diumenge, 13 de desembre del 2009

13-D: el dia de la consulta



Prop de 700.000 electors en prop de 170 municipis avui diumenge estan convidats a votar en la primera de les tres onades de consultes per la independència, després del pròleg que va suposar la d'Arenys de Munt...

Personalment no em sento interpel·lat a participar-hi, i no només perquè al meu poble no serà fins a la tercera onada, la del 25 d'abril de 2010, quan es preveu fer la consulta. No essent independentista hom em podria convidar a votar pel no, certament, fins i tot hi ha qui em podria proposar que fes campanya pel no... però penso que no es tracta d'això... Per mi hi ha una altra qüestió, si voleu més formal, que em desmotiva a participar-hi: qui organitza la consulta no és neutre, de manera que tot el muntatge està pensat i planificat per a la mobilització només de l'opció de vot idèntica a qui l'organitza. Ep!, no ho critico!, només ho apunto com un principi de realitat. Als referèndums qui organitza tota l'estructura electoral són ens neutrals, les juntes electorals...

Malgrat això observo amb respecte tota la moguda de les consultes; no seré jo qui les vulgui menysprear, tot i que entre la mera anècdota a la que uns les volen situar, fins a l'elevada categoria dels altres, hi ha un terme mig que sembla que sovint oblidem. La consulta serveix pel què serveix, i penso que sobretot la seva finalitat és sobretot donar sortida a la necessitat de fer aflorar, d'una manera explícita i amb força, l'anhel independentista de molts catalans i catalanes, anhel moltes vegades reprimit i sobretot darrerament encomanat a causa de les derivades més extremes (que no extremistes) de la desafecció; la meva percepció és que aquests darrers anys els independentistes han anat apareixent sota les pedres, s'han anat reproduïnt i sobretot han après a fer molt soroll, a fer-se sentir, situant l'independentisme en l'epicentre de la política catalana...
La consulta és una mena de joc virtual, com si d'un simulacre d'una possible consulta real es tractés... Però per mi el gran actiu de la consulta, de les consultes, és i serà la capacitat de moblització d'independentistes que genera i generarà, i sobretot, d'entre els mobilitzats, la capacitat d'organització i treball conjunt.

Tot el moviment de les consultes esdevindrà, no en tinc cap mena de dubte, un gran i interessant viver de persones candidates a llistes electorals, sobretot, penso que de manera majoritària, per les properes eleccions municipals del 2011... ERC, CDC i Reagrupament procuraran, i ben fet que faran, alimentar les seves llistes amb nous actius del moviment independentista sorgit del moviment de les consultes, amb especial atenció també als primers votants, molts dels quals al 2009 tenen 16 anys i aquests dies poden votar per la independència i al 2011 ja podran votar... I el mateix amb els col·lectius de catalans actualment sense dret a vot... res és casual, tot busca i respon a una finalitat.

Com si d'un període de caça es tractés, però, la veda ja fa temps que ha començat i, especialment des de Reagrupament, nou actor polític català, que podent fer gala encara de la seva virginitat i puresa moral, no s'estalvia de llençar dards enverinats, a través dels reagrupats, ja no només vers el PP, el PSOE i el PSC, sinó que també contra CiU i ERC.

Una mostra prou significativa és el què expressa l'escriptor Ricard Biel al seu bloc: Un estol de carronyaires
(fragment) I és que tots els partits actuals de l'arc parlamentari, tots, absolutament tots i sense excepció són unionistes, o sigui espanyolistes, i naturalment no pas per raons ideològiques, sinó de cotxe oficial i de butxaca. Per això ara Esquerra juga a dues bandes. Per un costat ficant cullerada amb les consultes independentistes per veure si encara piquen incauts, i per l'altre celebrant a l'ombra, igual que els sociates, la mort de Solé Tura en tant que el PSC-PSOE a través, entre d'altres, del seu principal tentacle mediàtic, TV3, els fa la feina d'elogiar a tort i a dret l'Estatutet i la sagrada Constitución, tot allò tan unionista, tan espanyol i que els va tan bé per poder continuar fent veure que ho canvien tot, però perquè res no canviï. Compte, doncs, independentistes, perquè per fer-se realment efectiu el nostre notable creixement, aquest s'ha de veure cristal·litzat en l'elecció del partit polític correcte al parlament l'any que ve. Ho diré més clar: l'independentista que votarà SÍ a la consulta per la independència però que després votarà CiU o Esquerra, que sàpiga que haurà votat NO a la consulta. I encara ho poliré més per si algú no m'ha entès: ara mateix és evident que l'independentisme només podrà votar per a Reagrupament. Per sort.

Demà dilluns l'autoestima dels independentistes, que no necesàriament del país, de Catalunya, pujarà actius en la seva cotització, doncs els resultats de les consultes serà aclapadorament a favor de la independència. Però per mi el valor més important no és tan ara en les consultes, sinó en veure si tot aquest moviment cristal·litzarà en quelcom més important en unes eleccions de debó, en les del Parlament de Catalunya de la tardor del 2010... Més que aquests dies d'onades de consultes, serà allà on catalanes i catalans decidirem el nostre futur... I el nostre futur, penso jo, depèn més del què acabi passant amb l'Estatut que no pas del resultat de les consultes...

--------------------------------------------

pd1: Veureu que he instal·lat al meu bloc una aplicació de Reagrupament per saber en temps real el resultat de la consulta del 13-D. No crec que sigui necessari esvaïr dubtes: segueixo essent socialista, no de reagrupament, encara que faci ús d'una seva aplicació... No per ignorar la consulta es deixarà de fer; i com que efectivament es fa, a mi m'interessa veure com va...

pd2: m'ha agradat llegir l'article de Quim Curbet Nació i nacionalisme, del qual he destacat, al meu Twitter, aquesta frase: Una nació, la meva nació, és un concepte massa important com per deixar-lo ens mans dels nacionalistes.

pd3: al proper enllaç totes les entrades al meu bloc sota l'etiqueta independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada