcció de la rotonda, proposant que es faci una reunió oberta a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter per replantejar la mobilitat d'aquest sector, valorant les diverses opcions".

Pel PSC aquesta és una qüestió que ja hauria d'estar resolta, doncs les obres de construcció de la rotonda s'han iniciat recentment, malgrat, segons Casero "durant els mesos d'execució de l'obra encara s'és a temps de resoldre positivament aquesta qüestió, fent participar els veïns i veïnes i prenent la decisió final i informant-la abans de la finalització de les obres i l'entrada en funcionament de la nova rotonda". En aquest sentit el PSC lamenta que ni el seu grup ni els veïns i veïnes hagin pogut veure, abans de l'inici de les obres, el projecte final, a partir del qual cal replantejar la mobilitat del sector de Sarrià de Baix.

La nova rotonda del Via Augusta és l'obra més important, pel que fa a import (491.343 €), de les que es fan a Sarrià de Ter amb el finançament estatal del Pla de Foment de l'Ocupació, que aporta a Sarrià de Ter un total de 733.439 €. Per Roger Casero "aquesta rotonda no només millorarà la mobilitat interna de Sarrià de Ter, sinó que sobretot eliminarà un dels punts negres, pel que fa a accidentalitat, del poble".



-------------------------------

pd: també pots escoltar, aquí, les meves declaracions a Ràdio Sarrià sobre aquest tema.

dimarts 14 de juliol de 2009

FEMITIC: video festival per dones


Femitic és un concurs de vídeos organitzat per Dones en Xarxa que, tal i com elles descriuen, vol fomentar la creació de continguts digitals entre les dones, facilitar l’accés a Internet per part de les dones, visibilitzar les dones a Internet, disminuir la fractura digital de gènere i fomentar l’ús d’Internet com un espai on promoure valors socials entre les joves.

Al seu web podeu consultar les bases del concurs, tots els vídeos que es van presentant o bé accedir, per estar al dia de tota l'activitat, al seu bloc.

Aquesta és una genial iniciativa de Dones en Xarxa que està tenint una notable resposta... els vídeos, d'entre un i cinc minuts de durada, es poden presentar fins el proper 14 de setembre de 2009.

Aquest és l'spot del concurs:

Spot de FEMITIC


I aquest és un interessant i instructiu vídeo de Saray Pavón (vampiressaHIM), una de les videoblogueres més actives de l'estat...

FEMITIC


Del 16 de setembre al 9 de novembre de 2009 es podran fer les votacions populars, i finalment un jurat decidirà d'entre les 10 finalistes les guanyadores del primer i segon premi.

I si envieu el vostre vídeo (máxim 3 vídeos per participant) abans del 20 de juliol participareu en el sorteig d’un ipod o d’un penjoll de la imatge de Dones en Xarxa en argent.

Motius per participar-hi no us en falten... A mi em falta el principal: no ser dona...

Núria Pòrtulas, davant la llei: les nostres idees són els vostres malsons

Aquest dilluns, mentre Núria Pòrtulas declarava en defensa seva davant les acusacions de, per dir-ho ras i curt, terrorista, he parat un moment la moto i he fet aquesta fotografia al principi de la Crta. Barcelona de la ciutat de Girona, a tocar de la Pl. Poeta Marquina i prop de la seu d'ICV, un dels punts habituals de les manifestacions i concentracions dels col·lectius que donen suport a la Núria.

A la paret, en lletra més petita, s'hi llegeix una contundent afirmació: les nostres idees són els vostres malsons... i s'acompanya, com si de la signatura es tractés, de la característica "A" d'anarquia.

Jo no he estat, no sóc i penso que no seré mai anarquista, però les idees anarquistes i la gent que les defensa de moment em deixen dormir prou bé... M'agrada alguns dels ideals anarquistes, que precisament aquest dilluns a la tarda, camí de la platja, explicava a la Clàudia, la meva filla gran, de 9 anys, interessada pel tema... Però no és sobre l'anarquia, del què volia escriure...

La Núria Pòrtulas ha declarat que és anarquista i que registrava moviments d'institucions a la seva llibreta per fer accions de protesta, mai fer-hi esclatar bombes.
M'agradaria que al final aquest malson, per la Núria i sobretot per la seva família, finalitzés amb l'absolució, la qual cosa no vol dir, ni molt menys, que la Núria deixi de ser anarquista... ans al contrari, aquesta mala experiència, resulti com resulti, serà un reforçament més del seu ideari anti-sistema... Prova d'això són els incidents que s'han produït aquest dilluns entre les persones que donen suport a la Núria i els cossos de seguretat...

En qualsevol cas, més enllà de les informacions que apareixen als mitjans, qui tingui un mínim interès per seguir el cas de la Núria Pòrtulas, ha de consultar el web elsud.org: contrainformació, opinió i lluita de les comarques gironines.

Aquesta és la crònica, minut a minut, de la jornada d'ahir dins i fora de l'Audiència Nacional (des de la sortida el diumenge al vespre fins la tarda d'aquest dilluns):

Cobertura judici a Núria Pórtulas.


15.55.- Tothom es troba ja a punt de pujar a l'autocar. Es preveu que els sis detinguts no sortiran en llibertat fins demà. Els advocats i algunes persones es quedaran per a fer el suport. Tot i les notícies que han sortit a la premsa, i tot i el comunicat tret per la Policia Nacional, sembla ser que l'actuació policíaca ha estat del tot desmesurada. Sembla que tot s'ha iniciat en un intent d'enretirar unes pancartes de suport a la Nuri. A partir d'aquí hi ha hagut molta tensió i s'han succeït les càrregues policials i les corredisses amb els corresponents ferits i detinguts.

Els encarregats d'aquest seguiment (fet des d'elsud.org) ens estranya com una part de la premsa "convencional / de masses" ha acceptat de forma acrítica la versió dels fets donada per la polícia nacional. El contrast entre els que ens explicaven gent de l'organització (i d'elsud.org) i el que ha sortit a diversos mitjans de comunicació és més que destacable.

Esperem poder-vos seguir informant. Anireu trobant la informació aquí (a elsud.org) o, en edició paper, al Setmanari La Directa (http://setmanaridirecta.info/)

14.35.- Es confirmen 6 persones detingudes. S'estan fent les gestions per aconseguir advocats pels detinguts.

13.50.- A fora l'Audiència Nacional hi ha poca gent. La majoria dels concentrats a primera hora del matí s'han refugiat, després de les càrregues, en una casa okupada de Madrid. Sembla ser que la Policia Nacional no els deixa sortir de la casa.

13.44.- Ha acabat el judici i la gent ha anat sortint de l'Audiència Nacional. Les dues parts s'han mantingut en les posicions inicials, així la fiscalia ha mantingut els suposats vincles de l'acusada amb cèdules terroristes italianes i la defensa la absoluta innocència de Pòrtulas. Sembla que a nivell probatori res sustenta l'acusació de la fiscalia, que encara ha de demostrar amb quins grups "terroristes" hi havia connexions. Amb el judici vist per sentència esperarem què diu el tribunal.

13.34.- Es confirma que la Policia Nacional ha carregat contra un grup que havia quedat arraconat en una parada de bus.

13.32.- Corre el rumor que hi ha hagut una nova càrrega en una parada d'autocars, quan una gent intentava agafar un bus. Estem a l'espera que tot es vagi confirmant.

13.29.- La fiscalia ha acabat amb la qualificació final, i s'ha reiterat en tots els càrrecs contra la Núria Pórtulas. Ara l'advocat de la defensa comença amb les seves qualificacions on, previsiblement, demanarà l'absolució.

13.25.-Un petit grup de persones ja es troba de nou davant de l'Audiència. Sembla ser que aviat sortiran les persones que han assistit al judici.

13.15.- Sembla que la policia ja s'ha tranquilitzat. La gent s'ha dispersat i de mica en mica es tornen a reunir davant de l'Audiència Nacional. S'està a l'espera de poder localitzar els quatre detinguts i de veure quin advocat han designat.

12.55.- El SAMU ha hagut d'atendre a diverses persones com a conseqüència de la càrrega policial.

12.36.- Ens arriben les primeres imatges dels contusionats. Sembla ser que les càrregues han estat molt dures.

12.29.- LA POLICIA NACIONAL HA DETINGUT UNA ALTRA PERSONA. Dels grups que tenen aïllats a la Plaça Colon van cridant individualment a gent per identificar-la. Després d'una d'aquestes identificacions s'han endut una persona persona més. EL NOMBRE DE DETINGUTS PODRIA ANAR DE LES 3 A LES 6 PERSONES.

12.22.- SEMBLA SER QUE LA POLICIA NACIONAL ESTÀ MOLT NERVIOSA. No deixen dissoldre la manifestació. Han partit la manifestació en diversos blocs i estan identificant a gent. Els tenen a tots bloquejats a la Plaça Colon. ES CONFIRMA QUE HI HA DOS DETINGUTS I SEMBLA SER QUE N'HI PODRIA HAVER DOS O TRES MÉS.

12.19.- LA POLICIA NACIONAL HA CARREGAT PER SEGON COP. Es possible que hi hagi dos detinguts, però estem a l'espera de la confirmació.

12.15.- LA POLICIA NACIONAL HA CARREGAT CONTRA LES PERSONES CONCENTRADES FORA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL, el grup de suport ha quedat dividit i hi ha hagut ferits. És possible que hi hagi algun detingut.

11.20.- Una vuitantena de persones segueix concentrada davant de les portes de l'Audiència Nacional. Un cordó policial els impedeix qualsevol moviment.

11.15.- Audiència Nacional. Acaba de declarar Núria Pórtulas davant del jutge. Ara estan declarant els Mossos d'Esquadra, que previsiblement mantindran les acusacions, quan tinguem informació mes detallada del judici us la farem arribar.

09.45h.- Madrid. El judici ha començat. 20 persones aproximadament han pogut entrar a la sala a acompanyar la Núria. A les portes de l'Audiència Nacional s'hi concentren unes 100 persones de suport, on també hi ha un cordó policial.

9.00.- L'autocar ha arribat a davant l'Audiència Nacional, sense retards. Un centenar de persones podran donar el seu suport a la Núria davant del tribunal d'excepció.

8.00.- Trobareu declaracions de la portaveu de la Plataforma a http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=358439

07.45.- L'autocar segueix la ruta cap a Madrid a través de la M30. Si les retencions no ho impedeixen arribaran a l'Audiència Nacional a temps.

07.15.- Alcalameco. Dues furgonetes d'antidisturbis i dos agents de paisà han aturat l'autocar i, com és habitual en aquestes ocasions, han identificat a tots els acompanyants. Han registrat a una persona i han inspeccionat l'autocar.

00.50.- L'autocar recull als acompanyants a Lleida i segueix, sense més problemes de moment, el seu camí cap a Madrid.

23.30.- L'autocar recull a Bellaterra una desena de persones que s'afegeixen a la comitiva de suport a la Núria Pórtulas.

21.30.- Una vintena de persones (amics, familiars, militants ...) han acomiadat l'autocar que anirà fins a Madrid per a donar suport a la Nuri durant el judici a l'Audiència Nacional. L'autocar, que pararà a Barcelona i a Lleida per a recollir més simpatitzants, arribarà sobre les nou del matí a Madrid. Altres persones s'han desplaçat en cotxe o en avió, així es calcula que cap a un centenar de persones s'apleguran demà davant l'Audiència Nacional per a denunciar el caràcter estrictament polític d'aquest judici.

21.00.- Surten els autocars de suport a la Nuri des del passeig de la copa.

-------------------------------------

pd: també he escrit, recentment, "Núria absolució" a l'ajuntament de Sarrià de Ter, el diumenge 7 de juny de 2009

dilluns 13 de juliol de 2009

Declaració institucional del president Montilla per valorar el model de finançament







Bona tarda,

L'Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia.

En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d'uns contra d'altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d'unes comunitats contra d'altres. Ni tampoc d'unes forces polítiques contra d'altres. Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i el que és també molt important els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d'Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just. I també espero que es reconegui l'esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord. Jo ho faré. És de justícia. Les claus d'aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.

El meu reconeixement al Govern d'Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparable la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l'habilitat i la fermesa de la delegació encapçalada pel nostre conseller d'Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d'aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l'Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.

Com a President, vull dir-vos que tinc l'esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d'aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l'ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets..., sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

Moltes gràcies.

Ràdio Sarrià, aquí i a la Xina!

Ràdio Sarrià és la modesta emissora local de Sarrià de Ter, amb més de 25 anys d'història, que no per modesta i local és menys digne ni professional que les altres ràdios!.

Poc a poc Ràdio Sarrià s'ha anat modernitzant i posant al dia i, amb l'explosió de les noves tecnologies, Ràdio Sarrià no s'ha volgut quedar enrere, sempre amb el suport de l'ajuntament de Sarrià de Ter, en tant que emissora municipal...

A través de la seva pàgina web, on s'hi pot trobar l'actualitat i talls de veu, des de fa pocs dies es pot escoltar en directe l'emissió de Ràdio Sarrià, clicant sobre el banner en directe...




A partir d'ara també trobareu aquest enllaç al directe de Ràdio Sarrià en aquest bloc, amb aquesta mateixa imatge, al lateral de banners i altres gadgets del bloc...

L'ona hertziana de Sarrià de Ter es digitalitza i es globalitza... enhorabona Ràdio Sarrià!

-------------------------

pd: sobre Ràdio Sarrià també he escrit i publicat en aquest bloc:
A propòsit dels 25 anys de Ràdio Sarrià (87.6), publicat el dijous 3 d'abril de 2008
De la ràdio de galena a Ràdio Sarrià. Exposició, publicat el dijous 15 de maig de 2008
CEIP Montserrat + Ràdio Sarrià = bona sintonia, publicat el dijous 19 de juny de 2008
Ràdio Sarrià celebra els 25 anys amb una nova imatge i pàgina web, publicat el dimarts 15 de juliol de 2008
Ràdio Sarrià: 25 anys fent ràdio a Sarrià de Ter, publicat el diumenge 26 de juliol de 2008

diumenge 12 de juliol de 2009

La fumata blanca del finançament

Ha estat llarg el conclave pel finançament; ha estat llarg i no exempt d'estires i arronses, de tensió, de grans declaracions, de decepcions i passos significatius, però no suficients... Hi ha hagut ball, també, en aquest conclave, un incalculable ball de xifres i fins i tot hi ha hagut canvis de parella i rebombori general!. Però finalment, per fi, un diumenge, aquest diumenge, dia de Sant ..., hi ha hagut fumata blanca.

La litúrgia fins i tot semblava programada; el PSOE avança i el PSC beneeix primer, també ICV-EUiA, mentre ERC s'espera i va a la pròrroga i dóna el darrer vist-i-plau... Perfecte!... Bé, quasi perfecte: la perfecció es persegueix però dificilment s'assoleix...

Aquesta és la segona gran notícia: el govern empeny l'acord pel finançament de manera unànime, el govern, en la qüestió més important i transcendental de la legislatura, va a la una, van a la una els tres partits que el formen. No va ser així amb l'anterior govern, que no va poder superar l'escull de l'Estatut... Aquest sí ha sabut superar l'escull del finançament i tot hauria de conduir a l'esgotament de la legislatura... s'esvaeix doncs, el fantasma de les eleccions anticipades...

Malgrat la unitat del govern de la Generalitat, ERC pateix, sobretot per efecte de la pressió que li exerceix CiU, qui fa temps que es preparava per aquest escenari, més que amb un ball de xifres, amb un sudoku d'impossible solució, i ERC també pateix per la pressió de propis i estranys... Per això s'atribueix el mèrit de l'assoliment de la xifra marcada per ells dies enrere...

I Zapatero i el seu govern, en un dels seus moments més crítics, agafa aire i pot estar de nou en disposició de trobar l'estabilitat parlamentària perduda... I el PP, que no demanarà als seus governs autonòmics que diguin que no al pacte pel finançament, seguirà fidel al seu guió, entre d'altres demonitzant Catalunya i sobretot el seu govern...

Antoni Castells s'ha guanyat el cel... però primer unes bones vacances!. El canvi al Ministeri d'Economia (Salgado per Solbes) ha estat un element clau, com també ho ha estat, penso, el paper de Manuel Chaves dins el govern de l'Estat. I naturalment qui surt molt reforçat de l'acord pel finançament és el President Montilla; s'ha mantingut ferm i serè durant tot el procés de negociació, sense deixar de dir res del què, com a President de Catalunya, havia de dir aquí i allà, i sempre ha confiat en què finalment l'acord arribaria... i així ha estat!.

Avui a abans de dinar el meu sogre em preguntava com pensava que acabaria el tema del finançament... i jo l'hi he dit que confiava en què finalment acabaria bé... Al vespre, tornant del Mulla't, he escoltat al cotxe per la ràdio la bona nova... El què l'Estatut va trencar, no ho ha fet el finançament!

----------------------------

pd: Declaració institucional del president de la Generalitat
Fragment:
Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres. Serà la victòria de la justícia.

dissabte 11 de juliol de 2009

Aquest diumenge, si et mulles, que sigui per l'esclerosi múltiple


De nou, com des de fa uns quants anys, la piscina municipal de Sarria de Ter serà una de les 600 piscines de Catalunya que es mullaran per l'esclerosi múltiple, una de les activitats, el Mulla't, més populars i participives de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), que eguany celebra, a més, el seu 20è aniversari (consulteu aquí el dossier del Mulla't 2009, on hi trobareu tota la informació d'aquesta campanya de la FEM, i aquí podreu veure el l'spot de la FEM per celebrar els seus 20 anys).

Aquest diumenge, doncs, si us heu de mullar, que sigui per l'esclerosi múltiple!

------------------------

pd1: vídeo que vam fer amb la Clàudia, la meva fila gran, en l'edició del mulla't de l'any passat, a l'esrit del bloc Mulla't 2008. Mullant la samarreta..., del diumenge 13 de juliol de 2008

Mullant la samarreta del Mulla't 2008



pd2: una petita història a partir del Petit recorregut d'una fotografia de la Clàudia del Mulla't 2008, publicat a bloc el dijous 27 de novembre de 2008.

divendres 10 de juliol de 2009

Delên: pop intimista d'origen menorquí

M'agraden Delên; els he descobert fa poques setmanes i, des que vaig comprar el seu primer treball, Sa roba estesa, els escolto a tothora...

Len Mesquida i Quim Torres són el cor de Delên, grup menorquí creat a principis de l'any 2006 a Ciutadella, de pop senzill i intimista, sense pretencions però honest i de qualitat. Així sonen Delên:


Delên- Crid


Delên-Vine


Aquests són els propers concerts de Delên:

. Dissabte dia 18 de juliol entre les 22h-1h al Festival Emergent (Festival d'arts escèniques del Gironès) a Madremanya (Girona).
. Diumenge dia 9 d'agost a les 21h. a Sa Plaça del Roser de Ciutadella de Menorca.
. Dijous dia 17 setembre a les 21h. a l'Anònims de Granollers.




Les balears són un territori musicalment fèrtil d'on, més enllà de Maria del Mar Bonet, Llorenç Santamaría i Tomeu Penya, han sortit grups com Ja t'ho Diré (també menorquins), Antònia Font (i Joan Miquel Oliver) o bé grups de música tradicional com S'Albaida...
-------------------------------

pd: Així defineix Delên la seva discogràfica: "Cançons delicioses, dolces i a la vegada salades. Les veus de Quim Torres i Len Mesquida s’interroguen sobre preocupacions quotidianes, amors i desamors, trobades i enyorances, la curiositat de viure el dia a dia i de somniar el demà. Emoció pura que es transmet amb melodies que s’eleven sobre un coixí de cordes, la millor banda sonora per a una nit de pluja. Pop intimista amb denominació d’origen Menorca"

dijous 9 de juliol de 2009

Caminada nocturna pels boscos de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter: el dia 10 a les 10

El Club Excursionista Sant Julià de Ramis i Grup de Muntanya Sarrià han organitzat, amb el suport dels respectius ajuntaments, una caminada nocturna pels boscos dels dos municipis. La sortida es farà a les 10 de la nit d'aquest divendres 10 de juliol a Sarrià de Dalt i, tal i com descriu el cartell, es passarà pel volcà de Can Guilana, per la Mota i Sant Martí de la Mota. per Can Sopa i es tornarà resseguint la riera d'en Xuncla; us recorregut d'una 13 kilòmetres que, un cop fets, podrem espolsar-nos de sobre amb una remullada, també nocturna, a la piscina de Sarrià de Ter. Naturalment caldrà anar proveïts del sopar, millor lleuger i energètic, de la lot i, per la remullada, del banyador... i sobretot de moltes ganes de fer una caminada diferent pels entorns d'aquests dos pobles del Gironès...

Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter són molt més que uns pobles a peu de l'antiga N-II (ara autovia), són pobles amb un patrimoni natural notable, encara que en el cas de Sarrià de Ter no massa extens... La caminada serà una bona oportunitat de prendre la fresca, d'estar en contacte amb la natura i, en definitiva, de fer poble amb nocturnitat...

-----------------------------

pd: a Imatges sortida AMPA CEIP Montserrat a la vall d'en Xuncla podreu veure part del recorregut que es farà... Aquesta sortida va ser més curta, poc més de 4 km. és una de les tradicionals sortides que organitza l'AMPA del CEIP Montserrat.

El Tour a Girona

Que el món es pari, que passa el Tour!.
Bé, qui diu el món diu, avui, Girona, Barcelona i els pobles, viles i ciutats per on passarà avui la més important i mítica cursa ciclista per etapes... Avui a Girona és un dia de restriccions, no només per deixar via lliure a l'inici de la cursa, també per les lògiques qüestions de seguretat...

Potser hi haurà gent que se'n lamentarà de tot l'enrenou que aquests dies, especialment avui, ha generat i genera el pas del Tour de França per les comarques i la capital de Girona, però personalment penso que és un gran esdeveniment esportiu que Girona es pot enorgullir d'acollir. D'acord que tot val diners, els directes i els que es deriven de les mesures de seguretat, restriccions de trànsit, mobilització de personal... però el Tour també és una oportunitat de promoció de la ciutat i les nostres comarques, alhora que ha possibilitat a hotelers i restauradors fer un petit agost en ple mes de juliol...

I sí, el Tour també pot ser, de fet és i serà, una oportunitat perquè algunes reivindicacions cíviques i polítiques es facin sentir...

Ahir entre la tarda i el vespre Girona va començar a buidar-se, especialment les zones d'aparcament de la Copa i la Devesa per anar-se colonitzant temporalment per la complexa comitiva de la cursa... La gent feia el tafaner a la devesa mirant els camions i, als voltants dels hotels, veient entrar els cotxes amb les bicicletes i intentant copsar, encara que de lluny, algun ciclista...

Que el pas del Tour per Girona, per les nostres comarques, per Catalunya genera interès m'ho demostra la meva mare: ahir, després de treballar, va asseure's a casa seva davant la tele per veure l'arribada de la cursa a Perpinyà... I avui suposo que també veurà l'etapa!. Jo avui, com he fet tantes i tantes altres tardes, des de fa molts anys, també veuré el final d'etapa del Tour, estirat al sofà, vencent la temptadora migdiada de primera hora de la tarda...

Visca el Tour!... i per mi, que guanyi Lance Amstrong!

-------------------------------------

pd1: és molt interessant l'article d'Assumpció Vila El Tour a Girona i jo, a Tours
pd2: tot el què necessites saber sobre Girona i el Tour a Girona, ciutat de sortida del Tour de França
pd3: el missatge de l'alcaldessa de Girona:
El dijous 9 de juliol de 2009, Girona i les seves terres seran el magnífic escenari de la sortida de la sisena etapa del Tour de França, i del seu recorregut fins al final d'etapa a Barcelona.
Algú ha dit que el Tour de França és el més gran estadi del món a cel obert. Girona serà, doncs, la porta d'entrada d'aquest estadi itinerant, quan la 96a edició del Tour transcorri, en dues etapes, per la banda catalana dels Pirineus, aquesta imponent serralada que ens fa de costura amb França.
Per a la ciutat serà una ocasió privilegiada de situar-se en primera línia d'actualitat, de ser l'amfitriona del que està considerat com a tercer esdeveniment esportiu mundial i la referència suprema del ciclisme que és capaç d'aplegar més de 12 milions de persones en els marges de les carreteres, de ser el centre d'atenció de més de 1.800 periodistes de tot el món, que treballen per a més de 700 mitjans de comunicació, i de convocar més de 500 milions de teleespectadors, de mitjana, cada dia. Una llegenda viva, des dels seus inicis l'any 1903.
El Tour de França és, sobretot, la festa del ciclisme i l'entronització d'un esport que és sinònim de solidaritat i d'amor propi, de treball en equip i de voluntat extrema de superació personal.
Ja fa mesos que Girona es prepara per assegurar que l'espectacle esportiu es desenvolupi en les condicions òptimes, per rebre la petita ciutat mòbil i cosmopolita de cap a 4.500 persones, i per facilitar el desplaçament de la caravana publicitària de 20 quilòmetres d'allargada i 180 vehicles.
En nom de la ciutat, dono la més cordial benvinguda a la gran família del Tour i a tots els espectadors, els altres protagonistes de la festa, que transformaran Girona en una immensa catifa de color groc i escriuran una pàgina inoblidable de la seva història esportiva.
Anna Pagans Gruartmoner
Alcaldessa de Girona

dimecres 8 de juliol de 2009

La bona (llei d') educació

La majoria de docents d'infantil, primària i secundària van començar les vacances el mateix dia que el Parlament de Catalunya aprovava, amb una àmplia majoria, la Llei Catalana d'Educació, l'anomenada LEC [El Parlament aprova la Llei d'educació de Catalunya].


Queda enrere (octubre de 2007) el dia en què a Girona el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar les Bases per la Llei d'Educació de Catalunya... Queda enrere però des d'aleshores ha plogut molt: han plogut vagues, protestes, manifestacions, manifestos... Potser no totes proporcionades, però sens dubte del tot necessàries, sobretot si han servit per generar debat i conèixer millor el fons i, sobretot, l'abast de la Llei... Molt em temo, però, que no sempre ha estat així...

En qualsevol cas, bo i reconeixent que el camí de la Llei ha estat dificultós, finalment penso que ha arribat a bon port. D'entrada cal destacar que és la nostra primera llei en matèria d'educació, és la primera llei catalana d'educació. Aquest fet és molt positiu, tot i que sorprèn el retard amb què una llei catalana d'educació ha arribat. Però finalment el Parlament ha aprovat la LEC i, vist el suport obtingut, sembla que serà una llei de llarg recorregut, la quan cosa també és d'agrair...

Amb l'educació sembla que tothom s'hi atreveix i, com si en els manuals dels nous governs hi figurés, sembla que amb cada alternança de govern, calgui fer una reforma del sistema educatiu... El gran acord parlamentari ha de donar la necessària estabilitat a la LEC per seu bon desplegament els propers anys...

Lamento que finalment la LEC no hagi estat aprovada unànimament al Parlament, però el suport és notable no només pel percentatge, sinó pels partits que l'han aprovat, que són els qui ocupen d'una manera més clara la centralitat política del País i, per tant, els que sustenten majoritàriament els governs, en especial CiU i el PSC; no deixa de ser curiós que en aquest cas els extrems parlamentaris, que són també els partits amb menys representació, no l'hagin secundat...




Expressava l'altre dia a la sectorial d'Educació de la federació del PSC de les comarques gironines, respecte a la LEC, que la música era molt bona però que tenia la sensació que a vegades la lletra grinyolava...

Lluny del cofoisme, el govern i, en especial, la Conselleria d'Educació, ha de tenir molt present que si bé l'aprovació de la Llei és una extraordinària notícia i una gran oportunitat pel País, caldrà invertir esforços en refer el consens majoritari, sobretot amb el món sindical, que alenava del Pacte Nacional per a l'Educació.

Amb la LEC i la seva aprovació no vaig poder evitar pensar en l'altre Maragall, en Pasqual, quan deia allò d'Educació, Educació, Educació...

-------------------------------

pd1: Carta oberta del Conseller Maragall: 'Un gran repte educatiu'.

Fragment:
Ahir, 1 de juliol, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC). És la primera llei d’educació del nostre país i desenvolupa totes les potencialitats de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; ens dota dels instruments per construir i consolidar el nostre model educatiu, i té per objectiu donar resposta a les necessitats de formació, humana i instrumental, de la nostra ciutadania.Aquest fet ens ha d’omplir d’orgull. Tenim una llei que s’ha aprovat amb un ampli suport dels diputats i de les diputades del Parlament. La llei d’educació de Catalunya, doncs, disposa d’un gran consens parlamentari, fet que ens garanteix, independentment del Govern que hi hagi, no només l’estabilitat necessària, sinó també la llibertat adequada per aplicar-la.Us escric, per tant, un cop aprovada la llei d’educació i essent conscient del gran repte que ens espera a tots i a totes: al Departament, per impulsar el desplegament de la llei; als i a les professionals, perquè la normativa us aportarà confiança i autonomia plenes, i a les famílies, per la implicació que se us demana.

pd2: també us pot interessar:
Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País, del dimarts 29 d'abril de 2008
La proposta de calendari escolar i altres derivades..., del divendres 13 de febrer de 2009
La vaga: els sindicats, el Conseller i els serveis mínims, del dijous 19 de març de 2009

dimarts 7 de juliol de 2009

Sarrià de Ter a Madrid per l'AP7: la valoració del PSC

Foto: d'esquerra a dreta, el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sarrià de Ter, Lluís Aymerich (CiU), el Diputat al Congrés Francesc Canet (ERC), l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torent (ERC), Roger Casero, com a regidor portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'oposició, i Jordi Coll, en representació de la Plataforma Salvem Sarrià.

Aquesta és la nota de valoració del PSC de Sarrià de Ter de la recent reunió d'una representació de l'ajuntament de Sarrià de Ter amb el Director General de Carreteres de l'Estat al Ministeri de Foment.

Una delegació de Sarrià de Ter s'entrevista amb el Director General de Carretetes de l'Estat

El passat dimecres 1 de juliol una delegació de Sarrià de Ter es va entrevistar amb el Director General de Carretetes de l'Estat, el Sr. Aureliano López Heredia, per fer seguiment i reclamar millores respecte les obres d'ampliació de l'autopista AP7 i desdoblament de la N-II al seu pas per Sarrià de Ter. La delegació de Sarrià de Ter la formaven l'alcalde Roger Torrent (ERC), el primer tinent d'alcalde Lluís Aymerich (CiU) i el regidor - portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'oposició, Roger Casero, acompanyats pel veí sarrianenc Jordi Coll en representació de la Plataforma Salvem Sarrià NO als 8 carrils i per Francesc Canet, Diputat d'ERC al Congrés.

Al llarg de l'entrevista la delegació de Sarrià de Ter va exposar la necessitat de concretar, el més aviat possible, temes fonamentals i clau abans de l'inici de les obres d'ampliació de l'AP7 al seu pas per Sarrià de Ter, destacant entre ells les indemnitzacions als particulars per l'enderrocament de les seves cases, afectades greument per l'ampliació, l'adopció de les mesures correctores de minorament de l'impacte mediambiental, acústic i visual de la via al seu pas pel terme municipal de Sarrià de Ter així com la resolució urbanística i pel futur planejament fruit de les noves afectacions que es derivaran de l'ampliació de la via.
Des de la delegació de Sarrià de Ter es va mantenir la posició contrària al desdoblament de l'N-II per Sarrià de Ter, coincidint amb l'ampliació del tercer carril de l'AP7, convetint això l'actual via de 4 carrils en la futura de 8 carrils al seu pas per Sarrià de Ter. En aquest sentit l'ajuntament de Sarrià de Ter manté el contenciós administratiu, presentat al final de l'anterior mandat a proposta de l'aleshores govern municipal socialista. Durant la reunió també es va exposar la necessitat que l'1% Cultural reverteixi als municipis més afectats pel pas de les infraestructures.

Des del PSC de Sarrià de Ter es valora positivament l'entrevista amb el Director General de Carreteres. Per Roger Casero "amb el Ministeri de Foment, així com amb l'empresa concessionària de l'AP7, es manté una interlocució fluïda, compartint que l'impacte i afectació de l'ampliació ha de ser menor de la que hem tingut al llarg dels darrers 40 anys, però cal traduir les bones intencions en la inclusió i adopció de les mesures de minorament de l'impacte mediambiental, acústic i visual, de les indemnitzacions justes pels veïns i veïnes afectats als qui cal enderrocar la casa i evitar una major afectació urbanística present i futura".

-------------------------------

pd: també et poden interessar:
Ni una sola paraula, del dijous 6 de desembre de 2007
AP7 Nord, del divendres 11 de gener de 2008
La Plataforma Salvem Sarrià a l'AP7, del diumenge 27 de gener de 2008 L'AP7 al Ple i a la Politica, del dijous 31 de gener de 2008

dilluns 6 de juliol de 2009

35 anys. Moltíssimes gràcies per aquest dia tan especial!


