Val més tard que mai!. Celebrem que finalment, un any i mig després que el PSC de Sarrià de Ter presentéssim una moció per a la millora de la línia 6 de bus, entre Girona i Sarrià de Ter, la Línia 6 millori el seu recorregut i horaris i ampliï les seves parades a Sarrià de Ter, en la línia del què havíem proposat des del PSC. Aquesta és la nota de premsa que va acompanyar la presentació de la moció (en pdf); ens situem, doncs, al juliol del 2007:
El PSC presenta una moció per la millora del transport públic a Sarrià de Ter
Segons Roger Casero, portaveu del PSC, “és necessari modificar els itineraris de la Línia 6 per millorar i potenciar el transport públic"
En una moció presentada el passat dijous, el PSC proposa millores en els itineraris de la Línia 6 al seu pas per Sarrià de Ter, amb la voluntat de ser aprovada al Ple del proper dimarts.
El grup municipal del PSC a l´Ajuntament de Sarrià de Ter ha presentat una moció per la millora del transport públic. Segons el PSC de Sarrià de Ter nou mesos després de l´ampliació dels serveis de la Línia 6, la línia de transport públic entre Girona i Sarrià de Ter, és necessari incorporar-hi canvis per millorar-ne el servei i canviar la percepció dels usuaris de la línia, manifestament descontents amb el servei de transport.
La moció presentada pel PSC fa una descripció de la situació actual, tenint com a punt de partida la constitució del consorci de l´ATM de l´Àrea de Girona. Pel que fa a les propostes de millora pel PSC passen, d´entrada, per quatre mesures:
1.- Suprimir l´itinerari de l´autobús que surt de Girona a les hores en punt a les mitges hores. Aquest itinerari actualment surt de Girona en direcció Sarrià de Ter pels barris de Pedret i el Pont Major i, després de voltar per Sarrià de Ter fins al giratori del Camp dels Socs, a l´Autovia, torna a Girona per allà mateix, és a dir, pel Pont Major i Pedret. El PSC proposa que en comptes de fer aquest itineraris els autocars facin, alternativament cada quart d´hora, els dos itineraris que tradicionalment ha fet aquesta línia: itinerari 1 (Correus, Sant Ponç, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Pont Major, Pedret i Correus) i itinerari 2 (Correus, Pedret, Pont Major, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Sant Ponç i Correus). Amb aquesta mesura es garantiria que com a mínim cada mitja hora passaria un autobús per cada parada.
2.- Modificar el recorregut de l´itinerari 2 al seu pas per Sarrià de Dalt, fent passar l´autobús pel carrer Xuncla, on ja hi ha una marquesina, donant servei així a tot el sector de Sarrià de Dalt i el nou sector del Camp dels Socs. Actualment l´autobús passa per l´Autovia després de passar per la Carretera de Sarrià de Dalt. Aquesta és una mesura que el govern del PSC a l´Ajuntament havia consensuat amb la companyia Teisa i ara la moció demana que es coordini entre l´Ajuntament, l´ATM i la companyia Teisa la posada en funcionament d´aquest acord.
3.- Proposar l´estudi de recorregut intern de l´itinerari 1 pel sector del Camp dels Socs i de Sarrià de Dalt, en comptes de l´actual pas per l´Autovia, acostant el servei als barris i, per tant, a la població.
4.- Fer una campanya informativa i de renovació dels horaris segons les mesures establertes.
Segons Roger Casero, portaveu del PSC, “és necessari modificar els itineraris de la Línia 6 per millorar i potenciar el transport públic; les millores no es poden demorar més, per això el PSC presentem aquesta moció al primer Ple ordinari, per nosaltres és un tema prioritari; a més amb el suport unànim del Ple aquestes propostes guanyen la força dels usuaris i la gent de Sarrià de Ter”.
Aleshores el govern de Sarrià de Ter (ERC+CiU) va menysprear totalment la nostra proposta de moció, fins al punt, tot i ser presentada (Ofici de presentació de la moció a l'Ajuntament, en pdf) correctament en temps i forma, de no incloure-la dins l'ordre del dia.
En una nota posterior al ple el PSC de Sarrià de Ter manifestàvem el nostre malestar per l'actitud de l'alcalde, que és qui de fet convoca els plens. Aquest és el fragment de la nota referent a la moció per la millora del transport:
Pel que fa a la moció per la millora del transport públic Roger Casero ha manifestat el seu malestar per l´incompliment per part de l´Alcalde, en tant que convocant del Ple, de l´Article 106.2 del Text refós de la Llei Municipal, per la no inclusió de la moció presentada pel grup socialista, dins el termini establert, a l´ordre del dia del Ple com una proposta de resolució més. L´Article 106.2 diu en el seu literal que “s'han d'incloure en l'ordre del dia les propostes presentades abans de la convocatòria del ple”. Casero no entén perquè no han inclòs la moció a l´ordre del dia, essent a més un tema important pels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.
El més curiós és que el govern compartia la necessitat de millorar la línia 6, però si la proposta era del PSC, i no seva, passava a ser senzillament menyspreada. Pel govern, doncs, aleshores el problema no era el transport, que calia millorar, sinó el PSC...
Les nostres propostes finalment, un any i mig després, es portaran a terme. S'imposa el sentit comú!. No sempre passa en política, ja ho sabem...
Celebrem, doncs, que després de la negociació entre els ajuntaments de Sarrià de Ter i Girona, l'ATM Girona i la companyia concessionària de la Línia 6 (Teisa), el transport de bus entre Girona i Sarrià de Ter es millori, en benefici de les persones usuàries d'aquesta línia en general, i dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter en particular. Podeu veure els nous horaris i recorreguts al web de Teisa (i en pdf).
-------------------------
pd: la millora, però, encara no és completa!. Té raó Narcís Casassa, alcalde de Sant Julià de Ramis, quan demana que el bus faci un petit canvi de recorregut al pas pel seu municipi per donar un major servei als veïns i veïnes del barri de Montagut.
El DENIP és el Dia Escolar per la No violència i la Pau, jornada escolar en favor de la Pau fundada l'any 1964 per l'educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal. Coincideix, gens casualment, aquesta data, amb l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Una de les virtuts del DENIP és, més enllà de la seva funció sensibilitzadora i educativa, el seu caràcter no governamental, no lligat a cap estat, el seu caràcter lliure
A moltes escoles d'arreu del món, també a moltes de casa nostra, aquest divendres es faran moltes activitats amb la No Violència i la Pau com a tema principal. De fet el DENIP a les escoles ja fa dies que es treballa i prepara.
Aquesta setmana hem parlat del DENIP amb la Clàudia (9) i la Irina (6), ja que han estat acabant de preparar el què faran aquest divendres a la tarda (a nivell intern, portes endins) al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter (i bloc del CEIP).
La Irina, amb una seva amiga i companya d'escola, portarà una pancarta amb les paraules PAU i PAZ... La Clàudia, més gran, també amb una seva amiga i companya dirà, juntament amb altres alumnes, algunes frases sobre la Pau a partir de la frase SI TINGUÉS LA MÀGIA D'UN MAG...
Les frases han estat creades pels propis alumnes en un treball d'aula a partir d'imaginar-se què farien si tinguessin la màgia d'un mag...
Aquestes són algunes de les frases que es diran i recolliran (i posteriorment exposaran a la pròpia escola) aquest divendres al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter:
SI TINGUÉS LA MÀGIA D'UN MAG...
. Faria que qui volgués fer mal als altres, quedés paralitzat a l'instant.
. Faria que els nens i nenes es respectessin i s'ajudessin els uns als altres.
. Convertiria les baralles i discussions en abraçades i petons.
. Faria que tots els nens del món poguessin anar a l'escola.
La Pau, es desprèn d'aquestes senzilles frases escrites per infants, és més que absència de guerra: la Pau és diàleg, la Pau és cooperació, la Pau és no violència, la Pau és educació... la Pau és quotidiana, és a tocar dels nostres dits, és al nostre entorn, en nosaltres mateixos... L'esperança, doncs, és l'educació per la Pau, encara que fa molts més anys, al llarg de la humanitat, que a les persones, també als infants, se'ns educa per la Guerra!.
És per això que avui, Dia Escolar per la No Violència i la Pau (Dia de la Pau, es sol abreujar), em sumo al crit que aquesta tarda faran tots els alumnes del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter i de tantes i tantes altres escoles:
Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.
El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.
Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...
Manel "Dona estrangera"
Manel "En la que el Bernat se't troba"
Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"
Manel "Al mar!" en directe
Manel "Ai, Dolors" en directe
Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.
Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"
------------------------
pd: Lletra de Dona estrangera
El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps. Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial
Dona estrangera, com em veuen els teus ulls?
Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus. Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.
Dona estrangera, com em veuen els teus ulls? Dona estrangera
Mentre ballem em mullen les aigües del Rin, entro amb un tanc rus a Berlín, m’espanta el teu passat víking.
Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants, ta mare resa a déus estranys, ton pare educa uns elefants.
Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tramvia groc, passejo entre obres del Barroc, em perdo en la Terra del Foc.
El Diari de l'Alcalde és una iniciativa de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) endegada a principis d'aquest mandat. Amb un format semblant al bloc, el Diari de l'Alcalde recull informacions i l'actualitat dels municipis, consells comarcals i diputacions de Catalunya.
Una de les informacions que ha recollit i divulgat aquest dimecres és l'acord, per unanimitat, del ple municipal de Sarrià de Ter, a proposta del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, d'instar a la Generalitat que faci l'inventari i posterior retirada de la simbologia franquista.
Així ho recull el Diari de l'Alcalde, a partir de les declaracions del primer tinent d'alcalde, Lluís Aymerich (CiU) i de les meves, en tant que portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, a l'Agència Catalana de Notícies.
Aquesta és la informació publicada al Diari de l'Alcalde:
Són quatre àguiles imperials i el símbol del jou i les fletxes que hi ha al Pont de l'Aigua i també plaques que identifiquen els pisos de protecció oficial que tenen l'emblema falangista. El grup del PSC, a l'oposició, ha presentat una moció per reclamar la retirada de la simbologia que ha estat aprovada per unanimitat aconseguint el suport dels dos grups de l'equip de govern, ERC i CiU.
Retirar els símbols del franquisme de la via pública i ubicar-los 'on han de ser', als museus. La voluntat de tot l'Ajuntament de Sarrià de Ter és fer un inventari amb els símbols que queden a la població i anar-los retirant per acabar exposats al Museu d'Història de Girona. 'En espais públics aquest tipus de símbols de l'etapa franquista no hi han de ser, el seu lloc són els museus d'història', ha afirmat el líder socialista a la població, Roger Casero.
'Vergonyós per molts veïns', amb aquesta afirmació ha resumit el primer tinent d'alcalde, Lluís Aymerich, el sentiment de molts habitants de Sarrià de Ter. Sobretot s'ha referit als que tenen el record 'més viu' tant de la Guerra com de l'època de la dictadura. Per això, afirma que 'no hi ha dubte' que tots els grups del consistori van de la mà en aquesta reivindicació.
Les àguiles imperials del Pont de l'Aigua són potser les que més sensibilitats desperten entre els veïns. Aquest pont que uneix la població de Sarrià de Ter amb la ciutat de Girona va ser inaugurat el 4 de febrer del 1940, fent-lo coincidir amb el primer aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista. Van ser soldats presoners republicans el que van ser obligats a reconstruir el pont després que ells mateixos el dinamitessin per frenar l'avanç de les tropes franquistes.
'És com el 'Valle de los Caídos' de Sarrià de Ter', ha afirmat Aymerich. Per això, tot el consistori ha decidit posar fil a l'agulla perquè, aprofitant la llei de la memòria històrica, per retirar aquests símbols de la població.
El 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ja van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits dels extrems del Pont de l'Aigua, però per la 'dificultat tècnica' i l'increment de la despesa, no van treure les àguiles imperials. Encara llueixen al bell mig del pont com a 'record desagradable' de la dictadura, ha afirmat Casero.
Aymerich ha destacat que el 'joc de dates' fa que considerin que seria un 'bon moment' per retirar aquests símbols coincidint amb la commemoració del 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil.
Des del passat 19 de gener s’ha obert el termini de presentació de candidatures d’empreses per a la 2a Edició dels Premis Incorpora.
Els Premis Incorpora estan adreçats a les empreses vinculades al programa Incorpora de l’Obra Social Fundació “la Caixa”, és a dir, empreses que al llarg de la vida d’aquest programa, des de l’any 2006, hagin fet insercions de persones derivades per les entitats socials que participen en aquest programa. El programa Incorpora, d’àmbit estatal, compta amb més de 6.000 empreses vinculades. No és un premi, per tant, obert a qualsevol empresa, només poden presentar-s’hi, tal i com especifiquen les bases [Bases de la presentació de la candidatura als Premis Incorpora (PDF, 360 Kb)], aquelles que hagin ocupat persones en situació o risc d’exclusió en el marc del programa Incorpora.
Les bases defineixen, a tall orientatiu, els perfils dels treballadors amb dificultats d’inserció laboral: . Persones amb discapacitat . Immigrants . Joves amb dificultats . Malalts mentals . Dones victimes de violència domèstica . Aturats de llarga durada. . Persones de més de 45 anys
Moltes d’aquestes empreses tenen, a més, un conveni d’adhesió a Incorpora, que les vincula a aquest programa d’inserció laboral a través de les entitats socials que hi ha al territori.
Els Premis Incorpora són un reconeixement a les millors actuacions d’empreses en favor de la inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió social. Els Premis tenen 4 categories: Gran Empresa, Mitjana Empresa, Petita Empresa, Treball en Xarxa. De totes les candidatures d’empreses hi haurà 4 finalistes de cada categoria i, finalment, una empresa premiada per cada categoria.
A més es van donar unes mencions especials a empreses per comunitat autònoma a ALUMINOX (País Basc) ASERGRUP (Castella-La Manxa) AUTOMOCIÓN ANCOEX (Extremadura) AVENTURAS ON ROAD (Aragó) AYUDA ADOMICILIO DE MURCIA (Múrcia) GESTIÓN DE SERVICIOS DEL NALÓN (Astúries) GRUPO AZA (Comunitat Valenciana) HORNO ARTESANO (Navarra) IBEROSTAR HOTELS & RESORTS (Illes Balears) PINTURA Y DECORACIÓN Jotaemero (Castella i Lleó) PORT AVENTURA (Catalunya) RESTAURANTE FOSTER’S (La Rioja) SUPERGRAN (Andalusia) TRANSPORTES Y LOGÍSTICA CABO (Cantàbria)
L’entrega dels Premis Incorpora d'enguany es farà també en el marc del II Congrés Incorpora, encara amb data i lloc per confirmar, però previsiblement es farà entre els mesos de maig i juny.
Aquest dimarts el ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovarà, previsiblement, una moció presentada pel PSC de Sarrià de Ter, per la retirada de la simbologia franquista. Aquesta és la nota de premsa (i en pdf) i el text de la moció (en pdf) presentada per a la seva aprovació al Ple.
El PSC de Sarrià de Ter presenta una moció per la retirada dels símbols franquistes de Sarrià de Ter
El grup socialista posa especial èmfasi amb les plaques dels habitatges de protecció oficial i les àguiles imperials del Pont de l'Aigua
El PSC de Sarrià de Ter va presentar la setmana passada una moció per la retirada dels símbols franquistes de Sarrià de Ter per ser aprovada aquest dimarts al ple municipal. El PSC fa especial referència a les plaques dels HPO i a les àguiles imperials del Pont de l´Aigua. El grup socialista proposa que el Departament d´Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya en faci l´inventari i que posteriorment els retiri.
A finals de maig de l´any 2005 el PSC de Sarrià de Ter, aleshores al govern de Sarrià de Ter, ja va presentar una moció semblant. Segons Roger Casero, “fruit d´aquella moció es van retirar, l´any 2006, les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l´Aigua entre Sarrià de Ter i Girona, però des del PSC de Sarrià de Ter entenem que la feina va quedar a mitges”.
Pel PSC de Sarrià de Ter des d´aleshores s´han aprovat la Llei 13/2007, de 31 d´octubre, del Memorial Democràtic i la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s´estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, que precisament en el seu article 15, sobre símbols i monuments públics, diu que “Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, prendran mesures per a la retirada d´escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d´exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Per Roger Casero “la finalitat de la moció és alliberar els espais públics de la simbologia franquista i, en el cas de les àguiles del Pont de l´Aigua, proposem que formin part del Museu d´Història de Girona”.
MOCIÓ DEL PSC DE SARRIÀ DE TER PER
LA RETIRADA DE LA SIMBOLOGIA FRANQUISTA A SARRIÀ DE TER
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 20 de novembre passat va fer trenta-tres anys de la mort del General Francisco Franco, Dictador que durant gairebé quaranta anys va governar l’Estat Espanyol amb un règim totalitari i repressiu, prohibint, entre d’altres, les institucions, la cultura i la llengua catalanes així com també les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Aquesta pèrdua de llibertats i dels senyals d’identitats propis va anar acompanyada de l’establiment de la simbologia franquista, sobretot en els espais públics, com les places, els mercats, les infraestructures, les institucions, etc.
Després de poc més de trenta anys de democràcia s’ha anat fent un treball institucional i ciutadà de substitució d’elements franquistes, així com de potenciació, en els darrers anys, del reconeixement de les víctimes i represaliats pel franquisme. En aquest sentit, des del canvi de denominació dels carrers fins a la retirada de simbologia franquista, les diferents institucions han anat prenent acords i decisions amb la voluntat de mantenir i potenciar la memòria històrica (investigació i difusió), de prendre mesures de reparació a les víctimes del franquisme i d’eliminar aquells símbols franquistes en espais públics, a fi de no donar lloc a imatges no normalitzades de les institucions de la qual en són titulars. Algunes de les decisions i acords, de diferents institucions, que s’han pres en aquest sentit són:
La resolució 49/146 de 7 de febrer de 1995 aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides estableix la necessitat de mostrar els crims comesos pel feixisme i d’altres règims totalitaris dins dels ensenyaments d’història contemporània.
El Decret 288/2000 de 31 d’agost de la Generalitat de Catalunya, d’establiment dels requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos en la Llei 46/1977 d’amnistia i la Moció 160/VI de 30 de maig de 2002 aprovada pel Parlament de Catalunya sobre les mesures de reparació a les víctimes del franquisme, insistint també en el rescabalament moral. En aquest mateix sentit mitjançant el Reial Decret 1891/2004 el Congrés de Diputats va acordar la creació d’una Comissió Interministerial per a l’estudi de la situació de les víctimes del franquisme.
En sessió parlamentària de 10 d’octubre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar uns Proposició No de Llei sobre la retirada de totes les plaques amb l’emblema de la Falange dels habitatges de promoció pública de Catalunya.
La Comissió d’Administracions Públiques del Congrés de Diputats va acordar, en sessió de 3 de novembre de 2004, aprovar una Proposició No de Llei que instava al Govern a la retirada, al llarg de la legislatura, dels símbols procedents de la dictadura franquista pel seu caràcter institucional en els edificis de titularitat de l’Estat, així com encomanar a la Comissió Interministerial l’elaboració de les propostes necessàries per aconseguir la desaparició dels símbols inconstitucionals que encara persisteixen en els municipis.
El Consell Comarcal del Gironès va aprovar, en sessió plenària de 16 de febrer de 2005, l’acord d’elaborar, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca que hi estiguin interessats, el catàleg de tots els símbols i els vestigis del franquisme del Gironès, amb independència de la seva naturalesa (monuments, noms i plaques de carrers i places, etc.). Així mateix, promoure’n de manera consensuada la retirada, o bé adequar-los per a poder incorporar la informació contextual adient, de manera que no pugui originar confusió el seu caràcter apologètic.
Finalment a finals de desembre de 2007 es va aprovar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. Aquesta Llei exposa en el seu article 15, sobre símbols i monuments públics, que “Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, prendran mesures per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià de Ter s’han anat eliminant la simbologia franquista, encara queden alguns elements que persisteixen en els nostres carrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i alguns habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l’emblema de la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot, el Pont de l’Aigua, on a les seva part exterior hi ha les imatges de l’Àguila Imperial.
El Pont de l’Aigua el va fer construir el govern franquista a soldats presoners republicans, després que precisament els republicans el dinamitessin per tal de guanyar temps davant l’avanç de les tropes franquistes. Es va inaugurar el 4 de febrer de 1940, coincidint amb el primer aniversari de l’entrada de l’exèrcit franquista a Girona. L’any 1997 se’n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià de Ter, es va demanar la retirada de la simbologia franquista del pont. Si bé es va fer un tractament de contextualització dels relleus de la part interior del pont, no es varen retirar, en aquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l’emblema falangista del jou i les fletxes.
A finals de maig de 2005 el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una moció instant a la Generalitat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter,
A finals del 2006, per ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es van retirar les plaques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits de dels extrems del pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.
Atenent-nos a aquests antecedents, valorant també l'avenç que ha suposat, pel que fa a la recuperació de la memòria històrica a partir de la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic i l'esmentada Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i la necessitat d’alliberar els espais públics de la simbologia franquista acordem:
ACORDS
1.- Retirar tota la simbologia franquista dels espais públics del municipi de Sarrià de Ter.
2.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquista existent a Sarrià de Ter.
3.- Instar al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada de les plaques d’Habitatge de Protecció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià de Ter, substituint-les, quan sigui necessari, per plaques actuals.
4.- Sol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Fletxes i les Àguiles imperials del Pont de l’Aigua, a fi que puguin formar del fons del Museu d’Història de Girona.
5.- Notificar aquest acord als Departaments d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Governació i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a l'Ajuntament de Girona.
Aquí la teniu: la gallina del Pont de l'Aigua. Altiva, menyspreable, innecessària i ofensiva. Des del nº 37 del The Sarrià News, més de 8 anys, demanant que la treguin i aquí segueix impertorbable i arrogant. Una vergonya que no ens cansarem de denunciar. Fins i tot el poeta en va fer un clam:
Gallines negres vora el Pont ara que el vent no remuga us feu més negres i encar teniu la ploma poruga Gallines negres foteu el camp!
Aquest dissabte (dia 24 de gener) a mitja nit ha expirat el termini per presentar, per part dels municipis de l'estat espanyol, també Sarrià de Ter, les sol·licituds del Fons Estatal d'Inversió Local.
El passat dimarts 20 de gener a Sarrià de Ter vam aprovar per unanimitat, en un ple extraordinari, els 11 projectes que s'han presentat a l'esmentat fons, amb un import total de 733.439 €.
Aquesta és la relació de projectes que es van aprovar al ple (per a més detalls podeu consultar la nota del web municipal, d'on s'han extret aquest llistat):
Rotonda Via Augusta / Carrer Lloses 491.343,00 € Reforma del paviment Pista de Sarrià de Dalt 27.840,00 € Reforma i adequació vorera habitatges de Flor de Neu (La Rasa) 88.352,00 € Ampliació vorera c/Mercè Rodoreda i Plaça Vila Romana (Pla de l'Horta) 43.143,12 € Reforma Mur Cementiri de Sarrià de Baix 20.144,00 € Reforma i pavimentació plaça Rafel Casanova (Pla de l'Horta) 15.662,25 € Renovació quadre elèctric de Sarrià de Dalt 5.057,60 € Millora accessibilitat C/Joan Fuster (zona CAP) 15.428,59 € Adequació Reductor de velocitat C/Lloses 3.600,44 € Adequació Reductor de velocitat C/La Rasa 6.369,00 € Instal·lació passos vianants elevats C/ Isidre Macau i C/ Agustí Riera 16.499,00 €
Des del PSC de Sarrià de Ter vam votar a favor de la proposta de projectes, entenent que tots i cada un d'ells són necessaris, per bé que també vam fer algunes observacions:
D'entrada vam lamentar que, malgrat des del principi ens vam posar a disposició del govern per proposar i consensuar propostes, el govern no ens convoqués per parlar dels projectes, més enllà del dia anterior al ple extraordinari per informar-nos de la seva proposta.
En aquest sentit ens hagués agradat tenir la possibilitat de posar sobre la taula propostes com la renovació de la instal·lació de la calefacció al CEIP Montserrat (sobretot els radiadors) per millorar-ne la seva eficiència energètica, o bé la climatització i insonorització del local de joves, la seu social de l'entitat ATV.
Malgrat aquestes i alguna altra observació, vam deixar clar el nostre suport als projectes presentats votant-los favorablement, sobretot per l'oportunitat del Fons Estatal d'Inversió Local, que ens permet, aquest any 2009, realitzar inversions, projectes i obres que d'altra manera seria molt difícil, sinó impossible, poder-los realitzar.
El següent pas serà aquest proper dimarts, quan en ple ordinari aprovarem el projecte i plec de clàusules de la rotonda de la Via Augusta; cal esperar que totes les sol·licituds seran aprovades pel govern estatal i que en totes elles es compliran els terminis previstos per la licitació, primer, i execució, després, de les obres.
733.439 € del govern estatal per Sarrià de Ter... Tan de bo, però, la propera bona notícia sigui la millora del finançament, també i sobretot el finançament local...
pd2: la imatge de capçalera d'aquest post és el model de cartell que s'haurà d'instal·lar a les obres finançades pel Fons Estatal d'Inversió Local. El passat dimecres 14 de gener el BOE va aprovar el model i les condicions tècniques del cartell anunciador de les obres finançades amb càrrec al Fons estatal d’inversió local i s’haurà d’ubicar en l’exterior de l’obra, en lloc visible, preferentment en la façana de l’obra o en el seu tancament
Teníem previst anar-hi a finals de desembre, però el mal temps, sobretot la pluja, ens ho va impedir. Finalment hi vam anar el passat diumenge 18 de gener.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig collir olives. Recordo, però, que de petit, a l'hivern, anàvem a collir olives amb els avis i l'àvia, que és qui estava per nosaltres, ens donava un duro (5 pessetes o, actualment, 3 cèntims d'euro!) per cada pot de Nesquik que omplíem. Malgrat a casa sempre preníem ColaCao, a Cantallops hi havia Nesquik amb aquell antic pot metàl·lic amb un tap a pressió (feia clic!). Aquell pot feia de bon omplir i, sobretot, portar... Aleshores collíem les olives d'una a una i la recompensa d'alguns durets, que probablement després gastaríem en llaminadures, era suficient per tenir-nos entretinguts collint olives i omplint el pot.
No recordo quan vam deixar d'omplir pots de Nesquik i rebre un duret per cada pot ple... però d'olives no n'hem deixat de collir... Però ara, des de fa anys, no les collim ajupits una a una...
Hi ha dies, sobretot alguns caps de setmana, que collir olives és un esdeveniment familiar; entre setmana prou que hi feinegen els meus oncles... Són varis els olivars i, per tant, són moltes les olives (segons l'anyada) que cal recollir. El destí de les olives és un trull d'oli de Cabanes, on la majoria seran bescanviades per oli.
Per bé que els mesos forts de feina són els d'hivern, als olivars hi ha feina al llarg de l'any. Cal deixar l'olivar i les oliveres en condicions per la collita. A l'hora de collir les olives caldrà fer caure les que s'han resistit a les tramuntanades. Hi ha qui diu que cal esperar que madurin prou per què el vent les faci caure, però també és cert que el factor temps hi intervé, sobretot si a finals de gener el trull comença a tancar l'activitat.
Cal batre les oliveres manualment, amb la perxa tradicional i, sobretot, mecànicament, fent tremolar les branques per fer caure les olives a terra. També cauen fulles, naturalment...
Hi ha qui, fent caure les olives, situa sota les oliveres una xarxa per recollir-les; no és el nostre modus operandi, aquest... Nosaltres, amb les olives a terra, al voltant de les oliveres, pentinem el negre mantell d'olives amb una màquina que les va recollint... Per ser eficients és necessari que l'olivà estigui ben llaurat i el terreny en òptimes condicions. Malgrat tot a l'olivà pot haver-hi alguns clotets que, si hi cauen olives, la màquina no les recollirà; les opcions són dues: o bé es cullen a mà o bé, amb l'ajuda d'un bufador, es fan fora del clot.
El bufador també va molt bé quan les olives cauen sobre un marge, així com per espolsar les fulles... Les fulles, però, no són gran problema, doncs ara les olives no es garbellen. Recordo que anys enrere, abans de dur-les al trull, calia garbellar-les, separar-les de les pedretes, branquillons i fulles...
La màquina és excel·lent!. És tan simple com efectiva!.
Res més que un cilindre amb pues que gira sobre un eix; davant el cilindre una petita gaveta que recull les olives que el cilindre ha anat punxant de terra. Amb un o dos mànecs (depèn de la màquina) s'empeny la màquina com qui sega o, si voleu, passeja un cotxet!. La tracció de la màquina, com veieu, és purament animal!.
La qüestió és fer passar el cilindre per un mantell d'olives, millor de fora cap a dins l'olivera, evitant trepitjar les olives encara no recollides. A mesura que es van fent les passades la gaveta s'omple i es va buidant en petits cabassos... i dels cabassos a les saques!.
Hi ha feina per tothom!. Uns es dediquen a batre les oliveres per fer caure les olives, hi ha qui passa el bufador i els altres les cullen amb les màquines i, quan convé, manualment. I així anant pentinant l'olivar, omplint cabassos i més cabassos i saques d'olives.
La Verneda, Serra Gumbau, Serra Volaró, les Serres, la Carretera, el Quintà, la Rua... olivars més grans o més xics, alguns amb feixes, d'altres amb el record de la vinya que hi havia anys enrere... Per nosaltres anar-hi un dia, dos, tres... és un esdeveniment, és entretingut, és divertit... Pels meus oncles, com tanta altra gent de pagès, anar-hi després, en el cas del meu oncle Miquel, del jornal a la granja, és una obligació, una responsabilitat, un segon jornal que no sempre és prou reconegut...
Feia mesos que s'anava anunciant i ara ja hi som de ple: estem en crisi. La crisi a Sarrià de Ter no ens és aliena, doncs la notem els veïns i veïnes, la noten les empreses, les indústries, els comerços... Són temps difícils i més que ho seran, els propers mesos.
Des de la perspectiva municipal la situació de crisi econòmica té una afectació directa a la gestió municipal, sobretot a la gestió pressupostària i fiscal. Per un costat la crisi immobiliària ha frenat el la construcció, aturant o posposant, esperant temps millors, la urbanització de les segones fases dels sectors Cobega i del Camp dels Socs. També s'està produint un alentiment en el ritme de construcció dels habitatges iniciats, sobretot en el sector del Camp dels Socs. Aquests fets es tradueixen, a nivell municipal, en un decrement del nivell de llicències d'obra, de llicències de primera ocupació i en un estancament del padró d'IBI, fet que suposa un decrement dels ingressos municipals.
Aquesta circumstància no seria especialment preocupant si el finançament dels ajuntaments no hagués pivotat preferentment, els darrers anys, sobre la construcció, o en altres paraules, si ens ajuntaments rebéssim, per part de les altres administracions (la central i l'autonòmica) el finançament just i que ens correspon, donat el nivell de serveis i prestacions que donem als ciutadans.
Altres dificultats a les quals hem hagut de fer front a Sarrià de Ter, a nivell d'ingressos, tenen a veure amb la indústria paperera: el trasllat de l'empresa Manipulats del Ter de Sarrià de Ter a Sant Gregori ha suposat un notable decrement d'ingrés de l'IAE una altra de les principals fonts d'ingrés municipal. Caldrà veure com evoluciona la complexa situació de crisi actual, especialment a la resta d'indústries papereres que tenim al municipi. Sarrià de Ter és un poble eminentment industrial, específicament paperer i, com ja ha viscut en altres moment de crisi, tard o d'hora la crisi també pot afectar a alguna de les indústries que tenim a Sarrià de Ter.
Des de la perspectiva dels veïns i veïnes, els efectes de la crisi es tradueixen en un augment de persones aturades, en un decrement dels ingressos familiars i, necessàriament, amb una major necessitat de serveis i prestacions socials. Paral·lelament també es produeix, amb aquesta conjuntura, una major contenció en el consum, accentuada de moment en el sector automobilístic, però que poc a poc s'anirà estenent a d'altres sectors, sobretot, es calcula, a partir de l'any vinent.
L'ajuntament, doncs, no és immune a la crisi, en percep i pateix les conseqüències des de múltiples perspectives. Per un costat tenim un decrement en els ingressos provinents de l'IBI i l'IAE, per un altre costat hi ha necessitat de fer front a majors despeses, sobretot en prestacions socials per a les famílies que, veient reduïda la seva renta per capita, poden accedir a les beques i ajudes municipals, així com la necessitat de reforçar el servei de promoció econòmica per donar resposta a l'increment de persones en situació d'atur.
Davant aquesta situació hi ha dos moments, en la gestió política i municipal, on es poden prendre certes decisions: la proposta de modificació de les ordenances fiscals, és a dir, els impostos i taxes, i la proposta del pressupost municipal per al proper any.
Els impostos municipals, la proposta del PSC
Al ple del mes de setembre és quan a Sarrià de Ter, des de fa molts anys, aprovem la modificació de les ordenances fiscals, és a dir, els impostos i taxes per al proper any. Aquest any el grup municipal del PSC hem presentat al ple, com ho vam fer l'any passat, les nostres propostes, que malauradament, també com l'any passat, no han passat d'això, de propostes.
Conscients de la complexa i difícil situació econòmica la nostra proposta seguia tres conceptes bàsics: seguir amb la proposta d'augment moderat, sempre per sota de l'IPC, intensificant les bonificacions i facilitant el pagament dels impostos als contribuents, i finalment vetllant per no minvar excessivament la capacitat d'ingrés municipal, garantint així la prestació de serveis als veïns i veïnes. Tal i com vam manifestar, la proposta del PSC no incrementa en excés la pressió fiscal dels nostres conciutadans, alhora que no posa en crisi la capacitat d’ingrés municipal, garantint i vetllant pel correcte i suficient finançament dels serveis i els equipaments municipals.
El PSC vam plantejar un augment moderat del tipus impositiu de l'IBI al 2% i un augment de les taxes al 3,5% amb una ampliació de les bonificacions, a partir de la proposta que ja vam fer l'any passat.
Pel que fa a l'IBI, a part de tornar a demanar la possibilitat del pagament fraccionat pels contribuents que tenen domiciliat el pagament, també vam proposar passar del 30% al 50% la bonificació de l’import de l’IBI per a famílies nombroses amb ingressos inferiors a 36.000 €.
Pel que fa a la proposta del govern de congelar l'IBI, l’estalvi que pot suposar aquesta mesura és més aviat relatiu a nivell particular, representant, fent un càlcul ràpid aproximat, el cost d’un cafè al mes per cada contribuent, mentre la quantitat que deixarà de recaptar l’Ajuntament serà més rellevant, al voltant d'uns 20.000 €. Ens sembla que la nostra proposta s’ajusta més a les necessitats de les famílies, rebaixant la pressió fiscal i flexibilitzant-ne el pagament, sense posar en situació de risc, a curt o mig termini, la capacitat d’ingrés municipal a partir d’un dels pocs impostos que els municipis tenim transferits.
El PSC, veient que les nostres propostes eren novament menystingudes pel govern, vam abstenir-nos a la seva proposta de modificació d'ordenances fiscals.
MILLORES DEL PSC PER LES ORDENANCES FISCALS 2009
IBI - Passar del 30% al 50 % en la bonificació per a famílies nombroses - Fraccionament del pagament per als domiciliats (60-40)
Taxa escombraries - Bonificació 25%: joves emancipats menors de 30 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals - Bonificació 10%: ús de la deixalleria comarcal (proposta de mínim 6 vegades) - Bonificació 90%: petits industrials i comercials que disposin d’una certificació ambiental - Bonificació 30%: petits industrials i comercials que acreditin l'inici del procés per obtenir una certificació ambiental - Bonificació 40%: petits industrials i comercials que acreditin selecció i tractament propi de la FORM i restes vegetals
El pressupost 2009 i alguns dels seus riscos
Malgrat encara és aviat, de ben segur que el govern ja pensa, després de l'aprovació de les ordenances fiscals, amb el pressupost 2009. Des del nostre punt de vista davant aquesta situació de crisi l'exigència en cercar l'eficiència dels serveis i prestacions municipals és major, encara que aquesta ha de ser sempre una premisa a tenir present, amb o sense crisi.
Aquests darrers mesos estem veient com algunes empreses semblen voler aprofitar la conjuntura econòmica per fer reduccions de plantilla o canvis estructurals amagats rere expedients de regulació d'ocupació que, fins i tot des de l'administració, s'han posat sota sospita. Aquesta temptació la poden tenir, també, els ajuntaments, que davant la migradesa d'ingressos municipals, cerquin mesures de reducció de despesa amb canvis estructurals a les plantilles de personal i en alguns dels seus serveis.
Al nostre entendre els riscos en el cas concret de Sarrià de Ter passen per la possibilitat d'externalitzar alguns serveis, essent els serveis socials d'atenció primària els que poden estar, d'entrada, en el punt de mira. El conveni d'adhesió signat i aprovat al mes de juliol de l'ajuntament de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt representa, malgrat els nostres advertiments i cauteles, tenir la via oberta per què el govern es desprengui dels serveis socials traspassant-los al consorci, fet que, des del nostre punt de vista, suposaria una pèrdua del nivell de servei i atenció dels serveis socials als veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Naturalment caldrà veure si aquesta sospita s'esdevé i, arribat el moment, en quines condicions quedaria l'equip de serveis socials del Consorci de benestar Social per a Sarrià de Ter.
La contenció en la despesa ha de ser la clau del pressupost 2009, començant, naturalment, per la congelació de les partides protocol·làries i d'indemnitzacions i salaris dels càrrecs electes, és a dir, de tots els regidors. Caldrà afinar el llapis, replantejar despeses algunes excessives i esprémer l'eficiència dels serveis.
Caldrà fer front a les conseqüències derivades de la situació de crisi, reforçant l'àrea de promoció econòmica municipal i les prestacions socials per ajudar a les persones aturades i a les famílies que han vist minvar, algunes de manera preocupant, els seus ingressos.
Són temps difícils per a tothom, per a les famílies, per a les empreses, per al comerç, per a les administracions. Cal posar sobre la taula, des de l'ajuntament, mesures, estratègies i propostes d'actuació, comptant amb les altres administracions, per mantenir la capacitat municipal per prestar els serveis que els veïns i veïnes reclamen, cercant més l'eficiència que el titular a partir de mesures, com la congelació de l'IBI, que tota sola no contribueix a minimitzar la pressió fiscal de les famílies.
Des del PSC seguirem treballant i fent propostes, com hem fet sempre, al govern i fora del govern, per donar a Sarrià de Ter el nivell de serveis i prestacions que els nostres veïns i veïnes necessiten, vetllant alhora per la capacitat de l'ajuntament per poder-los mantenir. Les nostres propostes per les ordenances fiscals no han estat assumides pel govern, però seria desitjable un major nivell de consens, i per tant de participació de tots els grups municipals, al pressupost 2009.
Aquest divendres 23 de gener hi ha una doble presentació de llibres a la Llibreria 22, l'obra guanyadora'08 i l'obra finalista'07 del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la mateixa llibreria.
Aquesta és la informació que surt al web de la Llibreria 22:
Divendres dia 23 de gener a les 8 del vesprePresentació dels llibres editats per Amsterdam
POTSER PERQUÈ ÉREM NENS (Guanyadora de Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2008, convocat per la Llibreria 22) de Ricard Biel
Intervindran: Eva Vázquez, membre del jurat Ricard Biel, autor.
HORES PROHIBIDES (Finalista del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2007, convocat per la LLibreria 22) de Núria Martí
Intervindran: Josep M. Fonalleras, membre del jurat Núria Martí, autora
“El futur del català és molt negre” Núria Martí presenta el seu primer llibre, Hores Prohibides. Hores prohibides (Amsterdam Llibres) és una novel·la que explica la passió d'una dona en una època i una ciutat en què les emocions es callaven. Martí, a més, ha resultat finalista del Premi Ciutat de Tarragona de narrativa curta per Internet, amb el relat Foc, foc. Combina la recent tasca d'escriptora amb la feina de professora de català. 22/01/2009
Benvolguts lectors, us comunico que gràcies a la bona acollida que heu donat a Colònia Catalonia, el diari digital directe.cat ha decidit comptar amb els meus serveis com a col·laborador. Des d’ara, si voleu continuar llegint els meus articles, ho haureu de fer a la següent adreça: http://in.directe.cat/ricard-biel Moltes gràcies, Ricard Biel
pd4: titulars del Diari de Girona i El Punt sobre la victòria de Ricard Biel a la XXVIII edició del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.
Aquest dimarts, al matí i a la tarda, s'han celebrat dues assemblees per aprovar, o no, el preacord signat entre la direcció i el comitè d'empresa de Torraspapel. Al final el preacord ha tingut un suport del 75% de les persones treballadores amb dret a vot (les afectades pel preacord) que han assistit i votat a l'assemblea, i un rebuig del 25% restant, entre aquests també alguns membres del comitè d'empresa.
A les assemblees s'ha explicat, a través d'un exemple real, el sistema de prejubilació que es proposa al preacord. Les explicacions les ha fet un responsable de l'empresa que gestionarà, per encàrrec de la direcció, tota aquesta tramitació.
Al matí l'assemblea s'ha allargat quasi tres hores; tot i això ha estat en general tranquil·la i la votació ha estat massivament a favor del preacord.
L'assemblea de la tarda, a la qual he assistit de principi a fi, ha estat més curta i, en alguns moments, una mica tensa. És normal, especialment per aquells treballadors que estan afectats per la regulació de personal, especialment els rellevistes, majoritàriament joves amb projectes de vida (fills, hipoteques...) iniciats que es quedaran sense feina. Els moments de més tensió han estat al principi de l'assemblea i en el moment previ a les votacions.
Tot i algun moment de tensió puntual, l'assemblea s'ha desenvolupat sobre el programa previst sense més problemes. És cert que la majoria de persones treballadores prejubilades o amb possibilitat de prejubilar-se, a partir de la regulació proposada, han votat a favor. L'alternativa és massa arriscada. El propi comitè d'empresa ha dit, malgrat no els agrada l'acord, que al final hi havia dues opcions: signar el preacord, el millor possible, o res de res, és a dir, 20 dies per any treballat...
Entenc que el comitè d'empresa digui que el preacord no els agrada, de fet és un preacord que s'aproxima més a les condicions proposades des de la direcció que no a les del comitè, però és el millor possible i, al final, és el què com a comitè ha portat aquest dimarts a valoració i votació de l'assemblea.
Alguns assistents exclamaven: com podem votar a favor del preacord si vosaltres mateixos dieu que hi esteu en contra?. A cap i a la fi, però, tal i com han manifestat alguns membres del comitè, cadascú havia de votar segons el seu criteri, valoració i interessos després d'haver plantejat totes les qüestions i resolts els dubtes.
La queixa és legítima, tan com és legítima la posició del comitè d'empresa. Aquest fet potser ha provocat que hi hagués treballadors que votessin no a la proposta de preacord, un no, però, possiblement més dirigit al comitè...
No és senzilla la tasca del comitè. Jo, com també hem dit des del PSC de Sarrià de Ter, els reconec la feina, sovint ingrata, que han fet aquests darrers dos mesos i mig. Han afrontat una situació gens fàcil, ho han fet amb fermesa i han aconseguit el millor acord possible; han lluitat amb totes les seves forces i energies, hi han dedicat hores i esforç; no han escatimat temps per trobar-se amb tothom, amb qui calgués, per sumar recolzaments, per fer-se sentir... Han afrontat una negociació molt dura, negociació a més diluïda pel fet que no negociaven sols (també amb els altres comitès de Torraspapel afectats), però sí que han portat gran part del pes de la negociació.
No pel fet que formi part del càrrec és fàcil rebre aquestes hostilitats per part dels companys i companyes, però també és cert que al final, més enllà d'algun moment puntual, més enllà d'alguns treballadors concrets, el suport al preacord ha estat molt gran, majoritari.
Al final de l'assemblea ningú ha aplaudit; no estava al guió, no calia... Resignadament s'ha votat i aprovat la millor proposta possible; cada persona podrà valorar la seva situació personal; alguns es conformaran amb la prejubilació, d'altres seguiran vivint amb incertesa el seu futur: els qui ara es quedaran sense feina i, també en certa manera, els qui la mantindran a la fàbrica...
Malgrat tot, malgrat la setmana vinent es signarà l'acord, malgrat encara queden alguns serrells per resoldre, la situació de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter continua essent molt preocupant. Aquesta ha estat una primera estocada, i la fàbrica haurà sobreviscut... no passarà el mateix a la segona... Res de punt i final... tan sols punt i seguit.
La vinyeta, titulada An Inauguration for the Ages, fa un tribut als drets civils i s'acompanya d'aquest text: "L'esperit dels moviments pels drets civils - i dels moviments per la justícia social d'arreu - seran amb Barack Obama en el dia de possessió. L'artista John Mavroudis imagina l'ocasió."
Entre els assistents en aquesta imaginària presa de possessió hi ha Malcom X, Nelson Mandela, Martin Luther King, Rosa Parks, Mahatma Gandhi o Abraham Lincoln.
El d'avui és un dia certament històric; una història que fins ara ens ha omplert d'esperança durant tot el procés de primàries i d'eleccions... i sobretot avui es tanca una funesta etapa, la de l'Administració de George W. Bush!.
Escoltava ahir a la tarda a Antonio Fraguas 'Forges' a La Ventana (Cadena Ser) dir que es sentia especialment satisfet de la vinyeta que havia fet per a l'ocasió, la presa de possessió d'Obama...
Barack Obama ha anat de menys a més, ha fet una llarga, intensa, treballada i intel·ligent campanya fins a la presidència, aportant un discurs nou, fresc, positiu, responsable... Un dia va deixar de ser candidat per ser president electe i avui deixarà de ser president electe per ser el 44è President dels Estats Units, després de dir aquestes paraules:
“Juro de manera solemne que assumiré fidelment el càrrec de President dels Estats Units, i que faré el millor que pugui per a preservar, protegir i defensar la Constitució dels Estats Units.”
Aquesta és la campanya de solidaritat amb Gaza que el Fons Català de Cooperació ha iniciat recentment. La campanya consta d'una proposta de resolució per la seva aprovació als plens municipals i una campanya de recollida de diners per l'ajut humanitari d’emergència, que es coordinarà amb UNRWA, l’agència de les Nacions Unides encarregada de l’assistència als refugiats palestins.
Aquesta és la carta que han rebut els municipis, juntament amb la proposta de resolució, que també recull el compromís de l'ajuntament amb la campanya d'ajut humanitari d'emergència.
RESPOSTA A LA CRISI HUMANITÀRIA A GAZA
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament fa una crida als ajuntaments a sumar-se a la resposta davant la situació de crisi humanitària que està patint la població civil de la Franja de Gaza d’ençà el passat 27 de desembre, provocada per l’ús desproporcionat de la força per part del Exèrcit israelià, el qual, amb la seva escalada militar i d’invasió de la zona està provocant centenars de víctimes civils entre les quals es comptabilitzen una significativa proporció d’infants. Aquesta actuació és absolutament inacceptable par part de la Comunitat Internacional ja que s’està vulnerant indiscriminadament el Dret Internacional i Humanitari. Així com també ho és la política practicada per Hamas i altres organitzacions armades, les quals conculquen el dret dels israelians a la seguretat, afectant també a la població civil.
La situació és d’extrema gravetat i demostra, un cop més, que la solució al conflicte no és una resposta militar. L’ús desproporcionat de la força no serà mai garantia de seguretat per l’Estat d’Israel, ans el contrari, generarà un espiral de violència i odi que impossibilitarà avançar vers una solució justa i perenne del conflicte que permeti la coexistència pacífica de dos pobles històricament assentats i destinats a conviure en un mateix territori.
Els Governs Locals són conscients del paper que tenen, per la seva proximitat i responsabilitat amb la ciutadania, en els processos de diplomàcia municipal i de construcció de la Pau. En aquest context, el Fons Català de Cooperació com a espai municipalista de treball en aquesta direcció, ha obert una campanya, el projecte 2020. RESPOSTA A LA CRISI HUMANITÀRIA A GAZA, de suport i de cooperació a la població. Els ajuts humanitaris d’emergència es coordinaran amb UNRWA, l’agència de les Nacions Unides encarregada de l’assistència als refugiats palestins.
Així, es proposa als municipis i ens supramunicipals catalans:
L’aprovació de la resolució adjunta. La participació en el projecte esmentat, per a la qual cosa us adjuntem el full de compromís corresponent.
Us animem a sumar-vos a la campanya i aprofitem l’avinentesa per saludar-vos ben cordialment.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ A APROVAR PEL PLE MUNICIPAL
Resolució del/s Grup/s ......../........ de.............. sobre l’actual conflicte al Pròxim Orient
La Franja de Gaza està patint una tragèdia humanitària d’ençà el passat 27 de desembre, provocada per l’ús desproporcionat de la força per part del Exèrcit israelià, el qual, amb la seva escalada militar i d’invasió de la zona està provocant centenars de víctimes civils entre les quals es comptabilitzen una significativa proporció d’infants. Aquesta actuació és absolutament inacceptable par part de la Comunitat Internacional ja que s’està vulnerant indiscriminadament el Dret Internacional i Humanitari. Així com també ho és la política practicada per Hamas i altres organitzacions armades, les quals conculquen el dret dels israelians a la seguretat, afectant també a la població civil.
La situació és d’extrema gravetat i demostra, un cop més, que la solució al conflicte no és una resposta militar. L’ús desproporcionat de la força no serà mai garantia de seguretat per l’Estat d’Israel, ans el contrari, generarà un espiral de violència i odi que impossibilitarà avançar vers una solució justa i perenne del conflicte que permeti la coexistència pacífica de dos pobles històricament assentats i destinats a conviure en un mateix territori.
Davant d’un context com l’actual, marcat per una greu crisi humanitària i colpit per les greus conseqüències del conflicte envers l’estabilitat regional en el Pròxim Orient i també en l’àmbit global, manifestem la necessitat de reforçar i unificar el rol polític de la UE en la resolució del conflicte. En aquest procés la interlocució amb la nova administració nord-americana esdevé cabdal per garantir una resolució del conflicte mitjançant un acord estable basat en la constitució de dos Estats, donant a israelians i palestins la possibilitat de viure en pau i seguretat, els uns amb els altres. Aquesta és una contribució cabdal vers la construcció d’una nova estructura pacífica i de seguretat regional a la zona.
Els Governs Locals són conscients del paper que tenen, per la seva proximitat i responsabilitat amb la ciutadania, en els processos de diplomàcia municipal i de construcció de la Pau. Seguint l’impuls del Fons Català de Cooperació com a espai municipalista de treball en aquesta direcció i considerant especialment els principis i conclusions de la Xarxa Europea de Ciutats per la Pau al Pròxim Orient, reunida a Barcelona el 9 de gener i assumint els posicionaments de la Declaració del Consell Català de Foment de la Pau de 8 de gener d’enguany, fem una crida a la Comunitat Internacional, especialment a la Unió Europea, a actuar amb més determinació per tal d’aconseguir:
1.El cessament immediat de les hostilitats per part de tots els contendents i el compliment de la resolució 1860 del Consell de Seguretat de l’ONU, adoptant totes les mesures necessàries per a evitar baixes a la població civil.
2.L’obertura immediata d’un passadís d’ajut humanitari i la provisió urgent de tots els recursos necessaris per donar suport d’emergència a la població de la Franja de Gaza.
3.Garantir la protecció de la població civil i la satisfacció dels seus drets i necessitats fonamentals.
4.La creació d’un mecanisme internacional de coordinació i supervisió de l’alto al foc el qual garanteixi una vida digna a la població palestina de Gaza i la seguretat a la població israeliana. La UE pot contribuir-ne activament a la consecució d’aquest objectiu, reprenent la seva Missió d’Observació a Rafah.
5.L’inici sense demora del diàleg polític entre totes les parts que possibiliti un acord per a una Pau justa i perdurable, basada en les resolucions de les Nacions Unides, conforme al Dret Internacional i sota el principi de “Dos Estats per a Dos Pobles”.
Per tot això, convidem al govern local de ........................... a assumir un triple compromís per la Pau:
1.Promoure iniciatives de solidaritat de caràcter urgent en favor de les col·lectivitats locals i de la població civil de la Franja de Gaza.
2.Coordinar accions pròpies de suport i cooperació a la població de Gaza. Els ajuts humanitaris d’emergència es coordinaran amb UNRWA, l’agència de les Nacions Unides encarregada de l’assistència als refugiats palestins. Els ajuts per a la reconstrucció es faran seguint els criteris habituals del Fons. El compte corrent habilitat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és el 2100-3200-96-2500029627, destinant l’Ajuntament (o altra entitat supramunicipal) de ........................... la quantitat de ......................... de la partida ....................... del pressupost 2009.
3.Fer valdre la nostra pròpia veu per tal de promoure un cessament immediat de les hostilitats. Donar coneixement d’aquesta resolució al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, als grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a la presidència del Govern de la Generalitat, del Govern de l’Estat i al Parlament Europeu
El diccionari de l'Enciclopèdia defineix mimetisme com la "Disposició d'una persona a canviar les opinions i el comportament per adaptar-se a qui vol complaure".
Aquests darrers dies i setmanes s'han produït dues situacions que m'han fet pensar sobre si s'han produït per mimetisme o per acció-reacció.
Una de les situacions que m'hi ha fet pensar és la dels autobusos urbans pro-ateus i pro-cristians. Amb la campanya que duu per lema de “PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. DEIXA DE PREOCUPAR-TE I GAUDEIX DE LA VIDA” la Unión de Ateos y Librepensadores (UAL) ha generat la reacció (a la seva acció) de l'entitat E-Cristians amb la campanya, també als busos urbans, que durà per lema "QUAN TOTS T'ABANDONEN, DÉU SEGUEIX AMB TU."
Un altra de les situacions que m'han fet pensar entre el mimetisme i l'acció-reacció ha estat l'intent fallit d'ERC que Mònica Sabata encapçalés la seva candidatura a les properes eleccions europees. Tal i com s'han esdevinguts els fets la proposta d'ERC ha semblat una reacció a l'acció de Mas i CiU proposant (i acceptant ell) la seva candidatura a l'economista Ramon Tremosa.
No sé si ERC ja tenia prevista la proposta a Sabata abans de l'anunci de Tremosa... però el cert és que ha semblat que la proposta d'ERC a la portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir ha volgut ser una resposta a la candidatura de Tremosa per part de CiU, una reacció probablement massa precipitada, i potser per això no ha reeixit...
Acció-reacció o mimetisme?. En qualsevol cas, també es diu que qui pren la iniciativa sempre va un pas endavant...
Comunicat del PSC (i en .pdf) sobre el preacord entre el comitè d'empresa i la direcció de Torraspapel per la fàbrica de Sarrià de Ter.
El PSC de Sarrià de Ter considera que la requalificació dels terrenys no té sentit tal i com es planteja el futur immediat de la fàbrica Torraspapel.
Roger Casero valora positivament els avenços del preacord, lamenta que moltes demandes dels treballadors no hagin estat acceptades per la direcció de Torraspapel i es mostra preocupat pel futur de la fàbrica.
El PSC de Sarrià de Ter valora positivament que el comitè d’empresa i la direcció de Torraspapel hagin arribat a un preacord, que caldrà sotmetre a votació a l'assemblea de treballadors de la fàbrica. Per Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, “el preacord és una bona notícia, sobretot pensant en la situació dels treballadors, malgrat són ells, els treballadors, els que l’han de ratificar o no en la propera assemblea”. En aquest sentit el PSC de Sarrià de Ter fa un reconeixement a la gran feina que han fet aquests darrers mesos el comitè d’empresa de la fàbrica de Sarrià de Ter, en una negociació que ha estat molt dura i complexa. El PSC lamenta que moltes demandes dels treballadors no hagin estat acceptades per la direcció de Torraspapel.
Malgrat el preacord el PSC de Sarrià de Ter considera que la situació de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter continua essent preocupant. Segons Casero “la fàbrica perd molts llocs de treball i valor afegit, de manera que el seu futur a mig i llarg termini continua essent una preocupant incògnita”.
Finalment pel PSC de Sarrià de Ter la requalificació de terrenys no és viable. Per Roger Casero, “si bé és cert que l’empresa haurà d’invertir a la fàbrica de Sarrià de Ter per adaptar-la a la producció del paper autocopiatiu, la requalificació dels terrenys, tal i com es planteja el futur immediat de la fàbrica, amb menys de 150 treballadors, no té sentit ni cabuda”.
Aquesta és la convocatòria i la informació de la manifestació al web de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme.
Manifestació contra el genocidi a Gaza 17 Gener 2009 a les 12:00h Manifestació contra el genocidi a Gaza. Podeu descarregar-vos el cartell al següent enllaç. Lloc: Plaça Catalunya (Girona) Organitza: Comissió per Palestina de la Plataforma Aturem la Guerra i Xarxa d'enllaç amb Palestina
Aturem el genocidi a la Franja de Gaza
La Comissió per Palestina de la Plataforma Aturem la Guerra i la Xarxa d'Enllaç per Palestina han convocat una manifestació per aquest dissabte 17 de gener al migdia, que sortirà des de la Plaça Catalunya i portarà com a lema "Aturem el genocidi a la franja de Gaza". Els organitzadors, a més, convoquen la ciutadania a concentrar-se cada dimarts, a les 8 del vespre, a la Plaça del Vi de Girona. Les dues entitats també demanen que es pengin banderes i mocadors palestins a les finestres i balcons de les comarques gironines, com a mostra de solidaritat amb el poble palestí, i demanen que es faci boicot als productes israelians. Al següent enllaç hi trobareu una extensa llista amb aquests productes.
De moment, malgrat aquests dies es parlava d'un possible acord per la fi de les hostilitats, la situació a Gaza continua essent molt preocupant, tal i com ho recullen els mitjans de comunicació avui:
No es tracta d’esmenar la pàgina, només d’aclarir una expressió que, sense voler-ho, n’estic convençut, es presta a la confusió.
Aquesta setmana el govern municipal de Sarrià de Ter ha comunicat la bona notícia de l’estalvi, via renegociació d’alguns contractes de serveis, de 22.000 €. D’entrada voldria manifestar la meva satisfacció per la notícia, positiva sobretot en temps de crisi.
El govern municipal de Sarrià de Ter ha fet el què fan tants altres governs quan de l’aixeta raja poc diner: treure punta al llapis i afinar les despeses, cercant aquelles que es poden reduir. Aquesta és una acció que altres municipis han fet i faran, entre d'altres coses per les pròpies dinàmiques del mercat, per exemple, de les asseguradores: em comentava l'Assumpció Vila que la reducció de la sinistralitat, per exemple, ha fet baixar els preus, que d'altra banda van pujar considerablement a principis d'aquesta dècada sobretot per efecte dels atemptats de l'11S.
Recordo que aquest exercici el fèiem els regidors del PSC de Sarrià de Ter estant al govern, quan preparàvem les ordenances fiscals i el pressupost, i sobretot en la contractació o renovació de concessions. En especial ho recordo quan, entre els anys 2005 i 2007, la regidoria d’Hisenda era una responsabilitat meva. Amb la introducció d’alguns canvis a nivell de neteja viària i de recollida de residus, per exemple, s’havia generat estalvi en la despesa municipal.
Celebrem la notícia, els 22.000 € serviran, ben segur, per eixugar part del dèficit municipal. Però en l’escrit fet pel govern comunicant aquest estalvi hi ha una expressió, destacada en negreta per ells mateixos, que podria portar a una certa confusió. I la confusió s’ha estès a alguns mitjans de comunicació:
L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha renegociat diferents contractes amb proveïdors municipals de manera que permetran abaratir el cost d’aquests serveis i per tant, reduir despesa corrent. Es tracta dels serveis d’assegurances, telefonia i assessoria laboral. En conjunt, els contribuents sarrianencs s’estalviaran 22.000 euros anuals gràcies a la millora d’aquesta gestió.
És precisament la darrera frase la que pot generar confusió: En conjunt, els contribuents sarrianencs s’estalviaran 22.000 euros anuals gràcies a la millora d’aquesta gestió.
Aquesta frase surt també al Diari de Girona [En conjunt, els contribuents sarrianencs s'estalviaran 22.000 euros anuals gràcies a la millora d'aquesta gestió, segons ha assegurat l'equip de govern de Sarrià de Ter (ERC i CiU)], al diari El Punt [El consistori calcula que els sarrianencs s'estalviaran 22.000 euros anuals per aquest canvi en la gestió que permetrà reduir la despesa corrent de l'Ajuntament] i a Ràdio Sarrià [En conjunt, els contribuents sarrianencs s’estalviaran 22.000 euros anuals gràcies a la millora d’aquesta gestió].
I quina és la confusió, us preguntareu?. Doncs que l’estalvi és de l’ajuntament, no dels contribuents. Es podria arribar a dir que l’estalvi és de Sarrià de Ter, és del poble, fins i tot, seria acceptable el terme genèric (sarrianencs) que fa servir el diari El Punt. Però el terme contribuents és un terme molt específic que es refereix a un conjunt molt concret de la població, també de la de Sarrià de Ter.
Un contribuent és una persona que paga una contribució (un impost, per exemple); els contribuents de Sarrià de Ter són, per tant, totes aquelles persones (físiques i jurídiques), que paguen algun tipus de contribució, entenem, a l’ajuntament de Sarrià de Ter.
El govern diu que els contribuents s’estalviaran (ens estalviarem) 22.000 € anuals. Llegint literalment això algú podria entendre que els contribuents, del total que ens correspondrà pagar conjuntament aquest 2009, deixarem de pagar (i per tant ens estalviarem) 22.000 €, de manera que l’ajuntament de Sarrià de Ter deixarà d’ingressar aquesta quantitat de diners... No sé si el govern municipal té previst deixar de recaptar aquests 22.000 € el 2009... O no sé si el govern té previst aplicar aquest estalvi als contribuents a les ordenances fiscals del 2010...
No som, doncs, els contribuents els qui ens estalviem els 22.000 €, és l’ajuntament que amb aquesta mesura redueix en 22.000 € la seva despesa. L’estalvi el podríem imputar, terminològicament parlant, a la despesa municipal o a l'Ajuntament... fins i tot als sarrianencs i sarrianenques en un sentit ampli, entenent que cada persona, en tant que ciutadà, és ajuntament...
Bé, potser alguns pensareu (d'altres asseguraran) que és buscar tres peus al gat... El fet és que les paraules, dites i/o escrites, a vegades ens juguen males passades... Entenc que el govern buscava, amb aquesta expressió, que els contribuents ens sentíssim interpel•lats, sentíssim propera la notícia... No obstant dubto que cap dels contribuents de Sarrià de Ter es dirigeixi a l’ajuntament demanant quina part de l’estalvi dels 22.000 € li correspon retallar dels impostos del 2009...
Aquesta setmana s'ha posat en funcionament, finalment, el bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter. És un bloc senzill i modest que tot just inicia la seva activitat.
Aquest és el post de benvinguda al bloc:
Benvolguts/des, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del CEIP Montserrat us dóna la benvinguda al nostre bloc, un espai de participació, comunicació i difusió de les activitats de l'AMPA i del CEIP Montserrat.
Esperem que ens visiteu tot sovint i que, si us animeu, participeu i ens ajudeu a fer créixer aquest bloc, aportant les vostres fotografies, vídeos, etc.
També us informem que podeu accedir al web del CEIP Montserrat, que recentment s'ha renovat i actualitzat.
Finalment també us agrairem que ens feu arribar comentaris, observacions i propostes de millora d'aquest bloc.
Com tants altres blocs i pàgines web d'entitats, aquest bloc és una activitat més de la junta directiva de l'AMPA, responsabilitat d'un dels seus vocals, en David González, i compta amb alguns col·laboradors, un dels quals sóc jo.
Però el bloc, ja ho veieu, no és suficient: paral·lelament l'AMPA del CEIP Montserrat també ha creat el seu propi canal al Youtube i el seu àlbum de fotos.
La voluntat del bloc és informar de les activitats de l'AMPA i de l'escola... són molts els pares i mares que en les activitats obertes de l'escola fan fotografies i graven amb càmera de vídeo, de manera que, tot i que entre els col·laboradors mirarem de garantir suficient material, també hi ha la possibilitat que els pares i mares participin i col·laborin aportant el seu material i, fins i tot si s'animen, els seus escrits.
Naturalment la responsabilitat de l'edició i publicació és de la junta de l'AMPA. Pot ser que a nivell de disseny i continguts aquestes properes setmanes hi hagi algun canvi... ja se sap, sempre cal ajustar alguna cosa i, sobretot, millorar-ne moltes...
Pel que fa als vídeos, aquest és el primer que s'ha editat i publicat:
Pastorets-pessebre vivent CEIP Montserrat
D'altra banda al bloc també s'hi podran trobar els menús mensuals del menjador escolar, gestionat des de fa anys per l'AMPA.
Però aquest no és l'únic bloc del CEIP Montserrat; la pròpia escola ha estrenat aquest curs el bloc CEIP Montserrat, alhora que també han actualitzat i renovat la seva pàgina web. El bloc és una eina educativa més de l'escola, en la que hi participen alumnes i mestres.
----------------------------------------
pd1: l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti té des de fa dos cursos del seu bloc.
pd3: sobre blocs i pàgines web de Sarrià de Ter he publicat recentment (el divendres 2 de gener de 2009) l'article Sarrià de Ter, cada dia més en xarxa.
Aquests dies a Sarrià de Ter, sobretot al Sarrià de Ter 2.0 i a Ràdio Sarrià, es parla de les subvencions de l'ajuntament als clubs esportius corresponents a l'any 2008. Se'n parla ara en motiu de dos articles que l'amiga i companya de grup municipal ha escrit al seu bloc: la Quina de la U.E.Sarrià, publicat el dimarts 6 de gener de 2009, i Paraules, dades i llenguatge, publicat el dissabte 10 de gener de 2009 després de veure, l'Assumpció, alguns dels efectes del seu primer escrit.
Al primer dels escrits, després de comentar algunes qüestions (que també han generat algun debat, sobretot des de la perspectiva de gènere) sobre la Quina de la UES (Unió Esportiva Sarrià), l'Assumpció es referia a la partida del pressupost 2008 per les subvencions als clubs esportius amb aquests termes:
Per contra, l’Ajuntament de Sarrià de Ter no ha complert amb el seu compromís. Tret d’adjudicar les barraques de la Festa Major i per tant, externalitzar una feina que abans feien voluntaris del poble en benefici global de la festa, en la partida del pressupost per l’any 2008 es va contemplar només 17.000 euros per subvencionar a tots els clubs, la meitat del que hi havia en el pressupost del 2007. Acostumo a dir que la política es demostra en el pressupost, no en les paraules. Si s’ha pressupostat només la meitat, és molt probable que només es destinin aquests diners, de la mateixa manera que si s’han pressupostat 11.000 € per telefonia mòbil dels regidors i un viatge a Cuba per dues persones a càrrec del municipi, aquesta despesa si es preveu, es farà, com així ha estat.
Al seu segon escrit l'Assumpció s'explicava novament:
I per darrer, també ha sorprès la xifra destinada a la subvenció dels equips esportius. En el post deia 17.000 euros, però he repassat les dades i en realitat són 14.000 €, mentre que al 2007 es varen pressupostar 29.000€. Tots aquests comentaris els hem anat fent en diverses sessions dels plens municipals, la menor dotació a Cultura i a Esports, l’excés de la despesa en càrrecs del govern, en protocol i l’excés en la Festa Major, sense que tinguessin cap repercussió a nivell de carrer. Des de l’any 2007 que ja sabem que s’han de fer pressupostos de contenció, però el govern ha continuat en la seva fugida endavant tot esperant una modificació de crèdit que no ha arribat. Ara ha promès pagar aquest gener a les entitats esportives la meitat, és a dir 14.000€ que serà la que equivaldrà al pressupost prorrogat del 2008. Per arribar als estàndards d’anys anteriors, en el pressupost del 2009 haurà de preveure 45.000€, una quantitat molt elevada tal com esta la situació econòmica actual. La contenció havia d’haver començat a primers de l’any 2008. Aleshores tots ho hauríem entès.
De fet, aquesta qüestió, la previsió pressupostària per les subvencions del 2008 als clubs esportius des del PSC de Sarrià de Ter ja la vam exposar al Ple de finals de maig del 2008, quan es va aprovar el pressupost amb la nostra abstenció i explicar més àmpliament principis del mes de juny en un article meu, Que parli el pressupost '08 de Sarrià de Ter publicat en aquest bloc el diumenge 1 de juny de 2008. En aquest article repassava els aspectes més rellevants del pressupost 2008 seguint el fil de la nostra intervenció al Ple, i sobre el tema específic de les subvencions als clubs esportius deia:
Una altra de les preocupacions són les subvencions previstes als clubs esportius; de 29.000 € al 2007 hem passat a 14.000 € al 2008. El regidor d'esports al Ple, quan ho vaig dir, no feia més que remirar els seus papers i els de la seva companya de govern (que no de grup municipal). Semblava no estar-ne al corrent... ei!, només és una percepció!.
Naturalment passar de 29.000 € a 14.000 € la partida de subvencions als clubs esportius ens feia sospitar que al 2008 les subvencions als clubs es reduirien a la meitat. I sembla que ha estat així.
El govern municipal va comunicar al seu dia als clubs esportius que rebrien la subvenció del 2008 en dos pagaments; el primer pagament es va fer aquest passat 2008 a càrrec, naturalment, del pressupost 2008; el segon pagament es va fer (o si més no ordenar) el dia 8 de gener de 2009, casualment dos dies després de la publicació del primer escrit de l'Assumpció parlant sobre les subvencions, a càrrec, entenem nosaltres, del pressupost 2008 prorrogat, és a dir, a compte del futur pressupost 2009.
El regidor d'esports diu que els clubs han rebut el total de la subvenció prevista; no ho nego pas, no és pas aquesta la discussió; des de finals de maig des del PSC el què hem dit és que el pressupost 2008 només preveia la meitat de la partida que hi havia els altres anys... pel què ens sembla que la segona part de la subvenció del 2008 s'ha pagat a compte del pressupost del 2009, ara per ara el 2008 prorrogat... I el problema no ha estat de tresoreria, com m'han dit que va dir, el problema ha estat la dotació de la partida: al 2008 només podia estirar els 14.000 € previstos, ni un cèntim més, de la partida 4521/48902 subvencions promoció de l'esport del pressupost 2008. Ha hagut d'esperar al canvi d'any, al 2009, per disposar de la partida del pressupost prorrogat, que és igualment de 14.000 €.
Per tal de treure'n l'aigua clara des del PSC de Sarrià de Ter aquest dimarts 13 de gener hem fet una sol·licitud al govern, entrada per registre, demanat que ens facin arribar les còpies dels decrets d'atorgament de les subvencions als clubs esportius del pressupost 2008 i del pressupost prorrogat 2008.
Fins a l'any 2007 els clubs esportius van rebre íntegrament les seves subvencions amb el pressupost de l'any en curs. Aquest 2008 han rebut una part de la subvenció prevista i la resta l'han rebut al 2009. Caldrà veure si la del 2009 la cobraran íntegrament al 2009 o si una part la cobraran al 2009 i l'altra al 2010...
De fet aquest ha de ser un acord entre el govern i els clubs... Però la realitat és sempre molt tossuda i, tal i com nosaltres preveiem veient el pressupost 2008 al mes de maig, els clubs rebrien només la meitat, o una part de la subvenció aquest any passat... i, repeteixo, sembla que ha estat així...
Montse ha dit... Em trec el barret, Assumpció, ja que en aquest article has explicat de forma molt clara el que molts sarrianencs hem pensat i no hem sabut dir. 9 / gener / 2009 21:23
Dona, esportista i sarrianenca ha dit... Hola Assumpció, Em sembla vergonyós el que poses de manifest. Em sembla vergonyós com a dona, que encara, al 2009 a un lloc tant "avançat" i "educat" com aquest, haguem de demanar que no es facin comentaris tant SEXISTES en una quina. No dic que el showman sigui sexista, però si la seva manera de cantar el número de la mala sort, el gafe, el dimarts negre. També em sembla vergonyós com a esportista del municipi que es destinin 14.000 euros a l'Esport, quant tots sabem la importància que té, no només pel nostre municipi sinó també per la societat i la salut de les persones. La feina que fan les entitats esportives va molt més enllà de guanyar campionats i estic segura que l'ajuntament ho sap, encara que sembla que cal recordar-los-ho més sovint. Més vergonyós em sembla quan ho comparem amb els 11.000 de telefonia mòbil dels regidors i el viatge a Cuba, que cal dir-ho, tenia finalitats socials gens reprovables, però amb cabuda dubtosa en certs pressupostos limitats... I finalment em sembla vergonyós que quan per fi algú ho posa sobre la taula, com tu en aquest article, encara s'hagi de justificar. Què ens passa? Quan començarem a valorar el que realment és important? Espero que els pressupostos dels sarrianencs pel 2009 es destinin a la gent del poble que es mou i fa moure. I que les dones poguem deixar d'escoltar, finalment, aquest tipus de comentaris. 12 / gener / 2009 20:07
El cap de setmana del 14 i 15 de febrer es farà a Phoenix l'All Star de l'NBA, és a dir, el partit de les estrelles del què encara deu ser la millor lliga de bàsquet del món.
Dos jugadors catalans tenen opcions de participar en aquest esdeveniment esportiu i de "show time": Pau Gasol al partit de les estrelles de diumenge, que enfronta la millor selecció de jugadors dels equips de la conferència est amb els de l'oest, i Rudy Fernández al concurs d'esmaixades.
La participació a aquest esdeveniment es fa per votació popular, de manera que si voleu podeu votar per ells, per fer-los participar en ambdós esdeveniments. Per votar en Pau Gasol pel partit de les estrelles heu d'entrar en aquesta pàgina web, registrar-vos i votar per ell. D'altra banda, per votar per la participació de Rudy Fernández al concurs d'esmaixades heu d'entrar en aquesta altra pàgina web, registrar-vos i votar per ell.
Precisament Rudy Fernàndez ha fet una sèrie de vídeos promocionant la seva candidatura al concurs d'esmaixades...
Rudy Fernandez tells fans "Vota!"
Rudy Fernandez shows off his preview dunks
Rudy Fernandez on acoustic guitar
En Pau Gasol va fent història a la NBA des que hi va debutar fa 8 anys... En Juan Carles Navarro no hi va quallar... malgrat és un grandíssim jugador!. En Rudy pot fer història, d'entrada participant al concurs d'esmaixades... però també pot signar (ho està fent) una bona trajectòria a nivell individual amb un equip competitiu. I en Marc Gasol haurà de treballar molt, però té un gran futur... ha de seguir els passos d'en Pau, fer-se un nom a Memphis i passar a un equip gran i competitiu...
Per cert, per seguir l'actualitat dels catalans a l'NBA, al C33 hi ha el programa NBA.cat.
Clica sobre la imatge per accedir al web (pendent d'actualitzar) de la Ruta del Ter.
La Ruta del Ter és un projecte del Consorci Alba Ter d'una ruta de cicloturisme que segueix el curs del riu Ter des del seu naixement fins a la seva desembocadura al mar.
Què és la Ruta del Ter? És una ruta cicloturística i senderista que pretén enllaçar dos pols d'atracció turística ben desenvolupats i consolidats com són els Pirineus i la Costa Brava. Fa 213 km de longitud, està senyalitzada per fer de dalt a baix, i salva un desnivell de 2.200 m. Al llarg de tot aquest recorregut el cicloturista o senderista pot observar una diversitat de paisatges, elements culturals, maneres de viure, la història de cada municipi per on passa la ruta, al mateix temps que pot degustar una àmplia varietat gastronòmica i allotjar-se en diferents tipologies d'allotjaments
La ruta passa, naturalment, per Sarrià de Ter. Deuria ser l'any 2006 quan, per encàrrec del Consell Comarcal del Gironès, una empresa d'enginyeria va trucar la porta de l'Ajuntament de Sarrià de Ter per projectar el traçat de la Ruta del Ter pel nostre municipi (també per Girona i Sant Julià de Ramis i Medinyà).
Recordo que els vaig rebre, en la meva condició de primer tinent d'Alcalde, i després de parlar-ho amb l'alcalde (Nicolás Pichardo) i la resta de govern del PSC, vam anar definint, amb l'empresa responsable de redactar el projecte, el pas de la Ruta del Ter per Sarrià de Ter. Una de les virtuts de la Ruta del Ter és que a través del curs del riu es passa per entorns naturals, entorns urbans i entorns industrials, tres valors que en el curt pas per Sarrià de Ter tenim.
Recordo que vam projectar la Ruta del Ter arribant a Sarrià de Ter per Can Salvatella (entorn natural), venint de Girona pel carril bici provinent de les Ribes del Ter (Fontajau, Sant Ponç i Trueta); sortint a l'autovia de Sarrià de Ter a l'alçada dels mobles Balti, passant pel voral de l'autovia (ara pavimentat amb sauló) i, després de la rotonda del Camp dels Socs, entrant al sector industrial pel carrer Josep Flores, passant per davant les naus industrials, per davant la fàbrica Torraspapel i la seva bàscula i, a l'alçada de Paperera de Girona (entorn industrial), travessant el carrer Josep Flores per anar a buscar el pas de vianants (que el propi projecte preveu fer-hi el gual per passar pel pas de vianants) que hi ha just davant de l'hotel Nord Gironí, al carrer Via Augusta i al costat del carrer Major.
La Ruta segueix pel carrer Major, baixant per carrer del Riu per fer el tram del Passeig del Riu, pujant després pel carrer Josep Pallach per prendre de nou el carrer Major per fer via cap a Sant Julià de Ramis (entorn urbà). Es preveu que en un futur la via pugui seguir pel Passeig del Riu fins a Sant Julià de Ramis...
Aquest és l'itinerari que al 2006 vam projectar, un itinerari que posava en valor els entorns natural, industrial i urbà del pas del riu Ter per Sarrià de Ter.
L'any 2007 el PSC vam passar a l'oposició a l'Ajuntament de Sarrià de Ter i un dels canvis que el nou govern (ERC-CiU) va introduir va ser una proposta de canvi de traçat de la Ruta del Ter al seu pas per Sarrià de Ter.
El canvi era que en comptes de passar pel sector industrial (carrer Flores) la proposta del nou govern era (és?) que la Ruta del Ter seguís per l'autovia fins a l'alçada de la Via Augusta per, a través d'aquest carrer, anar a buscar el carrer Major. És a dir, evitar el pas de la Ruta del Ter pel sector industrial, perdent, a criteri nostre, un dels seus valors...
És cert que el carrer Flores planteja algunes dificultats: és un carrer molt transitat per la calçada, no tant per la vorera, amb força afluència de camions (sense Manter, però, n'hi ha menys). Algú també podria pensar que és un carrer poc atractiu, ja que és al bell mig del sector industrial. Aquesta és una qüestió que al seu dia vam posar sobre la taula amb els enginyers; valoràvem que la Ruta del Ter sobretot seria utilitzada els caps de setmana i dies festius, dies amb menys activitat industrial...
Un gran punt que hi veiem a favor era precisament el seu caràcter industrial, un element identitari i íntimament lligat a Sarrià de Ter i al riu, de manera que passant pel sector industrial en poc més de 2 km la Ruta del Ter, al seu pas per Sarrià de Ter, permetria passar i veure els entorns naturals, urbans i industrials del riu.
No conec les raons que tenia (té?) l'actua govern de Sarrià de Ter per descartar el pas de la Ruta del ter pel bell mig del sector industrial... El cas és que fa alguns dies l'amiga i companya de grup municipal (del PSC)Assumpció Vila ens va dir que havia vist els indicadors de la Ruta del Ter al carrer Josep Flores, és a dir, al sector industrial, tal com havíem proposat (al seu moment al govern) i defensat (ara a l'oposició) des del grup municipal del PSC.
Aquest matí, mentre fèiem una plàcida passejada amb bicicleta amb la família, m'he escapat un moment per fer algunes fotografies de la senyalització que el Consorci Alba ter ha començat a fer.
No sé si la decisió ha estat consensuada entre el Consorci Alba ter i el govern municipal o no... el fet és que si finalment es confirma aquest traçat, passant pel sector industrial, penso que, finalment, qui hi surt guanyant és la Ruta del Ter.
Segurament recordeu la peça de roba anomenada "Marcelinu", aquell jersei de llana amb una cremallera de dalt a baix, dues butxaques als costats i coll alt (amb la cremallera cordada fins al capdamunt)... Fins i tot potser en vau portar (homes, sobretot, però també dones) i fins potser el conserveu a l'armari...
A casa n'hi havia un que havia estat del meu pare, en Just M. Casero, i l'hivern del 1995 jo me'n vaig comprar un al Mercat de Girona, un dimarts, quan el mercat parava al sector Güell... Ara el jersei és a Cantallops...
El "Marcelinu" era un jersei que va popularitzar (d'aquí el nom) el sindicalista Marcelino Camacho (qui va ser Secretari General de CCOO) i que no era utilitzat només per treballadors i obrers (a la feina i fora d'ella), també per estudiants, excursionistes i altres col·lectius...
Ara una empresa d'Olot l'ha recuperat, actualitzant-lo a nivell de disseny i materials, en un projecte amb valor afegit tal i com expliquen a la seva pàgina web (marcelinus.cat):
Nou format: nous dissenys per a una peça típica
100% local: manté la tradició tèxtil d'Olot
+ llocs de treball: estabilitat laboral per a majors de 40 anys
50 % dels beneficis destinats a projectes ambientals o socials
La idea inicial de Marcelinus és el redisseny del jersei anomenat marcelino o camacho en honor al polític i sindicalista Marcelino Camacho, que els utilitzava sempre. És una peça molt estesa al entorns rurals de Catalunya i la seva venda ha estat sempre continuada sense variar mai el model.
El redisseny del jersei manté les parts identificatives de l’original com el coll alt, les butxaques als costats i la cremallera de dalt a baix. Les novetats són un fil de més qualitat, menys pes del jersei, un coll més suau i una forma més entallada.
El jersei s’identifica amb la de tota la vida, però amb un aire nou, contemporani, marcat per les tendències estètiques del moment i pensat per ser una peça portable en moltes situacions, ja sigui per un dia festiu, una reunió informal o el dia a dia de carrer.
Marcelinus s’ha creat el 2008 i posa a la venda els seus primers jerseis.
Marcelinus
L'empresa també té un bloc; d'altra banda aquí podeu trobar aquests nous "Marcelinus", els del s. XXI!.
Si sou dels qui vau seguir les campanades de Cap d'Any per TV3 o TV1 segurament vau veure que l'anunci que hi ha sobre aquestes paraules va ser l'últim de l'any... Un anunci que s'ha anat repetint aquests dies.
El programa Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social Fundació "la Caixa". El programa es va iniciar l'any 2006 i amb el 2009 iniciem el quart any. A les comarques de Girona el programa Incorpora va començar el juny de l'any 2006 i des de finals de juliol del 2007 jo en sóc el coordinador. A Girona som 12 les entitats que formem el grup Incorpora Girona: Fundació Altem, Fundació Astres, Fundació Àstrid 21, Càritas Diocesana, Creu Roja, Fundació Drissa, Suara Cooperativa, Cooperativa La Fageda, Fundació MAP, Associació Mifas, Fundació Oscobe i Fundació Plataforma Educativa, que és l'entitat coordinadora del grup, de la que formo part i treballo des de fa prop de 14 anys.
A principis de novembre en Jaume, responsable del programa, ens va anunciar que el darrer anunci de l'any seria el de "la Caixa", i aquest any l'anunci de Nadal de "la Caixa" era sobre Incorpora. La satisfacció en veure l'anunci va ser, naturalment, molt gran.
Som més de 190 entitats arreu de l'estat espanyol les que formem els diferents grups Incorpora, les que, colze a colze amb l'Obra Social de "la Caixa", tirem endavant aquest programa, a partir de la seva figura clau: el tècnic d'inserció laboral. El nostre client, el destinatari del programa Incorpora, és l'empresa, i els beneficiaris són els usuaris (persones amb discapacitat, amb malaltia mental, joves extutelats, persones en risc d'exclusió social) que tenim a les nostres entitats i que estan preparats per a treballar.
En un any, el 2009, que es preveu difícil a nivell d'inserció laboral, amb l'augment d'aturats, que afecta primer a les persones amb menys recursos, un programa com l'Incorpora té molt sentit. És per aquest motiu que a la reunió de coordinadors estatals del programa Incorpora de finals de novembre des de la direcció del programa i de la pròpia Obra Social de "la Caixa" se'ns va dir que aquest és un dels seus grans programes socials i que precisament malgrat l'escenari sigui complexe, el seu compromís amb nosaltres, les entitats socials, pel que fa a Incorpora, es consolida.
Que es faci l'anunci és un gran símptoma d'això, doncs ningú anuncia un producte sense apostar-hi fort. Tot just hem començat el 2009, el quart any del programa Incorpora, un programa que creix, que madura, que aposta per la qualitat del servei a l'empresa i per la inserció social a través de la inserció laboral.
I si voleu saber més sobre l'anunci d'Incorpora (making off, entrevistes), cliqueu aquí.
Al facebook hi ha un Grup de suport al poble israelí, molt criticat aquests darrers dies (més que el poble, el seu govern) pels atacs a Gaza. No és fàcil ser defensar Israel en aquests moments, però no per difícil els pro-israelins no deixen de fer-ho, des de fa anys i, sobretot, aquests dies.
Jo, la veritat, no sóc ni pro-palestí ni pro-israelí, entenc que ambdós pobles tenen les seves raons històriques i territorials, entenc que el conflictes és complex (polític, territorial, religiós), però sobretot entenc i lamento que aquest conflicte genera, en ambdues bandes, víctimes civils.
És cert que la majoria d'opinió pública i publicada a Catalunya és pro-palestina, però són algunes les veus que s'alcen en favor d'Israel, entre elles la veu clara i potent de Pilar Rahola (a Minoria Absoluta i Polònia li fan dir tot sovint: "au va, no siguis palestí, tu!"). La prolífica Pilar Rahola ha escrit, entre d'altres, aquests articles:
Contra Israel són més feliços Si Israel es defensa, és culpable. Si ataca, és culpable. Si moren els seus, són culpables. I si maten, són culpables. I és que hi ha una progressia que explica el món en funció de la maldat israeliana, i quan no li quadra, la inventa.
Contra Israel es viu millor De Marujas Torres, el paradís de l'esquerra n'és ple. Llàstima que és un paradís que, per a la llibertat, resulta un infern.
La culpa d´Israel La bonesa palestina no només és una fal·làcia: és, sobretot, un parany mortal.
I, el darrer que ha escrit, publicat el dia de Reis a La Vanguardia:
Però tornem al Facebook... ara que hi ha qui planteja un boicot als productes d'Israel, al grup de suport abans esmentat hi ha un tema de debat prou interessant, a partir d'aquesta Carta per als que els hi agrada fer Boicots... (difusió!), iniciat per Guillem Gabriel Cabrera. La carta és llarga, però és prou interessant...
Amigos, aunque el mail es largo, les invito a hacer del Boicot a Israel algo serio y les animo a tomar nota y no consumir ni usar ninguno de los siguientes productos e inventos de origen israelí que les facilito, ya que nutren a las mayores empresas y patentes del estado genocida! Más abajo también les aporto algunos datos sorprendentes del genocida estado de Israel.
Productos, inventos i / o patentes a boicotear:
• Anestesia local para las intervenciones oculares, inventada por Carl Koller, un genocida judío. • Aspirinas, inventadas por Spiro y Flenne, así como el “piramidon”, genocidas judíos. • “Digitilatina”, usada en padecimientos cardíacos de Ludwing Trauber, genocida judío. • Hidrato de coral para evitar convulsiones de Oscar Liebrich, genocida judío. • Antídoto a la disentería de Simón Flexner, genocida judío. • Antídoto a la fiebre tifoidea de George Widal, genocida judío. • Antídoto al shock en caso de recibir un tipo de sangre incompatible de Karl Landsteiner , genocida judío. • Uso moderno de la insulina de Oskar Minkowsky , genocida judío. • Antídoto a la poliomielitis de Jonas E Salk y Albert B , genocidas judíos. • Luz fría para intervenciones de Isaac Michael, genocida judío. • “Sarvasán” antídoto contra la sífilis de Paul Ehrlich, genocida judío. • Antídoto al cólera de Valdemar Mordecai Haffkine , genocidas judíos. • Antídoto a la distéria de Bela Schik. genocida judía • Luz solar artificial para curar el raquitismo de Kurt Holdschinsky, genocida judío. • Cortisona sintética de Tadeusz Reichstein, genocida judío. • “Estreptomicina” de Salman Abraham Waksman , genocida judío. • Antídoto a la tuberculosis de Alexander Marmorek , genocida judío. • Antídoto al cretinismo de Moritz Schiff , genocida judío. • Tratamiento de las arritmias cardíacas de Marian Eiger, genocida judía. • Medicamentos genéricos de TEVA, la mayor productora de antibióticos y medicamentos genéricos del mundo que también ha desarrollado un fármaco para tratar la enfermedad de Parkinson por farmacéuticos genocidas judíos. • Windows NT y XP, desarrollados en su mayoría por Microsoft Israel, genocidas judíos. • Pen Drive, desarrollado por la compañía israelí M-Systems, genocidas judíos. • Los teléfonos móviles, desarrollados por primera vez por Motorola Israel en Haifa por ingenieros genocidas judíos. • Cámaras de fotos de los móviles, desarrolladas por la compañía israelí TransChip por ingenieros genocidas judíos. • Messenger, desarrollado por un equipo de cuatro jóvenes genocidas israelís. • Antivirus, desde el año 1979 cuando se desarrollo el primer antivirus en Israel, este contribuye en alto porcentaje en la mejora de estos sistemas de seguridad por expertos informáticos genocidas judíos. • Sistemas de irrigación por degoteo que minimizan la cantidad de agua necesaria por ingenieros genocidas judíos. • “Babysense”, producto israelí que prevee el síndrome de muerte súbita en bebés desarrollado por farmacéuticos y médicos genocidas judíos. • Tecnología para coches electrícos, en pleno desarrollo por empresas genocidas isarelís. • “Exoesqueleto electrónico”, que ayuda a personas con paralisis a desplazarse fácilmente, por un médico genocida judío. • Nariz artificial, desarrollada en Israel para detectar tumores cancerosos por médicos genocidas judíos. • Riego efectivo con agua salada, para disminuir el consumo de agua dulce desarrollado en Israel por genocidas judíos. • Diagnostico de esquizofrenia mediante análisis de sangre desarrollado por médicos genocidas judíos. • “Epilady”, depilador femenino que reduce el dolor e irritación, para genocidas judías y resto de mujeres del mundo. • “Coplaxon”, fármaco contra la esclerosis múltiple, “copolímero-1 (COP-1)”, que detiene con éxito el avance de la esclerosis múltiple, especialmente en su forma exacerbada/remitente por médicos genocidas judíos. • “Interleuquina 6”, activador del sistema inmunológico contra invasores extraños por médicos genocidas judíos. • Tecnología Pentium MMX, Pentium 4 o Centrino diseñados en Israel por Intel-Israel, empresa genocida judía. • ICQ, desarrollado por jóvenes genocidas israelís en 1996. • Joyas certificadas por el proceso Kimberly, estándar internacional que las certifica como “Libres de conflicto”. Por genocidas judíos. • Diagnosis del cáncer de mama computerizado y libre de radiaciones, desarrollado por científicos genocidas israelís. • Sistema computerizado de administración de medicinas, que asegura la más apropiada administración de medicamentos, eliminando el error humano en los tratamientos médicos por genocidas judíos. • Cámara de video ingestable, utilizada para observar el intestino delgado desde dentro y ayuda en el diagnostico del cáncer y otros desordenes digestivos por genocidas judíos. • Sistema de bombeo de sangre a través de sistema sensorial para enfermedades cardíacas avanzadas por cardiólogos genocidas judíos. • ClearLight, tratamiento del acné, produce una luz de alta intensidad, libre de rayos ultravioletas, de banda estrecha, que causa que las bacterias del acné desaparezcan - todo ello sin destruir el tejido cutáneo colindante por especialistas genocidas judíos. • Tecnología VOIP, que permite que las llamadas internacionales sean simples, económicas y disponibles, fue desarrollada en Israel por ingenieros genocidas judíos. • Fármaco de la empresa genocida Pfizer para prevenir la ceguera. • Convertidor de residuos radioactivos a energía limpia, descubrimiento genocida israelí. • Prueba para detectar la clamidia por investigadores genocidas judíos. • Pruebas para detectar Hepatitis A y B por investigadores genocidas judíos. • Prueba para detectar citomegalovirus por investigadores genocidas judíos. • Prueba para detectar la rubeola por investigadores genocidas judíos. • Prueba para detectar la toxoplasmosis, por investigadores genocidas judíos. • Prueba para detectar anticuerpos VIH de alta fiabilidad en solo dos minutos. • Fármacos para tratar los casos de malaria más resistentes, por investigadores genocidas judíos. • Péptido de crecimiento osteogénico (OGP), que incrementa la formación de tejidos óseos (importante para tratar osteoporosis), por investigadores genocidas judíos. • Anticoagulantes para la trombosis, por investigadores genocidas judíos. • Medicinas “Decog” para la diabetes juvenil, por investigadores genocidas judíos. • Sistemas de ultrasonido médicos por investigadores genocidas judíos. • Tomógrafos de medicina nuclear, por investigadores genocidas judíos. • Medidores de presión sin manga por investigadores genocidas judíos. • Monitores portátiles e informatizados de ondas cerebrales por investigadores genocidas judíos. • Tecnologia para estimular eléctricamente los musculos del brazo para tretaplejicos por investigadores genocidas judíos. • Aviones comerciales que dispongan de sistema antimisiles por ingenieros genocidas judíos. • Tratamientos reductores del dolor, por investigadores genocidas judíos. • “Sabin Oral” , vacuna que en vez de pincharte, te dan en gotita en la boca por investigadores genocidas judíos. • Tomates cherry, modificación genética genocida Israelí. • Cualquier película dirigida, producido, interpretada o con música de; Al Jolson, Mandy Patinkin, Cary Grant, William Shatner, Alicia Silverstone , Seth Green, Gwyneth Paltrow, Wynona Ryder, Sarah Jessica Parker, Natalie Portman, Harrison Ford, David Duchovny, Robert Downey, Jr. , Jon Lovitz, Yasmine Bleeth, Paul Newman, Bette Midler, Matthew Broderick, Laurence Harvey, Debra Messing, Woody Allen, Dustin Hoffman, Noah Wyle, Kirk Douglas, Ben Stiller, Goldie Hawn, Billy Crystal, Daniel Day-Lewis, Mel Brooks, Ben Kingsley, Michael Douglas, Yves Montand, George Burns, Leonard Nimoy, Kevin Kline, Juliana Marguiles, Peter Falk, Tracy Pollan, Harvey Keitel, Jane Seymour, Peter Sellers, David Arquette, Debra Winger, Richard Dreyfuss, Edward G. Robinson, Michael Landon, Lisa Bonet, Rodney Dangerfield, Lauren Bacall, Elliott Gould, Bronson Pinchot, Piper Laurie, Douglas Fairbanks, Judy Holliday, Tony Curtis, Rob Schneider, Sarah Bernhardt, Jason Alexander, Camryn Manheim, Harvey Fierstein, Paul Reiser, Hank Azaria, Red Buttons, Dyan Cannon, Al Jolson, Barbara Streisand, Lou Reed, Susanna Hoffs, Bette Midler, Beastie Boys , Beck Hansen, Craig David, Billy Joel, Leonard Cohen, Randy Newman, Neil Diamond, Lisa Loeb, Paul Simon, K.D. Lang, Paula Abdul, Lenny Kravitz, David Lee Roth, Arlo Guthrie, Dinah Shore, Art Garfunkel, Mel Torme, Theodore Bikel, Gene Simmons, Barbara Streisand, Steven Spielberg, Joel & Ethan Coen, Stanley Kubrick, Mel Brooks, Woody Allen, Roman Polanski, Oliver Stone, Neil Simon, Louis B. Mayer, Ben Stiller, Samuel Goldwyn, Billy Wilder, Sergei Eisenstein, Carl Reiner, Brian Epstein, Douglas Fairbanks, Otto Preminger, Mike Leigh, Erich von Stroheim, Maya Deren, y demás genocidas judios. • Cualquier estudio o publicación de alguno de los 170 premios nobeles genocidas judíos. Por lo que respeta al contra-boicot a Hamas que algunos quieren llevar a cabo, pedimos tranquilidad ya que no disponen de nada para ser boicoteados, ya que en los últimos 60 años de ocupación judía han estado de brazos cruzados, y tampoco ningún país hermano les ha proporcionado ayuda económica de ningún tipo, para rabia de los boicoteadores judeo-masones que no podrán llevar a cabo sus genocidas intenciones de boicot.
A continuación les añado unos reveladores datos que hacen aun más comprensible la necesidad imperiosa de destruir Israel i borrarlo del mapa como libremente manifiesta Hamas, en su lucha por el bienestar social y la consolidación de un estado democrático en palestina. - El estado genocida es el único con pluralidad política i elecciones libres de oriente medio! - El estado genocida cuenta con universidades reconocidas mundialmente como centros de investigación científica y académica avanzada! - El estado genocida ocupa la segunda posición en solicitud de patentes! - El estado genocida ocupa la segunda posición en producción de libros nuevos per cápita del mundo! - Israel tiene más museos por cápita que ningún otro país del mundo! - El estado genocida es el único del mundo que entró en el siglo XXI con un incremento neto en cantidad de arboles! - El estado genocida trata más del 85% de los residuos sólidos de modo ambientalmente seguro! - El estado genocida cuenta con la más grande cantidad de investigaciones en biotecnología per cápita del mundo! - El estado genocida tiene ministros y diputados en su parlamento! - El estado genocida tiene la mayor proporción de títulos universitarios per cápita del mundo! - El estado genocida cuenta con el porcentaje de empresarias per cápita más elevado del mundo! - El estado genocida cuanta con un 88% de mujeres árabes alfabetizadas, el mayor porcentaje de toda la región! - El estado genocida permite a los homosexuales palestinos huir de la vergüenza, que por su condición, infringen a sus familias. - El estado genocida fue el primero en desarrollar y instalar una planta de energía solar a gran escala! Y en EEUU! - El estado genocida cuenta en su selección nacional de futbol con deportistas árabes entre sus jugadores! - El estado genocida tiene el porcentaje más alto de PC per cápita del mundo! - El estado genocida cuanta con una corte suprema en la que hay árabes con cargos importantes! - El estado genocida atiende en sus hospitales a heridos y enfermos palestinos! - El estado genocida obliga a los niños a acudir por ley a la escuela desde su declaración de independencia! - El estado genocida permite la libertad de prensa y permite a los periodistas del mundo entrar a Palestina por su territorio, periodistas que podrían acceder por Egipto o Jordania. - El estado genocida se encarga de la repatriación de extranjeros y extranjeros palestinos de palestina cuando incurre militarmente! - El estado genocida cuenta desde 1950 con una ley de equiparación de derechos de la mujer! - El estado genocida reconoce como idioma oficial del estado, hebreo y árabe simultáneamente! - El estado genocida fue el segundo en tener como primera ministra a una mujer! - El estado genocida permite la libertad religiosa! - El estado genocida permite a sus ciudadanos posicionarse a favor de palestina sin lincharlos! - El estado genocida no ha soportado el impacto diario de cohetes, no contra objetivos determinados, sino contra cualquier cosa o persona! - El estado genocida envió la primera remesa a la zona de Sichuan, China, afectada por el terremoto, 3.5 toneladas de equipos varios, incluyendo mantas, sacos de dormir y purificadores de agua, tiendas de campaña, medicinas, generadores, camas de quirófano, material de quirófano, instrumental médico (para ECG, etc.) así como sistemas de purificación de agua! - El estado genocida envió 7 toneladas de ayuda sanitaria para apoyar a las víctimas del terremoto de Myanmar. - El estado genocida despachó cargamentos médicos consistentes especialmente en medicinas en grande y mediana escala, hacia Nicaragua, Moldova, Uganda, Kenia, Banqui-República Centroafricana (refugiados de Darfur), Nigeria, Costa de Marfil y Congo. - El estado genocida patrocina los campamentos oftalmológicos en todo el continente africano: Norte de Kenia, Kakoma, para los refugiados de Sudán, en colaboración con la UNHRC, Camerún, Angola, Zambia, Mozambique, Tanzania y Abidjan. - El estado genocida instaló en Dakar, Senegal, una unidad de diálisis comprendiendo asistencia en el mantenimiento y uso del instrumental. - El estado genocida está llevando a cabo un proyecto de purificación y abastecimiento de agua para el Centro Médico Komfo Anokye en la ciudad de Kumasi, Ghana. Por todo esto y por mucho más, tenemos que boicotear a Israel y demostrarle que después de 60 años de innovación, trabajo y progreso, sus ciudadanos no merecen vivir y seguir progresando con total normalidad y tranquilidad! Porque como ha quedado patente la sociedad española tiene más en común con las proposiciones de Hamas que con la vida en Israel. No podemos permitir que temas como la homosexualidad, la mujer, los derechos de los trabajadores, el respeto al medio ambiente, la innovación científica i tecnológica así como cualquier propuesta social tenga cabida y corramos el peligro de que los palestinos u otros pueblos limítrofes quieran también estos derechos para ellos, poniendo en serio peligro la impecable y laboriosa labor de Hamas y camaradas, ante nuevos movimientos más progresistas y pacíficos! Debemos preservar en nuestra memoria y en la de todos, la fundación de Palestina y el respeto a su fundador, debemos recuperar sus fronteras, recuperar su capital y sus grandes ciudades, regresar a su base económica, a su antigua forma de gobierno, hay que hacer honores a los lideres anteriores a Arafat, a la lengua hablada en palestina antes de la invasión, a la religión que prevalecía en esa tierra, a su pasado orgulloso e independiente, hay que recuperar la tasa de cambio de su moneda, y explicar al mundo cuando perdieron toda esta independencia! Porque todos sabemos que el pueblo palestino es algo más que una colección de gente salida de países árabes y que tienen realmente una identidad étnica definida que les asegura el derecho de la autodeterminación, aunque no quisieran ser un país árabe independiente hasta la derrota devastadora en la Guerra de los Seis Días y rechazando la oportunidad de establecer un Estado Palestino, basado entonces en la Resolución de Naciones Unidas de 1947, que estableció simultáneamente el derecho del pueblo judío a tener su propio Estado, que actualmente es el Estado de Israel. Porque es más que conocido que los Palestinos son descendientes directos de los filisteos… El principal enemigo de palestina, y del mundo occidental, es sin duda, Israel. Sabes que es un filisteo?
Oriana Fallaci on European Antisemitism
En fi, tal i com deia ahir en el post Gaza pateix... hi ha solucions?, Bons i dolents?. Cada un d'ells carregats amb les seves raons, amb els seus arguments, amb els seus greuges, amb les seves reclamacions històriques... Si tu fas esclatar una bomba, jo llanço una gran ofensiva...
Però tan cert com la percepció de certa desproporció de la reacció bèl·lica del govern d'Israel, la tendència dels mitjans de comunicació a prendre part per la causa Palestina... És per això que també són d'agrair opinions que les contrarrestin...
I és que no cal oblidar que, com l'educació, la informació no és neutra...
Encara no sé si dissabte assistiré a la manifestació convocada a Barcelona (la logística és complicada), però més enllà de defensar una o altra causa, si hi vaig serà per demanar que s'aturin els atacs contra Gaza, així com els de Hamas contra Israel...
Un dia vaig sentirla frase, atribuïda als aliats a la Segona Guerra Mundial, que havien guanyat la Guerra, però perdut la Pau... i el cert és que després d'aquella en va venir una altra, la Guerra Freda... No es tracta, en aquest conflicte, de guanyar la Guerra (una qüestió només armamentística, de resistència i sofriment, de víctimes...) sinó de guanyar la Pau... i la Pau només es guanya negociant i establint acords... I de la mateixa manera que la salut és quwlecom més que absència de malaltia, la Pau, ja ho sabem, és quelcom més que absència de Guerra...
Fa certa basarda, aquests dies, mirar els informatius de la televisió... L'ofensiva d'Israel sobre Gaza afecta directament a la població civil... Les guerres, els conflictes armats, ja fa massa anys que actuen sobretot sobre la població civil... Les ciutats, els barris, els llocs poblats són el camp de batalla, objectiu de projectils i bombes...
Hi ha desproporció entre les forces d'Israel i de Palestina, tot i que els efectes dels atacs bèl·lics, terroristes o com en vulguem dir són, salvant les proporcions de força militar i, per tant destructiva, els mateixos: víctimes, sobretot civils.
Bons i dolents?. Cada un d'ells carregats amb les seves raons, amb els seus arguments, amb els seus greuges, amb les seves reclamacions històriques... Si tu fas esclatar una bomba, jo llanço una gran ofensiva...
Aquests dies hi ha opinions de totes bandes, a favor d'uns i en contra dels altres... Però jo només veig víctimes civils, una massacre desproporcionada... Angúnia...
pd1: Nota del PSC de finals de desembre sobre els atacs d'Israel contra Gaza:
El PSC condemna de forma rotunda l'atac d'Israel i crida l'alto al foc
Comunicat de la Comissió Executiva del PSC sobre els atacs a la franja de Gaza
El passat dissabte 27 de desembre l'Estat d'Israel va iniciar una campanya d'atacs sobre la franja de Gaza, la més mortífera des de la Guerra dels Sis Dies al 1967, que ha deixat una estela de 300 morts i 900 ferits, 120 dels quals estan en estat crític. Després de setmanes d'estricte bloqueig a la franja, els hospitals de la zona no compten amb mitjans suficients per atendre els ferits i l´ajuda humanitària arriba amb dificultats,
Front a aquesta esfereïdora situació, el PSC :
1) Demana l'aturada immediata dels atacs d'Israel a Gaza;
2) S'adhereix a la crida als organismes internacionals perquè garanteixin l'assistència i protecció necessàries a la població civil i assegurin l´arribada d´ajuda humanitària, aliments i medicines;
3) Reclama el retorn a la treva que Hamàs ha trencat, per tal de recuperar el compromís per un acord de pau iniciat al procés d'Annápolis al 2007, comptant amb l'auspici de les instàncies internacionals; i
4) Reitera la seva ferma convicció que el diàleg entre les parts és l'única via per una solució pacífica i durable al conflicte.
He publicat avui en aquest bloc la traducció d’un article de Robert Maley que m’ha semblat interessantíssim (tant pel que fa a l’anàlisi del procés que ha dut a l’actual situació com per les propostes que conté de cara a un alto el foc i a una negociació que obtingui una perspectiva més segura i estable a la regió). Maley forma part de l’International Crisis Group (ICG), que ha desenvolupat des de fa temps un seriós treball sobre el terreny, que li dóna una gran credibilitat, i que ahir va publicar un document amb propostes concretes per acabar el conflicte de Gaza. En recomano la lectura a tots els qui no es resignen a manifestar simpatia i dolor per les víctimes, no volen caure en el joc de les crítiques creuades i pensen que la prioritat és avui aturar les matances.
El document de l’ICG fa una sèrie de recomanacions:
1) Aturada de les hostilitats: cessament dels tirs de coets palestins, creació d’una zona tampó de 500 m al llarg de la frontera palestina, aturada dels atacs militars israelians i retirada de les tropes.
2) “Esforços reals” per tal d’impedir el tràfic d’armes a la frontera egípcia, “realitzats per Egipte en coordinació amb altres actors regionals i internacionals“.
3) Enviament d’una presència “multinacional” d’observadors per a verificar el respecte a l’alto el foc i intermediar entre les dues parts. “França, Turquia i Qatar podrien jugar-hi un paper important“.
4) Obertura dels punts de pas de Gaza vers Israel i Egipte.
5) retorn de la presència europea a Rafah (vers Egipte), i “extensió d’aquesta presència als punts de pas amb Israel”.
6) “Coordinació” entre Hamas et l’Autoritat palestina en els punts de pas.
Aquesta coordinació i per tant el reconeixement del pes del moviment islamista podria ser presentat per Hamas com una “victòria“, assenyala l’ICG, “però ajudaria a aturar els coets i s’obtindria una situació més estable“, que seria una “victòria” per a Israel, i “sobretot pels dos pobles“. És la mateixa tesi de l’article de Malley, que considero realista i convincent.
Jordi Ribera, al centre de la imatge, en l'entrega del gran premi de la Quina de la UES de Sarrià de Ter, el passat 1 de gener de 2009. El gran premi incloïa la samarreta del jugador de l'Ademar Lleó Stranovsky, recent Campió de la Copa Asobal.
El passat dimarts 30 de desembre de 2008 escrivia en aquest bloc l'article Jordi Ribera guanya la Copa Asobal. El dijous 1 de gener, a la Quina de Sarrià de Ter, organitzada aquest any per la UES (prenent el relleu a la ja desapareguda Penya Blaugrana de Sarrià de Ter), vaig tenir l'honor i l'alegria de conèixer personalment en Jordi Ribera, de qui n'havia sentit a parlar molt, sobretot per boca d'en Josep Turbau. El vaig anar a saludar just quan marxava, després que ell entregués el gran premi de la Quina i un altre premi, d'un sorteig, on hi havia dues samarretes de jugadors seus de l'Ademar de Lleó. Ribera va ser rebut amb un gran aplaudiment quan va entrar al Pavelló Municipal de Sarrià de Ter, on es feia la Quina.
Va ser una agradable conversa, en la que naturalment el vaig haver de situar: "sóc en Roger Casero, casat amb la Sira Canyigueral, filla d'en Jordi i neboda de la Rosa Julià" (amb qui darrerament també hem comentat molt els seus èxits esportius). No només em va ubicar, també em va dir que estava assabentat, algú de Sarrià de Ter li havia dit, malgrat encara no ho havia llegir, que jo havia escrit un article sobre la final de la Copa Asobal.
M'hagués agradat fer-m'hi una foto però, malgrat duia la càmera penjada, vaig pensar que seria abusiu... Em va fer molta il·lusió encaixar-li la mà i felicitar-lo, parlar-hi una estoneta i que sabés del meu escrit...
Uns dies més tard, el divendres 2 de gener d'enguany, el Diari de Girona, a la secció La Finestra de la pàgina 2, esmentava en un dels seus comentaris el meu escrit sobre en Jordi Ribera.
(Pels qui no em coneixeu o no m'heu vist mai, us aclareixo que la fotografia que surt just sobre la referència al meu bloc no és meva, vull dir que no sóc jo, sinó el bell model de Tossa de Mar Andrés Velencoso...)
Aquesta és la referència del meu escrit que es va publicar al Diari de Girona:
Al meu escrit deia que els mitjans de comunicació catalans potser no havien parat prou atenció al fet que la notícia de la victòria de l'Ademar de Lleó a la Copa Asobal sobre el Barça era també la notícia de la victòria d'un entrenador català...
Al seu dia el Diari de Girona ja se'n va fer esment: El Barça perd clarament la Copa Asobal contra el Lleó de Jordi Ribera. També al seu dia en va informar El 9: Una impotència inesperada. I aquest dilluns 5 de gener el diari esportiu El 9 (aquesta publicació no té una versió digital) va publicar un bon i necessari article de Xevi Masachs sobre Jordi Ribera a la columna La Zona Ampla: No cal presumir gaire per treballar bé
Amb el parèntesi nadalenc del futbol espanyol, hi ha altres competicions i especialitats que mengen terreny mediàtic. Clàssics com la copa Nadal de natació o els salts d’esquí d’any nou. Per Sant Esteve, ens podíem empassar els gols del boxing day de la Premier en qualsevol informatiu. I l’últim cap de setmana del 2008 va aparèixer l’handbol, amb la fórmula tan ben explotada per altres esports d’una fase final de copa comprimida i muntada en un mateix escenari.
Un cop eliminat el Ciudad Real en semifinals, tot semblava fet a mida per al títol i la redempció del Barça al Palau. Pocs podien pensar en una desfeta dels blaugrana a casa seva. El Barça tenia reservat el paper de gran protagonista, i de fet ho va ser. Perquè, tot just acabada la final, tots els focus es van centrar en el derrotat. Més que el triomf de l’Ademar, va ser el Barça el que va perdre la final, i fent el ridícul, segons va admetre el mateix secretari tècnic, Enric Masip, duríssim amb la imatge i el compromís de l’equip. La derrota inesperada va obrir una ferida profunda en el conjunt blaugrana, qui sap si definitiva per a Manolo Cadenas. I mentrestant, l’Ademar Lleó va guanyar el títol. Sense fer gaire soroll. Com Jordi Ribera. El mateix entrenador que va assumir el repte de rellevar Cadenas a Lleó va sortir triomfant del Palau Blaugrana. I tampoc va fer gaire soroll. Com sempre.
No fa falta presumir gaire per fer una feina ben feta. No fa falta prioritzar l’elegància, la imatge, l’embolcall. No fa falta vendre’s. I el tècnic de Sarrià de Ter fa anys que sap de què va, això de l’handbol. Jugadors i col·legues sempre n’han parlat molt bé. Un tècnic metòdic, estudiós i apassionat del seu esport i que hi pensa tot el dia. Un professional de l’handbol. I la llarguíssima experiència que acumula és senyal que domina la seva feina. Sempre, això sí, lluny de casa. Onze temporades al Gáldar canari, a més d’estar a l’Arrate i al Bidasoa en la lliga Asobal. I encara més lluny, com a seleccionador de l’Argentina i el Brasil, amb el qual va aconseguir els Jocs Panamericans i l’accés als Jocs de Pequín. Ribera, que també va sonar com a seleccionador estatal, acaba de guanyar el seu primer títol en l’Asobal, més a prop de casa que mai. Segurament no ha tingut el ressò que mereixia, perquè ja se sap que el Barça acapara molt terreny, tant en les victòries com en les derrotes. Però segur que tampoc li deu preocupar gaire, al sarrianenc. Ell continuarà treballant. Com sempre.
Suposo que me la mereixia, la fava... Fa exactament un any vaig agafar un tros de tortell i, veient que contenia la poc desitjada fava, dissimuladament la vaig amagar una bona estona, deixant que el tortell s'anés consumint i, finalment, la vaig deixar davant el tros de tortell de la Irina, que despistada en aquell moment, no podia creure's que li hagués tocat la fava!. Finalment vaig confessar i la Irina, molt gustosament, em va donar la fava... des d'aquell dia, avui fa un any, porto aquella fava dins el moneder... Avui hi he afegit la segona...
La figureta del Rei és el petit objecte desitjat, sobretot per la mainada, del tortell de Reis, doncs qui la troba té accés a la corona... El tortell de Reis, a diferència dels altres, té d'especial el petit i divertit joc que donen la figureta i la fava: on els haurà amagat el pastisser?. Potser entre el massapà, potser en un plec de pasta, potser sota un tros de fruita confitada...
Precisament el fet que el tortell amagués la figureta semblava que podria ser una sentència de mort del tortell de Reis, a partir d'una normativa europea que impedeix amagar joguines dins productes alimentaris. Però el tortell de Reis finalment ha sortit indemne ja que no es considera joguina la figureta del Rei...
Si la figureta fos considerada una joguina hauria d'anar etiquetada i, donades les seves dimensions, amb un advertiment de prohibició o precaució per a infants menors de tres anys... Segurament hauria d'anar, la figureta, protegida dins un petit recipient, a l'estil de les joguines que que amaguen aquells tan desitjats com coneguts ous de xocolata... Amb tanta normativa seria de mal amagar, la figureta del Rei, entre el massapà, en un plec de pasta o sota un tros de fruita confitada...
Malgrat no ser considerada una joguina, la figureta del Rei bé podria ser empassada, accidentalment, per algú, gran o petit... Bé, també hi ha qui assegura que aquest també és un risc real amb els famosos, i abans citats, ous de xocolata amb sorpresa al seu interior!.
Però en els meus 34 anys d'experiència en tortells de Reis, mai he vist, ni sentit, que algú s'hagi empassat cap figureta, ni tan sols la fava, potser més ingrata, però de més bon pair...
De moment ja tinc dues faves, la de l'any passat i la d'aquest any... em tocarà la de l'any vinent?. Pot semblar el premi dolent (diu la tradició que toca pagar el tortell), però en el fons no és una dissort trobar la fava...
Diu la tradició:
Si la fava tu has trobat paga el tortell sense recança i no perdis l'esperança seràs ser afortunat.
I si et surt la figureta no et quedarà més remei que ésser coronat com a Rei d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria, formem en la taula anell i mengem tan bon tortell en pau i en franca harmonia.
Feliç tortell de Reis!.
I amb el tortell (i el dia, aquest any emblanquinat de neu, de Reis) girem full i deixem enrere les festes de Nadal...
Aquesta és la transcripció de la carta que aquest vespre entregaré als Reis Mags, en la seva visita a Sarrià de Ter.
Estimats Reis Mags, espero que el viatge, des d'Orient, fins a Sarrià de Ter hagi estat plàcid. Confio que la nit de Reis, la vostra nit, tingueu molta feina a Sarrià de Ter, senyal inequívoca que els sarrianencs i sarianenques, grans i, sobretot, petits, hem fet mèrits suficients el darrer any per trobar-nos, el dia de Reis, un present que ens dibuixi un somriure.
Espero que, al capdavall, el balanç entre allò positiu i negatiu sempre es decanti positivament, doncs fins i tot aquells a qui titllem de "dolents", tenen un munt de coses bones, potser massa ocultes, que potser no brillen prou...
Així doncs estimats Reis, no us demano res concret, doncs res allò fonamental, afortunadament, a mi em manca. Vosaltres, que sou Mags, sabreu trobar quelcom que em faci somriure el dia de Reis i que em serà d'utilitat... ja sabem que en temps de crisi convé anar al gra i prescindir de les foteses...
Rebeu una cordial abraçada, bona feina (la nit de Reis) i bona tornada... Fins aviat, Roger.
Aquest vespre anirem a esperar els Reis Mags d'Orient a Sarrià de Ter. Les nenes amb el fanalet i tots cinc amb les nostres cartes, que donarem personalment als Tres Reis.
Després soparem a casa i deixarem un xic de menjar pels Tres Reis i el seu seguici i anirem, sobretot la mainada, a dormir d'hora... tot i que els costarà dormir...
Demà, dia de Reis, serem els grans a qui ens costarà llevar-nos, per les presses de la mainada per descobrir el què els Reis ens hauran deixat...
Desitjo que tots vosaltres trobeu demà, dia de Reis, un present que us dibuixi un somriure...
-----------------------------
pd1: després de llegir la meva carta als Reis la Sira ha sentenciat: tantes paraules per dir senzillament "porteu-me el què vulgueu!"... També és cert que a vegades caldria aplicar una major austeritat en l'ús de les paraules...
pd2: Porteu-me carbó, cançó de Marc Parrot
Estimats reis d’orient m’he portat malament, un any més he tornat a fallar, no he pogut evitar ser sincer, he tret zero en actitud i he suspès per vocació, M’he deixat guiar pel cor.
Se que tinc un forat a la mà, i amagat a la màniga un as, Sempre fent volar coloms, d’un tret mato vint pardals, Sempre vaig buscant raons.
Porteu-me carbó, porteu-me carbó Porteu-me carbó, que no he estat bo
No he deixat d’arribar sempre tard, No he après a esperar i ser pacient, I tinc gran facilitat a ficar els dits a l’endoll i la pota fins el coll.
Sempre ens sorprèn, el pastisser!. Aquest braç de gitano de nata ens el vam cruspir el primer dia de l'any a Figueres, devorat per la família Casero. Sobre aquest senzill, però deliciós, braç de nata el pastisser, també de la família, en comptes d'escriure un típic Feliç 2009, ens va abocar en forma de xocolata la inquietud que aquest 2009 que tot just hem començat ens genera a tothom. Podria haver escrit només Millor 2009..., sense el signe d'interrogació, convertint el seu missatge més que en una felicitació en un desig d'esperança (vist com acabem el 2008, esperem que el 2009 ens vagi millor...). Però el signe d'interrogació (?) és el que fa que el seu missatge sigui inquietant: després d'aquest 2008, serà millor el 2009?.
Conec bé el pastisser, també els seus pastissos: braços de gitano de nata, de trufa, Sant Marcs, estevenets (pasta de full, nata i panses), corones, lioneses de trufa, de nata, de crema, bracets... i abans torrons, croissants, triangles de crema, pastes de cabell d'àngel...
Ens envia a través del seu braç de nata un interrogant, ens el llença sobre tots nosaltres, no perquè ens el cruspim, sinó perquè ell, l'interrogant, ens cruspeixi a nosaltres...
Ai el 2009... quants interrogants...
Sobreviuran al 2009 el PSC, el PSOE, Zapatero i Montilla amb el tema del finançament?. Trontollaran els seus respectius governs o, per contra, en sortiran indemnes i fins potser reforçats?.
Ens seguirà escanyant la crisi econòmica o finalment es filtrarà (al tercer trimestre?) algun raig de llum d'esperança?.
Serà Patxi López Lehendakari després de les eleccions basques de l'1 de març?. O sense ser Lehendakari formarà part del nou govern del País Basc?.
Recuperarà el govern gallec el PP?.
Serà Guardans o López Tena el candidat de CiU a les eleccions europees?. I Obiols repetirà pel PSC?.
Quedarà tocada de mort la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, s'aprovi o no l'ERO?. Es requalificaran finalment els terrenys tan desitjats?.
Seran els 733.439 € del FEIM l'única alegria pressupostària de Sarrià de Ter?. Farà patir, a les entitats i als serveis municipals el pressupost municipal del 2009?.
Passaran al Consorci de Benestar Social Salt Gironès els serveis socials de Sarrià de Ter?.
Millorarà la collita cinematogràfica del 2009 la del 2008?
Es confirmarà l'inici del cicle (amb títols) de l'era Guardiola al Barça?.
Podrà el primer equip de la UES confirmar la recuperació de joc i resultats dels darrers 4 partits del 2008 i no passar angúnies per mantenir la categoria?.
Es consolidarà el Girona FC a la divisió de plata?.
Recuperarà Roger Federer el lloc més alt del tennis masculí?. Mantindrà Nadal el número 1?. Es feminitzarà el llistat de l'ATP, amb alternances al número 1 (Nadal, Federer, Djokovic i Murray)?.
Guanyarem algun partit l'equip dels Jocs Intermunicipals del Club Bàsquet Sarrià?.
Millor 2009...? Massa preguntes i massa les que em ronden el cap i ja ni vull escriure... Ja fa dies que vaig pair el tros de braç de nata que vaig menjar, però encara no he paït l'interrogant de xocolata que l'estimat pastisser va escriure-hi a sobre... i consti que ni el vaig tastar!... l'interrogant...
Sarrià de Ter és un dels pobles de les nostres comarques que fa anys que es representen els Pastorets. Durant molts anys han estat una responsabilitat del grup de teatre del Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Ter... eren memorables les actuacions de l'enyorat Pere Vilà i de l'encara actiu, sobretot la nit de Reis, Esteve Pineda...
Des del 2006 els Pastorets de Sarrià de Ter s'han anat renovant una mica cada any, amb variacions en els personatges, en l'escenografia, etc. Aquest any no és una excepció. Anar a veure els Pastorets, doncs, no és mai anar a veure la mateixa obra cada any...
De les tres representacions d'aquestes festes de Nadal dues ja s'han fet (els dies 26 i 28 de desembre). Però encara hi sou a temps a veure'ls el proper diumenge 4 de gener.
Penso que és una bona manera de començar l'any 2009 amb un post al bloc sobre els blocs i webs de Sarrià de Ter, amb el risc, naturalment, que me'n deixi algun... Sarrià de Ter no és aliè a internet, a la xarxa, a les noves tecnologies: entitats i associacions tenen pàgina web o bloc, així com veïns i veïnes van creant blocs, fotoblocs, alhora que també són (som) cada vegada més els qui formen (formem) part de xarxes socials, sobretot el Facebook. Potser no tots viuen ara a Sarrià de Ter, però se'n senten part...
Aquests són els que de moment tinc registrats...
Agustín Jaime (fotos) Galeria de Flikr de l'Agus; fa temps que no l'actualitza és una llàstima, doncs sempre és interessant veure el què copsa darrera la seva càmera...
Ajuntament de Sarrià de Ter És la pàgina web de l'ajuntament de Sarrià de Ter: agenda, notícies, informació general de Sarrià de Ter i de les àrees de l'ajuntament. També permet tenir una adreça de correu @sarriadeter.cat.
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter El bloc de la colla gegantera de Sarrià de Ter. Li cal una actualització, però ja sabe, que no sempre és senzill mantenir una pàgina actualitzada...
AMPA Escola Bressol Municipal Confetti Com en moltes altres AMPA, la de l'escola bressol municipal Confetti té en el seu bloc un espai de difució de les activitats pròpies i de l'escola.
Assumpció Vila Bloc de l'Assumpció, dona, empresària, responsable de la revista Parlem de Sarrià, regidora i companya de grup municipal i amiga. És un bloc on l'Assumpció hi parla de molts temes: política, economia, natura, empreses, igualtat, literatura, cinema, Sarrià de Ter... Darrer article que ha publicat: El Ter és viu
ATV (associació apaga la tele) Espai al MySpace de l'asociació de joves de Sarrià de Ter. És una entitat amb molta activitat que gestiona els locals d'assaig de Sarrià de Ter. Són molt actius i, sobretot, activistes...
BadHill Canal de Youtube d'en Gerard, un jove inquiet que també té una galeria de fotos al Flikr: és molt creatiu... se l'ha pogut veure al primer vídeo clip de Plouen Catximbes. Les cabres meulen-Plouen Catximbes
I aquest és el darrer vídeo que va penjar, imatges seves sobre música de Colplay: Coldplay - A whisper
Bloc del CEIP Montserrat Espai on alumnes i mestres expliquen algunes de les seves activitats escolars, sobretot sortides. Fa poc que l'han estrenat i estic convençut que serà una bona eina per mestres i alumnes d'una escola que sempre ha apostat per les noves tecnologies... algunes aules ja disposen, des d'aquest curs, de pissarres electròniques.
Bloc handbol UES Bloc de la Unió Esportiva Sarrià, espai imprescindible per estar al dia dels equips de handbol del club sarrianenc.
CEIP Montserrat Pàgina web, redissenyada recentment, del CEIP Montserrat, que s'ha reforçat, com ja hem dit, amb la creació del seu propi bloc.
CIU Sarrià de Ter Pàgina web del grup municipal de CiU a Sarrià de Ter. Està pendent d'una necessària actualització que suposo que estarà a punt abans de les properes eleccions municipals. Dels tres grups municipals és el que menys ha apostat per les noves tecnologies... però estoc convençut que si en Carles Puigdemont els fa uns curs accelerat, es posaran al dia en qüestió de mesos...
Club Bàsquet Sarrià Bloc del club de bàsquet per seguir-ne l'actualitat; al 2007 va començar amb molta força, malgrat aquest 2008 no ha estat massa actualitzat... El més difícil és mantenir actualitzat un bloc, ja que crear-lo és qüestió de minuts. De fet, aquí hauria de fer algun mea culpa, ja que alguna cosa hauria pogut (i podria) haver escrit... Segur que aquest 2009...
Els Groullers Espai al MySpace del grup de música tradicional Els Groullers (web), creat l'any 1996 per una colla de joves que corrien entre els Amics dels gegants de Sarrià de Ter i el grup d'animació Gas Boig. Amb tres discs publicats Els Groullers han recollit diversos premis. Així sonen Els Groullers Els Groullers (Xotis mediterrani)
Emili Pérez Espai web de l'artista sarrianenc Emili Pérez, qui ha exposat en dues ocasions a Sarrià de Ter.
ERC Sarrià de Ter Pàgina web del grup municipal d'ERC a Sarrià de Ter. Dels tres grups municipals ERC va ser qui va tenir primer el seu propi espai web. És pàgina actualitzada de la qual possiblement no en treuen tot el suc possible... Sorprèn que no hi hagi, per exemple, un bànner d'enllaç al bloc de l'alcalde de Sarrià de Ter, d'ERC.
Fi-ASKO Pàgina web del grup de punk-rock de Sarrià de Ter (i MySpace) amb més projecció. Amb dos discs publicats, aquests dies estan de gira per Mèxic. Fi-ASKO, com altres grups de Sarrià de Ter, són factoria ATV... Vídeo clip (gravat a l'ATV) de Fi-asko d'una cançó amb la col·laboració de Ramon Riera (Groullers) fi-asko - sigo sin saber vivir
Fin de Mes Espai al MySpace d'aquest jhove grup de punk-rock de Sarrià de Ter. Els seus components són tan habituals al local d'ATV com a la pista de la UES... Han començat a rodar, participant a la Butirock i fent concerts a Sarrià de Ter i altres pobles de les comarques gironines.
Així sonaven Fin de Mes a la darrera Butirock. Fin de Mes - Fin de Mes
Fotos de Don Gato Galeria del Flickr de Toni Lozano (Catman), fotògraf sarrianenc que també ha exposat a Sarrià de Ter (La intimitat de les flors), és un artista polifacètic, doncs també cultiva la poesia eròtica, publicant un llibre.
GerdCoopera - l'Atípic Web de l'entitat de persones amb més capacitat de Sarrià de Ter que fan realitat allò que pregonen: "no hi ha coses impossibles sinó homes incapaços"...
Grup Muntanya Sarrià Bloc del grup de muntanya que es manté molt actiu; el bloc ha estat, a més, una gran eina de comunicació durant l'expedició a l'Himalàia'08.
Grup Teatre a les Fosques Bloc d'un dels grups de teatre de Sarrià de Ter. Dues obres en marxa i, aquests dies (i setmanes enrere) els Pastorets...
Jaume Busquet "Sardse" Bloc d'un altre poeta sarrianenc, artista també polifacètic, doncs també pinta... Ha publicat un llibre i exposat entre d'altres llocs a Sarrià de Ter... però fa massa anys... resta pendent una nova exposició seva a Sarrià de Ter. Darrer post publicat: N A D A
Josep Maria Sansalvador Bloc d'uns dels grans cronistes contemporanis de Sarrià de Ter: amant dels llibres, les paraules, les anècdotes des de fa mesos escriu al seu bloc, tan eclèctic com ell mateix. En Josep Maria també és una de les ànimes i plomes de la revista Parlem de Sarrià. El seu darrer post: Hem encetat un altre bloc ...
Les nits en blanc i negre Bloc de Xavier Cristina que neix d'un antic programa (de culte) de Ràdio Sarrià. Com s'autodefineix, vida, fotografies i molta música... Darrer post: Tornen Little Nemo?
Llegir per viure (Mercè Lladó) Bloc de la Mercè, una (autodefinició) lectora, cinèfila, ratafiaire i llevadora. Sobretot literatura i cinema, però també música i algun apunt professional...
Narcís Sastre Bloc sobretot de geografia del bó d'en Narcís. En un altre ordre de coses, malgrat ara no es forma part, és un dels fundadors d'ERC a Sarrià de Ter... Tornant al bloc, els seus articles cada dia tenen més i més ressò a la xarxa... Un dels seus posts: Els 10 edificis més lletjos del món (o això diuen)
Parlem de Sarrià espai web i bloc de la revista Parlem de Sarrià, on també es pot descarregar la revista.
PSC Sarrià de Ter Pàgina web del PSC de Sarrià de Ter. Tot el què vulguis saber del PSC de Sarrià de Ter ho trobaràs al web. És una pàgina molt actualitzada que serveix també de butlletí electrònic quinzenal. Potser el PSC va (vam) ser els darrers a arribar, però ara per ara són (som) els qui tenim més presència a la xarxa.
Ramon Riera Bloc de l'historiador i Grouller Ramon Riera... Va molt liat en Ramon, qui darrerament a més va preparar una exposició sobre l'arxiu municipal de Sarrià de Ter... Al bloc li convindria una actualització...
Rom Candela Espai al MySpace d'un trio de jazz contemporani jove, però no per això de menys qualitat!. Un dels seus components és el multi artista Egdar Massegú: fotògraf, pintor, escultor, poeta, dibuixant... RADIOHEAD PARANOID ANDROID (Cover) de Rom Candela
Ràdio Sarrià Pàgina web en format bloc de l'emissora municipal. Imprescindible per estar al dia del què passa a Sarrià de Ter. És de lluny d'espai web de Sarrià de Ter que més entrades per dia té... Ha estat, la seva creació aquest 2008, una manera de celebrar els seus 25 anys...
Sam Enfot Director de la publicació The Sarrià News (espai informatiu? que tanca la revista parlem de sarrià. Sam Enfot, qui va ser pregoner de la Festa Major de Sarrià de Ter, defineix el seu bloc com "la opinió més des qualificada en el bloc més im prescindible". Ironia en estat pur... El seu darrer post: Pensaments Atípics, Rareses i Definicions Estranyes (PARIDES)
Unió Esportiva Sarrià Pàgina web de la UES, el club d'handbol de les comarques gironines que té l'equip en la categoria més alta (1a estatal). Com ja hem vist, també tenen bloc.
Segurament m'he deixat alguna pàgina web o bloc... si és així demano disculpes... En qualsevol cas si és així us agrairé que m'ho feu saber... El que, com arreu, cada dia creix més, és la comunitat Facebook de Sarrià de Ter... Sarrià de Ter, cada dia més en xarxa!
Gironí de naixament, sarrianenc d'adopció... Sóc fill de la Maria Mercè Gumbau Reynalt i de Just M. Casero Madrid. Sóc educador social i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Estic casat amb la Sira Canyigueral Rodríguez (16 anys junts, 11 de casats) i tenim tres precioses filles, la Clàudia, la Irina i l'Abril. Per cert, encara que sembli mentida, de jove (de més jove, ara en tinc 35) tenia els cabells llargs...
Actualment treballo a la Fundació Plataforma Educativa coordinant el Grup de Girona del programa Incorpora de l'Obra Social Fundació “la Caixa”.
Sóc regidor-portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter i conseller comarcal pel PSC-PM al Consell Comarcal del Gironès.
Recordant el nostre casament... fa 11 anys...
Loading...
Emergent 2009 a Sarrià de Ter
Loading...
Pulpopop a la Rambla de Girona
Loading...
YoPolítico.org
Dissabte Roig a Sarrià de Ter
Loading...
Ràdio Sarrià
Clica la imatge per escoltar-la en directe, aquí i a la Xina!.
Premis Blocs Catalunya 2009
Clica la imatge per votar Petites gotes fredes tremolant als Premis Blocs Catalunya 2009
Trencat al mirall
Tot visitant l'expo "L'alienació de l'estranger", a la Sala Patronat de Sarrià de Ter. Fins el 22 de maig.