diumenge, 3 de maig del 2009

Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran


El partit d'aquest dissabte entre el Real Madrid CF i el FC Barcelona no era un partit qualsevol; no ho era abans de jugar-se i no ho va ser ni durant ni, sobretot, després del matx!. Amb un resultat final tennístic, el Barça va guanyat el set (i partit) per un 2 a 6. Partit històric!.

Els partits històrics es gesten durant setmanes, a vegades mesos, tot i que hi ha partits que s'esperen que siguin històrics i no satisfan les expectatives. No el d'ahir.

La prèvia era immillorable: el Madrid, després d'un decebedor inici de lliga, decideix canviar l'entrenador abans del derby al Camp Nou, partit que també guanya el Barça, però que per al Madrid, ara ja entrenat per Juande Ramos, representa l'inici d'una sèrie de resultats, a la lliga espanyola, obviem ara la Champions, molt positius: de 17 partits 16 victòries i un empat. Més enllà de com els ha guanyat (esportivament), aquests són uns números de campió... però els del Barça són millors... El Madrid no defalleix i s'acostuma a guanyar, fixant la mirada al clatell del Barça, que desplega un gran joc i quasi sempre guanya... però també ensopega (Espanyol, per exemple)... El Madrid retalla set punts al Barça i es situa a 4 abans del derby al Bernabéu, quan setmanes abans alguns culers confiaven que la lliga es decidís al Bernabéu!. Tota aquesta prèvia, gestada setmanes, mesos enrere, situaven el partit d'ahir com un partit decisiu, com un duel que, si bé no decidiria matemàticament la lliga, sí que en marcaria el seu desenllaç.

I comença el partit i el Barça quasi marca amb un xut de Xavi que San Casillas atura (com tants altres)... i minuts més tard marca el Madrid!. Però, com amb el 2 a 3, és només un miratge que, en ambdós casos, els gols d'Henry (1-1 i 2-4) esvaeix... El Barça desplega un gran joc i marca 6 gols... Cap equip havia fet cap favor al Barça guanyant al Madrid, cap equip li havia aplanat el camí cap al campionat de lliga... El Barça havia de resoldre amb les seves armes i al Bernabéu no es va arronsar (com la temporada passada, 4-1) i va saber guanyar amb autoritat i bon joc.

El resultat, el primer gol del Madrid i la bona ratxa que els blans portàvem des del derby al Camp Nou van fer encara més gran la victòria... El Barça a Madrid va guanyar quelcom més que 3 punts... Gestionant amb intel·ligència el marge que ara té d'avantatge, el Barça no hauria de tenir problemes per guanyar el títol de lliga d'enguany... Un partit històric, d'aquells que difícilment s'obliden... I en el meu cas, com en tants altres, tampoc s'oblidarà per com, on i amb qui vam viure aquest apassionant partit de futbol...



Després de la cercavila de gegants de Figueres, en el marc de les Fires de la Santa Creu, totes les colles, també la dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, teníem el sopar, com els darrers anys, al Castell de Sant Ferran de Figueres. Per a l'ocasió es va instal·lar una pantalla gegant per seguir el matx. A l'ambient geganter, de per sí ja festiu, s'hi va afegir l'ambient futbolero i, sobretot, l'ambient culer!. Viure (veure!) un partit entre el Madrid i el Barça al Castell de Sant Ferran, entre centenars de culers va ser apassionant!.

Tot i això no tothom estava pel futbol... N'hi havia que no els semblava bé l'esforç que els organitzadors havien fet per instal·lar la pantalla i la parabòlica al Castell per veure el partit... El futbol sempre mana, es queixava més d'una persona, sobretot perquè no només acaparava tota l'atenció, sinó perquè a més condicionava (o si més no així ho semblava, el timing del propi sopar...



Però d'entre els pocs interessats i apassionats pel futbol em va agradar (però no sorprendre!) trobar qui, sense necessitat de sucumbir al futbol, va lliurar-se de ple a una de les seves passions... els mots encreuats... No sé si ahir es va trobar aquesta definició: seguidor d'un club de futbol que fa anar de cul els merengues, de 5 lletres... fàcil, no?



Històric partit de futbol viscut en un castell històric! Passió pels gegants, passió pel futbol, passió pel Barça... i pels mots encreuats!

1 comentari:

  1. Molt bona, aquesta ! Quina sopresa i quina discreció en fer la foto.
    Ara bé : en el moment de celebrar els gols, en els millors moments del partit ja tenia la graella gairebé enllestida. No sóc pas gens futbolero, però sóc conscient d'haver viscut un moment històric.

    Una altra definició, que podria ser d'en Fortuny : "el árbitro que favorece al equipo local" - 6 lletres.

    ResponElimina