Des d'avui, i fins d'aquí just un any, tinc 35 anys. No m'importa fer anys, ans al contrari... potser perquè des de fa molts anys la majoria de la gent me'n posa més dels que realment tinc... De més jove deia que deuria ser per la barba, que d'una manera més o menys estable sempre que he pogut he portat... Poc després deuria ser per la meva precoç alopècia... També perquè, en general, sóc d'entrada de posat seriós... I penso que definitivament perquè al costat de la Sira, ella sempre, no només més jove, també més jovial, semblo més gran del què sóc... de fet ens portem poc més de 3 anys... I ja no parlem al costat de les meves filles!

M'agrada fer anys! M'agrada fer-los, anar-los sumant, sempre que els pugui anar vivint envoltat de la gent que estimo i que m'estima, de la família, de bons amics i bons companys de feina...

Moltíssimes gràcies a tothom per les vostres felicitacions, que he rebut per terra, mar i aire... De fet heu estat vosaltres qui heu fet que aquest dia, també ahir diumenge, fos per mi un dia molt especial!.



Moltíssimes gràcies a tothom... i en especial a la meva mare, la Maria Mercè Gumbau Reynalt, a l'Abril, la Irina i la Clàudia, les meves filles, i a la Sira, que avui és a Barcelona i fins demà dimarts al vespre trobaré a faltar...

-----------------------------------

pd1: entre els regals hi ha un pijama d'estiu (a casa, res millor que el pijama!... a part d'anar nu...), una ampolla de garnatxa de La Vinyeta (Mollet de Peralada), el pastís d'anversari (of course!) i dues entrades pel concert de Leonard Cohen al Palau Sant Jordi (genial!)...
... i jo m'he regalat aquest sopar oriental! (arròs, sushi, amanida d'algues i porc amb salsa agredolça...)

pd2: també et pot interessar: 34 anys, l'edat entre els 33 i els 35..., del dimecres 9 de juliol de 2008.

diumenge 5 de juliol de 2009

Agudesa visual: les banderes del Senat

El dimecres de la setmana passada, dia 1 de juliol, formava part de la delegació de Sarrià de Ter que es va entrevistar amb el Director General de Carreteres de l'Estat. La d'aquí sota és la fotografia d'aquell dia, on s'hi pot veure, d'esquerra a dreta, el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sarrià de Ter, Lluís Aymerich (CiU), el Diputat al Congrés Francesc Canet (ERC), l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torent (ERC), un servidor, Roger Casero, com a regidor portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'oposició, i Jordi Coll, en representació de la Plataforma Salvem Sarrià.



Acabada la reunió vam anar a dinar, per recomanació del Diputat Canet, al restaurant del Senat. Abans d'entrar al restaurant vam fer una visita llampec a les dues sales de plens del Senat, la vella, més noble, amb una distribució més anglosaxona, i la nova, més funcional, encara que també més freda...





Just abans d'entrar al Senat vaig fer la foto que il·lustra aquest article amb el mòbil, depressa i corrents i, quan vaig arribar a casa i la vaig descarregar a l'ordinador, no vaig poder evitar fer aquest exercici d'agudesa visual: de quines CA són les banderes que hi ha darrere l'espanyola?... (aquí podreu veure la fotografia amb major detall...)

En fi, no voldria ser frívol, si és que algú ho considera una frivolitat... Caldria que el Senat, naturalment més enllà de les banderes, fos l'autèntica cambra territorial de l'Estat... Aquest sí seria, sense cap mena de dubtes, el nou Senat... que a mi m'agradaria que, més enllà del nom, tingués un autèntic esperit federal...

dissabte 4 de juliol de 2009

Emergent 2009. 5è festival arts escèniques del Gironès

Entre els propers dies 9 i 19 de juliol es celebrarà a 7 pobles del Gironès l'Emergent 2009, el 5è festival d'arts escèniques del Gironès, on destaquen, entre d'altres, les actuacions de Josep Thió, Cris Juanico, Roger Mas, Diego Cortés, Le Croupier, Pau Riba, Jango Edwards, Folkincats, Delên, Bikimel o Menaix a Truà...

Als sis municipis que van participar en l'edició de l'estiu passat Vilablareix, Sant Gregori, Campllong, Cassà de la Selva, Madremanya i Sarrià de Ter, enguany s'hi ha afegit el municipi de Quart. L'Emergent, organitzat pel Consell Comarcal del Gironès i l'associació Fringe, es consolida als municipis que hi han anat participant, apropant les arts escèniques, sobretot música però també teatre, dansa, monòlegs i humor i fotografia i audiovisuals, als municipis a través d'agradables vetllades culturals d'estiu a la fresca.

Aquesta és la programació poble a poble:


Dijous 9 de juliol a les 21,30h
Vilablareix (Plaça Perelló)

No Se Beatbox
Música

Solfasirc
Circ

Folkincats
Música

Mag Isaac
Màgia

Solfasirc
Circ

Josep Thió
Música

David Julià
Foto-sketch


Divendres 10 de juliol a les 22h
Quart (jardins pavelló esportiu)

Pau Vallvé
Música

Los Galindos
Circ

Anna Roig i l'Ombre de ton chien
Música

Christian Atanasiu
Humor

Cia. Yala Bina de Munique Neith
Dansa Oriental

Cris Juanico
Música

David Julià
Foto-sketch


Dissabte 11 de juliol a les 22h
Sant Gregori (espai la pineda)


Despertadors Atòmics
Música

Dani Pérez
Monòleg

Lluís Burch
Dansa urbana

Els Amics de les Arts
Música

Sílvia Cadanet
Clown

Diego Cortés
Música

David Julià
Foto-sketch


Diumenge 12 de juliol a les 19h
Campllong (pati centre cívic
)

Associació Capoeira Canigó
Dansa brasilera

Andrea Zayas
Teatre "el galliner"

No Se Beatbox
Música

Àaron Il·lusionista
Màgia

Roger Mas
Música

Jango Edwards & Fools Militia
Clown-cabaret

David Julià
Foto-sketch


Divendres 17 de juliol a les 22h
Cassà de la Selva (pati Can Trinxeria)

La Senyora
Música

Laia Noguera
Poesia

Le Croupier
Música

Luciano Federico
Humor

Txo
Teatre de titelles

Pau Riba
Música

David Julià
Foto-sketch


Dissabte 18 de juliol a les 22h
Madremanya (plaça Major
)

Saiko & DJ Joker
Música

Solfasirc
Circ

Delên
Música

Luciano Federico
Humor

Solfasirc
Circ

Menage a truà
Música

David Julià
Foto-sketch


Diumenge 19 de juliol a les 19h
Sarrià de Ter (carrer Major)

No Se Beatbox
Música

Andrea Zayas
Teatre "el galliner"

Bikimel
Música

Cia. Sebas
Malabars

Joan Masdeu
Música

Jango Edwards & Fools Militia
Clown-cabaret

David Julià
Foto-sketch

L'Emergent 2009, 10 dies, 7 escenaris i més de 40 actuacions al Gironès... i gratuïtes! Una bona ocació no només per consumir cultura, també per descobrir bonics indrets de 7 dels 27 municipis del Gironès...

-----------------------------------

pd: sobre l'Emergent també he escrit al bloc:
4rt Festival Emergent del Gironès, el dijous 17 de juliol de 2008.
Emergent a Madremanya: entre les cançons tel·lúriques de Roger Mas i les quotidianes de Sanjosex., el dilluns 21 de juliol de 2008.

divendres 3 de juliol de 2009

La Facultat de Ciències de la Salut, un nou repte per Sarrià de Ter (article del 2006)

Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter amb Anna Pagans, Alcaldessa de Girona, durant la presentació de la proposta d’ubicar la futura Facultat de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter (agost 2006). Foto: Diari de Girona

Seguint amb l'acord de ple d'ahir sobre el conveni per la cessió de terrenys pel Campus de Ciències de la Salut, repassant revistes a casa he topat amb aquest article publicat al núm. 58 de la revista Parlem de Sarrià (juliol-agost-setembre 2006) que vaig escriure com a primer tinent d'alcalde:

La Facultat de Ciències de la Salut, un nou repte per Sarrià de Ter

Des que conec Josep Turbau sempre he sentit, de la seva veu, que la única manera d´urbanitzar el sector de Mas Boscosa era relacionant-lo amb l´Hospital Josep Trueta, amb la instal·lació de serveis relacionats amb el món sanitari i de la salut

Conec Josep Turbau des de l´any 1999, quan, amb la Sira, vam venir a viure a Sarrià de Ter, dos mesos abans del naixement de la primera de les nostres tres filles. A partir de llavors vaig anar incrementant la meva relació amb ell, lligada sobretot a la seva activitat com a Alcalde. No deixava de ser una relació cordial d´un Alcalde amb un conciutadà seu. Poc a poc em vaig anar interessant per la política municipal de Sarrià de Ter, sobretot a partir de la meva activitat en algunes entitats del poble (els Amics dels Gegants, Sarrià en Acció, la revista Parlem de Sarrià o Ràdio Sarrià). Com molta altra gent compartia amb ell les inquietuds per conèixer el poble que m´acabava d´acollir, ja que els meus primers records de Sarrià de Ter, sobretot el breu pas pels equips inferiors de la UES, als inicis dels anys vuitanta, restaven molt lluny. Eren aquells els temps en què el meu pare, Just M. Casero, treballava per Sarrià de Ter com a President del Consell Municipal de Sarrià de Ter. No és fins a principis dels anys noranta que Sarrià de Ter apareix de nou, intensament, a la meva vida, portant nom de noia: Sira.

Des que conec Josep Turbau sempre he sentit, de la seva veu, que la única manera d´urbanitzar el sector de Mas Boscosa era relacionant-lo amb l´Hospital Josep Trueta, amb la instal·lació de serveis relacionats amb el món sanitari i de la salut: parlava de la possibilitat que hi anessin els col·legis de metges i de farmacèutics, de cridar l´atenció de clíniques de salut, de gimnasos, serveis de fisioteràpia, odontologia... és a dir, crear un parc mèdic. De no ser així no s´hauria negat a requalificar en més d´una ocasió aquest sector, ara industrial i comercial, en residencial; la darrera vegada essent jo un regidor del seu equip de govern. Humilment penso que és de justícia atorgar-li la paternitat de la idea, idea que ell no només va tenir sinó que va treballar intensament durant força temps.

És imprescindible aquest comentari alhora de parlar d´aquesta oportunitat que s´obre, per Sarrià de Ter, de tenir els estudis universitaris de Ciències de la Salut (medicina, infermeria...) al sector de Mas Boscosa.

En motiu del projecte constructiu del nou Hospital Josep Trueta, el 31 de març de 2005 una delegació de l´equip de govern de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, encapçalada per l´Alcalde, Nicolás Pichardo, acompanyat pels tinents d´alcalde Assumpció Vila i jo mateix, Roger Casero, ens vam entrevistar, amb la Consellera de Salut, la Senyora Marina Geli, al Parlament de Catalunya. Era del nostre interès conèixer de primera mà les previsions de la Conselleria de Salut respecte a l´emplaçament del nou Hospital Trueta, així com plantejar la possibilitat d´oferir el sector del Mas Boscosa bé per ubicar-hi el propi hospital, bé per ubicar-hi serveis paral·lels i/o relacionats, entre ells ja la possibilitat de la Facultat de Medicina (atès l´interès del Col·legi de Metges).

Precisament ha estat aquest any que la possibilitat de la implantació d´una Facultat de Medicina a la demarcació de Girona ha tornat a l´actualitat, amb l´expressió a favor del mateix Govern de la Generalitat (el Conseller d´Educació i Universitats, el Senyor Joan Manel del Pozo i la pròpia Consellera de Salut, la Senyora Marina Geli) responent a la demanda formulada, l´any 2004, pel Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Aquest estiu des de l´equip de govern de l´Ajuntament de Sarrià de Ter hem mantingut diverses reunions amb l´Ajuntament de Girona (per defensar junts aquest projecte davant altres possibles ubicacions -Figueres o Salt-) per promoure la ubicació de la futura Facultat de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter, vinculada al nou Hospital Universitari Josep Trueta i posant en valor la seva ubicació estratègica (comunicacions, en previsió del nou pont sobre el Ter, proximitat amb l´hospital, creació d´un nou campus, consolidació d´àrea urbana...). Aquesta proposta es va presentar públicament a principis d´agost a l´Ajuntament de Sarrià de Ter.

Al mes de setembre el Ple de l´Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar una moció de suport a la implantació d´una Facultat de medicina a la demarcació de Girona, impulsada pel Col·legi Oficial de Metges de Girona, amb aquests termes:

“Manifestar la voluntat de què s´implanti una Facultat de medicina a la demarcació gironina i recolzar al Col·legi oficial de metges de Girona en la seva sol•licitud d´implantació d´una Facultat de medicina a la demarcació gironina i que aquesta Facultat s´inclogui dins la Universitat de Girona.

Manifestar la voluntat de l´Ajuntament de Sarrià de Ter de la disponibilitat d´una possible cessió de terrenys per a la Facultat de medicina.

Notificar el present acord al Col·legi oficial de metges de Girona, a la Universitat de Girona, al Departament d´Educació i al Departament de Salut.”

Des de l´equip de govern ens mostrem esperançats amb la possibilitat de ser poble universitari; és un nou repte per Sarrià de Ter que ens oferirà noves oportunitats a nivell de desenvolupament econòmic, de serveis, d´ocupació, de formació, d´equipaments, de coneixement... Se´ns dubte en Josep Turbau, fa més de mig lustre, ja n´era ben conscient, hi somiava i ho estudiava. Aquest repte ens fa treballar de valent, ara, per un present diferent, un present amb un Sarrià de Ter universitari, per un futur millor.

-------------------------

pd1: notes de premsa sobre aquesta qüestió publicades l'estiu de l'any 2006 al web de Sarrià de Ter:
Sarrià de Ter ofereix terrenys per a la futura seu de la Facultat de Medicina (7 agost 2006)
Moció per a la implantació d’una Facultat de medicina a la demarcació de Girona (22 de setembre 2006)

pd2: entrades al bloc sobre aquest tema:
Marta Aymerich, una sarrianenca a la nova Facultat de Medicina, publicada el divendres 23 de maig de 2008.
Acord municipal pel conveni amb la UdG pel Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter, publicada el dijous 2 de juliol de 2009.

dijous 2 de juliol de 2009

Acord municipal pel conveni amb la UdG pel Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter


Aquest dijous al vespre els tres grups municipals de Sarrià de Ter hem aprovat per unanimitat, en sessió extraordinària del Ple municipal, el conveni amb la UdG per a la cessió gratuïta de 20.532 m2 de terreny del sector de Mas Boscosa per al futur Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter, que inclourà la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació Biomèdica.

Avui, en la intimitat d'un Ple extraordinari amb la presència al públic només del tècnic de Ràdio Sarrià, per a la gravació del mateix, avui, en aquesta intimitat, s'ha produït un dels grans i importants acords (fruit d'altres i que en portarà d'altres) ja no només d'aquest mandat, sinó de la història del nostre poble: Sarrià de Ter cedeix terrenys, fruit d'un conveni urbanístic previ amb els propietaris, a la UdG per a la creació del Campus de Ciències de la Salut, situant d'aquesta manera el nostre poble, Sarrià de Ter, en el mapa universitari amb un projecte important i potent. Aquest és un projecte de poble que es va iniciar amb l'anterior govern (PSC, del qual jo formava part) i que l'actual (ERC + CiU) ha seguit impulsant.

Queda enrere, però és important, el dia, deu fer fa tres anys, en què l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el llavors alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, van presentar a Sarrià de Ter la proposta conjunta d'ambdós municipis d'ubicar el Campus de Ciències de la Salut al sector de Mas Boscosa de Sarrià de Ter, sector molt proper a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta...

Però aquest és un projecte que transcendix el nostre poble, naturalment, que transcendix fins i tot l'àmbit de l'àrea urbana de Girona, aquest és un projecte de País que donarà resposta (de fet la Facultat de Medicina de Girona ja la dóna) a la necessitat de professionals de la salut per els nostres hospitals i centres de salut, alhora que la captació i creació de coneixements i talents, essent-ne el seu màxim exponent el Dr. Ramon Brugada.

La satisfacció per l'acord d'aquest vespre és molt gran, la satisfacció de participar-hi com a regidor, en el meu cas portaveu del gruo municipal del PSC de Sarrià de Ter, per haver-hi participat anteriorment des del govern municipal... És una passa més, però en queden moltes més encara per fer realitat un dels grans projectes per Sarrià de Ter, Girona i les seves comarques i per a Catalunya.

------------------------------

pd: també et pot interessar, d'aquest bloc, Marta Aymerich, una sarrianenca a la nova Facultat de Medicina, publicat el divendres 23 de maig de 2008.

dimecres 1 de juliol de 2009

Una moció del PSC per foragitar “les gallines” del Pont de l'Aigua

Un servidor entrevistat per l'Agència Catalana de Notícies en relació a la moció presentada a l'Ajuntament de Sarrià de Ter per tal que insti a la Generalitat de Catalunya a que retiri els símbols franquistes que queden en el Pont de l'Aigua.

Article publicat al número 68 de la revista Parlem de Sarrià.


Per Roger Casero Gumbau, portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

El grup municipal del PSC va presentar al ple municipal de finals de gener d’enguany una moció per la retirada, previ inventari, de la simbologia franquista existent encara al nostre poble, insistint de nou en la necessitat de retirar les Àguiles Imperials que encara romanen a la part exterior de la barana del Pont de l’Aigua. A nosaltres els arguments ens semblen prou clars i evidents, i des de fa uns anys també s’ha anat teixint el marc jurídic, amb les lleis per a la recuperació de la memòria històrica, d’àmbit estatal, i la del Memorial Democràtic, d’àmbit català, que possibilita la retirada de la simbologia feixista dels espais públics.

Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de Ter s’ha anat eliminant la simbologia franquista, encara queden alguns elements que persisteixen en els nostres carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l’emblema de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot al Pont de l’Aigua hi ha les imatges de l’Àguila Imperial, a la part exterior de les baranes.

El Pont de l’Aigua el va fer construir el govern franquista a soldats presoners republicans, després que precisament els republicans el dinamitessin per tal de guanyar temps davant l’avanç de les tropes franquistes. Es va inaugurar el 3 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l’entrada de l’exèrcit franquista a Girona. L’any 1997 se’n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l’emblema falangista del jou i les fletxes.

Ja a finals de maig de 2005 el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, a proposta del grup municipal socialista, llavors al govern, una moció instant a la Generalitat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter, moció que va ser reeixida només parcialment: a finals del 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.

Així doncs, amb la finalitat d’alliberar els espais públics de Sarrià de Ter de la simbologia franquista, el PSC va proposar, i el ple municipal va aprovar per unanimitat, retirar tota la simbologia franquista dels espais públics del municipi de Sarrià de Ter, alhora que instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter i instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada de les plaques d’Habitatge de Protecció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques actuals.

Pel que fa al Pont de l’Aigua vam proposat i acordar sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Fletxes i les Àguiles imperials del Pont de l’Aigua, a fi que puguin formar del fons del Museu d’Història de Girona.

La nostra democràcia està plenament consolidada, però mantenim encara, malauradament, vestigis de la dictadura i repressió franquista en espais públics. La cooperació entre administracions i, sobretot, el compromís polític i de reconeixement de la memòria, els represaliats i les víctimes del franquisme han de ser el motor per la retirada definitiva, previ inventari, de la simbologia franquista del nostre poble.

--------------------------------------

pd1: sobre aquesta qüestió al bloc podeu trobar:
Moció PSC Sarrià de Ter per retirar simbologia franquista, del dimarts 27 de gener de 2009
El Diari de l'Alcalde (ACM) destaca la moció del PSC de Sarrià de Ter per la retirada de la simbologia franquista, del dijous 29 de gener de 2009

pd2: també us pot interessar:
Reportatge suec sobre "El valle de los caidos", del dimecres 20 d'abril de 2009