dimarts, 21 de juliol del 2009

Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V)

(en absència de fotos seves, il·lustrem aquesta entrada al bloc amb la portada d'un dels seus llibres...)

Seguint amb la sèrie d'entrades al bloc sobre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i celebrat els passats 14 i 15 de juliol a Barcelona, reprodueixo ara els apunts de la intervenció de

Saul Karsz, Sociòleg i folòsof

Pensar és acceptar la contradicció.

La situació actual de crisi ens fa idealitzar el passat; cal desconfiar de la nostàlgia i pensar que ára som a l'infern i abans érem al paradís.

El neoliberalisme no és només un concepte econòmic, és una manera de viure, de pensar, de casar-se i separar-se... Podem parlar de la Revolució Neoliberal.

Amb el neoliberalisme s'hi pot estar d'acord, que no és el meu cas, o s'hi pot estar en contra, com suposo ho esteu la gran majoria dels qui sou aquí [al Congrés Ciutadania i Treball].

No hi ha crisi sense beneficiària de la crisi; la crisi no afecta a tothom ni de la mateixa manera.

El fantasma de la crisi: l'interès realment és del què NO es parla quan es parla de la crisi.

Els treballadors del món social estem de dol del què el treball havia de ser i representar.

Confonem treball i ocupació (treball assalariat)? L'ocupació no és un valor universal, el treball possiblement sí.

Què s'ha trencat entre ciutadania i treball?. La centralitat del treball (el seu lloc i paper central a la societat com a element vertebrador, de dinamisme econòmic i d'inclusió), la qual cosa significa que el treball era central, o pensavem que ho era... Que el treball era la porta a la inserció a la societat, permetia trobar i guanyar-se un lloc a la societat.

L'individualisme és un valor col·lectiu, és una ideologia social... i el què dic no és un joc de paraules.

Què podem fer de positiu davant la crisi? La crisi ens demostra que el treball social no pot, no ha de poder, amb tot; pot ajudar, acompanyar a la gent, però no salvar-la, i no és, no ha de ser impotència, és principi de realitat.

La crisi ha fet resorgir de nou la política; res és neutre. el treball social tampoc.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).




------------------------------

pd: també et pot interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada