dimarts 30 de setembre de 2008

La línia del PSC sobre les ordenances fiscals de Sarrià de Ter

Avui dimarts el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovarà, per majoria, no unanimitat, la modificació de les ordenances fiscals (els impstos i taxes) per l'any 2009.

Des del PSC de Sarrià de Ter farem les nostres propostes i opinarem sobre la proposta presentda pel govern, que es resumeix la congelació dels impostos i l'augment generalitzat de les taxes en un 3,5%. No faré, ara i aquí, la valoració de la proposta del govern, ni tampoc exposaré ara les nostres propostes, esperarem que passi el Ple...

Però sí que trobo interessant recuperar els dos articles que, com a Tinent d'Alcalde d'Hisenda vaig publicar sobre les ordenances fiscals del 2006 i les del 2007, els dos exercicis en què la responsabilitat de fer la proposta era del PSC i, en tant que regidor d'Hisenda, meva. I recuperar també un tercer article, en aquest cas el fragment d'un article més llarg, on exposo les propostes que ara fa un any vam fer des del PSC de Sarrià de Ter, ja a l'oposició, sobre les ordenances fiscals 2008. Els tres articles han estat publicats al seu dia a la revista Parlem de Sarrià, però els havia publicat en aquest bloc.

Possiblement resumiria els articles, i d'aquesta manera també la línia argumental del PSC, amb tres conceptes: voluntat pedagògica, increments moderats i ampliació de les bonificacions amb criteris mediambientals o socials.



LES ORDENANCES FISCALS 2006.
(Article publicat al número 55 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])

Les ordenances fiscals són les normes que aprova l´Ajuntament per la regulació de les aportacions que, en forma d´impostos, taxes i preus públics, fan els veïns. Correspon a l´Ajuntament, doncs, a través de la capacitat de produir ordenances, regular i establir les relacions socials, els drets i les obligacions dels ciutadans en l´àmbit local.

Els impostos són els imports que l´administració, en aquest cas l´administració local, aplica a les activitats i/o els béns dels ciutadans i les empreses per la seva contribució a la despesa pública.
La taxa és l´import que fixa l´administració per a la prestació d´un servei públic, per la realització d´activitats o tasques administratives o per l´ús privatiu o especial de la via pública. El servei que es presta derivat del pagament d´una taxa ha de beneficiar particularment al subjecte que l´ha liquidat. Els serveis que estan subjectes a les taxes no són de recepció voluntària per als ciutadans. La taxa no pot superar el cost del servei, garantint, la seva execusió, la provisió del mateix.
El preu públic és, com la taxa, l´import que es fixa per la prestació d´un servei; la diferència és que el servei que es presta és de recepció voluntària. El preu públic no està subjecte a l´aprovació per ordenança i el seu import pot superar el cost del servei que es presta.

Per l´any 2006 l´Ajuntament de Sarrià de Ter ha aprovat les corresponents ordenances fiscals i fixats alguns dels seus preus públics amb un increment generalitzat del 3,2 % respecte les de l´any anterior. Entenem que aquesta és una puja moderada, sobretot tenint que es situa per sota de l´IPC a nivell estatal (3,7 %) i a nivell català (4,3 %). Des de l´equip de govern entenem que cal anar ajustant les ordenances fiscals en correspondència al nivell de vida, i que on convé intervenir des d´una perpectiva de correcció social és amb les bonificacions que els mateixos impostos i la llei que els regula permeten.

D´aquesta manera les principals bonificacions a què estan subjectes alguns dels principals impostos són, de manera resumida, les següents.

Respecte a l´IBI (Impost de Béns Immobles) tenen dret a una bonificació a la quota íntegra del 50% per un període de com a mínim la durada de l´obra i que com a màxim no pot ser superior a tres anys, els béns immobles que constitueixin l´objecte de l´activitat de les empreses d´urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d´obra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta.

També tenen dret a una bonificació del 50% a la quota íntegra de l´impost, durant els tres períodes impositius següents al de l´atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i els habitatges que resultin equiparables a aquests d´acord amb la normativa d´aplicació de la CCAA. Aquesta bonificació es concedirà a petició de l´interessat.

Pel que fa a l´impost de vehicles s´estableixen bonificacions del 50% de la quota de l´impost en els supòsits següents:

A favor dels titulars de vehicles que incorporin catalitzadors o acreditin que els han incorporat a partir de l´any 1999. S´exclouen aquells vehicles de primera adquisició que els disposin de fàbrica.

A favor dels titulars de vehicles que s´hagin adaptat per a l´ús de biocombustibles (derivats d´olis vegetals, biogas, gas natural comprimit i hidrogen) i dels titulars de vehicles elèctrics i bimodals.

Estan exemps, entre d´altres conceptes, del pagament d´aquest impost, els vehicles matriculats a nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s´aplicarà en tant en quant es mantinguin les dites circumstàncies, tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitat com als destinats per al seu transport. A aquests efectes es consideren persones amb minusvalia qui tingui aquesta condició legal en grau igual o superior al 33%.

En l´ICIO (Impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres) hi hem afegit supòsits de bonificació, essent un dels més rellevants la bonificació del 95 % de l´import per les obres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipal i de correcció de patologies estructurals tècnicament acreditades.

Així doncs tindran una bonificació del 95% les construccions, instal•lacions i obres que siguin declarades d´especial interès o utilitat municipal per concorre circumstàncies socials, culturals, històrico-artístiques o de foment del treball que justifiquin tal declaració. Correspon aquesta declaració al Ple de la Corporació i s´acordarà, prèvia sol•licitud, amb el vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Gaudiran d´una bonificació del 95% les obres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipal i de correcció de patologies estructurals tècnicament acreditades.

Tindran una bonificació de fins el 95% les construccions, instal•lacions i obres en les que s´incorporen sistemes per l´aprofitament tèrmic o elèctric de l´energia solar.

Gaudiran d´una bonificació del 10 % (nivell A) i del 5 per cent (nivell B) en la quota de l´impost, aquelles obres de nova construcció o rehabilitació que s´acullin al “Segell Verd”.

Gaudiran d´una bonificació del 95 % en la quota de l´impost aquelles obres de reforma o millora, l´objecte exclusiu de les quals sigui l´eliminació de barreres arquitectòniques, o la millora de l´accessibilitat als edificis per part de persones amb una discapacitat que afecti la seva mobilitat.

Sense cap mena de dubte el pagament dels impostos exigeix, en tant que foment de la despesa pública, la garantia i bon funcionament dels serveis públics. És a través de les ordenances fiscals que l´administració local, l´ajuntament, pot regular els serveis que ha d´oferir, tan els que són de la seva competència com els que, malgrat no ser-ho, són demandes dels veïns, necessitats de la població. L´enllumenat, la recollida de les escombraries, l´aigua potable, les voreres, els jardins, la conservació del patrimoni, les activitats esportives, cuturals, formatives, l´accés a l´educació, el lleure... despesa pública pagada per tots perquè tots seguim fent del nostre municipi, de Sarrià de Ter, un poble amb vocació de serveis públics.



ORDENANCES FISCALS 2007: més millores socials i de sostenibilitat.
(Article publicat al número 58 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])

Des de l´equip de govern hem anat introduint, al llarg d´aquest mandat, i en especial des de l´any passat, una sèrie de millores socials i de sostenibilitat als impostos municipals, a les ordenances fiscals. La política fiscal que apliquem des de l´equip de govern segueix dues directrius molt clares: augment moderat, generalment per sota el llindar de l´IPC, i ampliació de les bonificacions, sempre d´acord, naturalment, amb els propis límits que estableix la llei

S´ha produit, els darrers dos anys, una reorientació en la proposta de l´equip de govern sobre les ordenances fiscals, essent sensibles a les noves necessitats, adaptant-nos als canvis socials i normatius... transformant el present per millorar el futur.

Així doncs, si per l´any 2006 vam ampliar les bonificacions a l´Impost de Construcció i Obres (ICIO), pel que fa a les reformes de les façanes o reformes estructurals importants, per al 2007 abordem d´una manera més intensa les bonificacions en l´Impost de Béns Immobles (IBI)

En general, pels impostos, proposem seguir aplicant un augment constant però moderat del 3,2%, la mateixa puja que vam aplicar per l´any 2006. Considerem, i aquesta és una determinació de l´equip de govern, que és preferible aplicar augments moderats cada any en comptes d´aplicar augments superiors en anys discontinus.

La situació actual, pel que fa a la prestació de serveis, no és la mateixa que la de fa cinc o sis anys. L´equip de govern de Sarrià de Ter ha anat implementant i millorant, aquests darrers anys, nous serveis i prestacions, alguns dels quals no obligatoris, per millorar la qualitat de vida dels sarrianencs: els Serveis Socials Municipals, l´Escola Bressol Municipal, l´ampliació de l´àrea de Cultura, la gestió dels Cementiris, la modernització i millora dels equips de la Policia Local, l´ampliació de l´àrea de Serveis Tècnics, etc.
Al llarg d´aquests darrers cinc anys Sarrià de Ter s´ha dotat de nous serveis i equipaments que ens donen un nivell i qualitat d´atenció i prestació de serveis major que molts municipis de característiques semblants al nostre. Per fer front al manteniment dels serveis i garantir-ne la seva qualitat i continuïtat i, en alguns casos, ampliació, és recomanable que cada any la nostra aportació, la dels contribuents, s´ajusti a l´increment del cost de la vida; d´altra manera estaríem abocant els serveis, equipaments i prestacions municipals a la seva insostenilibitat i ineficàcia.

Per l´any 2007 incorporem tres conceptes bonificables a l´IBI: la instal•lació de captadors tèrmics, el distintiu “Segell Verd” i la condició de família nombrosa.

Així doncs gaudiran d'una bonificació del 30% en la quota íntegra de l´IBI els habitatges que instal•lin captadors tèrmics solars, durant els cinc anys següents a la instal•lació i sempre que aquesta sigui compatible amb les normes urbanístiques del Planejament General.

Per tal de gaudir de l´esmentada bonificació s´haurà d´aportar certificació de l´Institut català de l´energia (ICAEN) que especifiqui que la instal•lació de captació solar s´ha efectuat segons les seves directrius i que podrà cobrir el 60% de la demanda energètica total anual per a aigua calenta sanitària de l´habitatge.

D´altra banda es concedirà durant els cinc anys següents a la construcció o rehabilitació d´habitatges amb el distintiu “Segell Verd” (nivell B), una subvenció anual equivalent al 25% de l´import de l´Impost sobre béns immobles. Es concedirà l'esmentada subvenció un cop concedida la llicència de primera ocupació, quan en la mateixa quedi constància del compliment dels requisits del distintiu "Segell Verd".

Es concedirà durant els cinc anys següents a la construcció o rehabilitació d´habitatges amb el distintiu “Segell Verd” (nivell A), una bonificació del 50% de l´import de l´Impost sobre béns immobles. Es concedirà l'esmentada bonificació un cop concedida la llicència de primera ocupació, quan en la mateixa quedi constància de l'acompliment dels requisits del distintiu "Segell Verd".

La subvenció esmentada a l´apartat anterior s'aplicarà directament per part de l'Ajuntament al pagament del 25% de la quota de l'IBI de l'immoble objecte de la subvenció.

Finalment gaudiran d'una bonificació del 30% en la quota íntegra de l'impost els subjectes passius que ostentin la condició de titulars de famílies nombroses. Aquesta bonificació es limita a l'immoble que sigui la residència habitual de la família nombrosa i sempre que els ingressos de la unitat familiar siguin inferiors a 36.000 €.

Des de l´equip de govern seguirem aplicant una política fiscal aplicant millores socials i de sostenibilitat; cal fer-nos tots responsables del bé públic a través dels impostos, però també és important que aquesta responsabilitat repercuteixi positivament a la ciutadania tenint present els aspectes socials i de compromís medi ambiental dels contribuents. Seguirem explorant millores en les bonificacions i excepcions, transformant el present per millorar el futur.

Les ordenances fiscals pel 2007, la televisió digital terrestre local, la Facultat de Ciències de la Salut i els habitatges de protecció oficial són temes que han estat motiu d´aprovació als Plens de juliol i setembre. Des de l´equip de govern treballem amb aquestes i moltes altres qüestions dia a dia, potser amb més feina que titulars, per seguir fent del nostre poble, Sarrià de Ter, un poble amb una notable qualitat de vida.

Sarrià de Ter és un poble tranquil que sap preservar la seva identitat, malgrat es reconeix, alhora, com a cosmopolita; és un poble acollidor i integrador, un poble socialment compromès, un poble viu, actiu i vibrant. Sarrià de Ter és un poble que, per algú que, com jo, no hi ha nascut, quan hi viu enganxa. He estat captivat per Sarrià de Ter, per la seva geografia, pel seu esperit i per la seva gent.



PROPOSTES DEL PSC PER FER AVANÇAR SARRIÀ DE TER. Ordenances fiscals 2008.
(Article publicat al número 62 de la revista Parlem de Sarrià [en .pdf])

Des del PSC de Sarrià de Ter hem fet una proposta àmplia, raonada i raonable de millora i ampliacions de les bonificacions fiscals en la proposta d'aprovació dels impostos (les ordenances fiscals) pel 2008. A l'hora de fer la proposta hem partit d'una premissa molt senzilla i, alhora, molt responsable: fer la proposta que fariem si estiguéssim al govern.

Els darrers dos anys dels del govern del PSC es van començar a introduïr millores en les bonificacions dels impostos; seguint aquesta línia, enguany hem proposat millores en el pagament de l'Impost de Béns Immobles (IBI) i ampliacions de les bonificacions en la taxa de recollida de residus, la taxa d'escombraries.


Pel que fa a l'IBI hem proposat un sistema de fraccionament del pagament dels impostos municipals, dividint-los en dos fraccionaments (60-40), aplicable en els casos de domiciliació bancària, amb la finalitat d¡alleugerir la càrrega econòmica dels contribuents en el període de pagament dels impostos, establint un primer pagament del 60%, sense interessos de demora, durant la primera setmana de maig i el segon pagament, del 40% restant, la primera setmana d´octubre

Pel que fa a la taxa d'escombraries hem proposat que la taxa s'ajusti a la legislació vigent amb la utilització de l'indicador de l'IPREM com a indicador de renda, per la bonificació del 90% en els casos de jubilats i pensionistes.

Des del PSC també hem proposat l'ampliació de les bonificacions a altres col·lectius, establint una bonificació del 25% de la taxa d'escombraries per a les famílies nombroses, les famílies monoparentals i els joves emancipats menors de 30 anys.

Amb la posada en funcionament de la deixalleria comarcal des del PSC hem proposat l'establiment d'una bonificació del 10% de la taxa d'escombraries per lús de la deixalleria comarcal, amb la finalitat d'estimular-ne l'ús; hem proposat que es beneficiïn d'aquesta bonificació els contribuents que acreditin que han utilitzat la deixalleria municipal un mínim de sis vegades a l'any. En la proposta apuntàvem la necessitat de reglamentar convenientment aquesta qüestió, per garantir en tot moment el correcte benefici de la bonificació.

Des del nostre grup hem proposat també l'establiment de bonificacions a la taxa d'escombraries pels comercials i petits industrials del nostre poble. Entenem que les polítiques públiques també han d'estar orientades als sectors productius i econòmics dels nostre poble, doncs la seva funció és d'una vital importància per Sarrià de Ter.

Hem proposat una bonificació del 90% de l'import de la taxa per als petits industrials i comercials que disposin d´una certificació ambiental que inclogui els residus generats, com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental.
Per aquells que no disposin de les esmentades certificacions però que acreditin haver-ne iniciat el procés, hem proposat una bonificació del 30% de la taxa d'escombraries.

Finalment també hem proposat pels petits industrials i comercials una bonificació del 40% de l'import de la taxa d'escombraries pels qui acreditin la selecció i tractament propi tant de la FORM com de les restes vegetals.

Des del PSC hem fet altres propostes de millora de les polítiques públiques del nostre Ajuntament, com la del Pla Educatiu d'Entorn, que dibuixa un nou horitzó d'oportunitats per la comunitat educativa de Sarrià de Ter. També hem proposat l'emplaçament d'un Centre de Dia de la Generalitat de Catalunya per a la Gent Gran a Sarrià de Ter.

Les nostres propostes no sempre han estat ben vistes pel govern; la proposta per la millora del transport, la de les ordenances fiscals i la del Pla Educatiu d'Entorn han estat rebutjades pel govern.

Malgrat això, des del grup municipal PSC de Sarrià de Ter seguirem treballant i exercint plenament les nostres responsabilitats, és a dir, seguirem fent propostes per la millora dels serveis i equipaments municipals. Aquesta és la nostra missió, aquesta és la nostra voluntat: seguir treballant per fer, de Sarrià de Ter, un bon poble per viure-hi.

LES MILLORES DEL PSC PELS IMPOSTOS DEL 2008

IBI
- Fraccionament del pagament per als domiciliats (60-40)

Taxa escombraries
- Bonificació 25%: joves emancipats menors de 30 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals
- Bonificació 10%: ús de la deixalleria comarcal (mínim 6 vegades)
- Bonificació 90%: petits industrials i comercials que disposin d’una certificació ambiental
- Bonificació 30%: petits industrials i comercials que acreditin l'inici del procés per obtenir una certificació ambiental
- Bonificació 40%: petits industrials i comercials que acreditin selecció i tractament propi de la FORM i restes vegetals

--------------

Aquesta és la línia que com a PSC hem seguit en matèria fiscal aquests darrers anys, mantenint-la tan al govern com fora d'aquest... a ningú se li escapa que aquesta serà, també, la línia que seguirem per aquest any... Però això serà després del Ple d'aquest dimarts al vespre...

Expedició a l'Himalàia del Grup Muntanya Sarrià

Aquest dissabte un grup de 12 persones del Grup Muntanya Sarrià van sortir de Girona via Kathmandú, la capital del Nepal, amb un doble objectiu: fer un trekking per la Vall del Khumbu i ascendir al Mera Peak, de 6.450 m i posteriorment fer l'ascenció al Baruntse, de 7.129 m, fet que suposaria, pel Grup de Muntanya Sarrià i Sarrià de Ter, tota una fita, superant el llindar dels 7.000 metres!.

Dies enrere, al IX Critèrium Esportiu, els integrants de l'expedició a l'Himalàia del Grup de Muntanya Sarrià van rebre les banderes de Sarrià de Ter i de la Diputació de Girona, alhora que el reconeixement, escalf i ànims dels sarrianencs i sarrianenques. Tres dels expedicionaris són de Sarrià de Ter: l'Estel Turbau, en Gerard Suñer i en Marc Terrades. L'Estel i en Gerard, juntament amb altres expedicionaris, ja van fer, l'any 2005, el Chopicalqui de 6.345 m, als Andes.

Per seguir l'actualitat de l'expedició es pot consultar el blog del Grup Muntanya Sarrià, on per exemple aquest diumenge informàven que Ja són a Qatar ! i aquest dilluns que Ja han arribat a Kathmandu... També es preveu que es facin connexions en directe a Ràdio de Sarrià (87.6 FM).

Esperem que l'expedició sigui un èxit, que tornin amb moltes històries per explicar i, si la sort i les condicions físiques i meteorològiques els hi permet, que facin el cim, portant Sarrià de Ter molt amunt... fins allà on fins ara no ha arribat mai...

-----------------------------------

pd: també ha escrit sobre l'expedició l'Assumpció Vila al seu bloc, al post A l'esport hi faltes tu; en reprodueixo un fragment:
Vaig ser al Cau del Grup Muntanya Sarrià el dissabte per veure les imatges de les excursions de la temporada passada i acomiadar als expedicionaris, entre ells, una noia, l’Estel Turbau. De Sarrià també hi pugen en Gerard Suñer i en Marc Terrades. L’Estel i en Gerard pretenen pujar al Baruntse, de 7.129m., i en Marc, s’afegirà al trekking per la vall del Khumbu, i intentarà pujar al Mera Peak, de 6.450m. Com molt bé va dir el president, en Josep Turbau, “la muntanya no competeix amb ningú, sou vosaltres els que competiu amb vosaltres mateixos, i davant la dificultat, el millor és tornar sans i estalvis”. La muntanya, l’Himalàia, continuarà allà per anar cridant als “himalalts”. Sort

diumenge 28 de setembre de 2008

1a alberginiada! (post gastronòmico-familiar)

De petites gotes fredes tremolant

Aquest migdia hem celebrat la primera alberginiada de la família Cañigueral Viñals i probablement no serà l'última!. Ens hem trobat a la Barraca, un indret prop de la riera d'en Xuncla, a Sarrià de Ter, on tradicionalment hi celebrem, també en família, el dinar familiar de la Mare de Déu d'Agost. De fet aquest passat 15 d'agost va sortir la idea de retrobar-nos-hi amb una alberginiada... i avui l'hem fet!.

Les instruccions per cada unitat familiar participant és, com podeu deduïr, ben bàsica: portar com a mínim un plat amb l'albergínia com a ingredient principal. El resultat salta a la vista i, us asseguro, els plats i el dinar han estat boníssims!.

La primera imatge és BOULGOUR (una mena de cous-cous) AMB SAMFAINA D'ALBERGÍNIA, TONYINA I MAIONESA (que no surt a la fotografia).

I aquests són la resta de plats que hem degustat avui:

BRUNYOLS D'ALBERGÍNIA

De petites gotes fredes tremolant

PASTÍS D'ALBERGÍNIA AMB SALSA DE PEBROT

De petites gotes fredes tremolant

TRUITA D'ALBERGÍNIA (1)
De petites gotes fredes tremolant

PASTÍS D'ESCALIVADA D'ALBERGÍNIA
De petites gotes fredes tremolant

ALBERGÍNIES OFEGADES
De petites gotes fredes tremolant

ALBERGÍNIES AL FORN AMB ESPÀRRECS I BOLETS
De petites gotes fredes tremolant

ROTLLETS D'ALBERGÍNIES AMB OLIVES I DÀTILS
De petites gotes fredes tremolant

TRUITA D'ALBERGÍNIA (2)
De petites gotes fredes tremolant

ALBERGÍNIES A LA BRASA
De petites gotes fredes tremolant

Però no tots els plats han estat d'albergínia; en una família tan nombrosa i, sobretot, amb mainada, cal pensar que possiblement les petites potser agrairan qualcom més (o alternatiu) a les albergínies. I també els grans, perquè no dir-ho... De manera que també ha format part del menú d'avui una AMANIDA DE PASTA,

De petites gotes fredes tremolant

AMANIDES VARIADES...
De petites gotes fredes tremolant

De petites gotes fredes tremolant

... I naturalment les postres, en aquest cas i per a l'ocasió,

TIRAMUSÚ
De petites gotes fredes tremolant

PASTÍS DE POMA
De petites gotes fredes tremolant

COCA DE POMA
De petites gotes fredes tremolant

Hem remullat el dinar amb tres varietats de vi negre, alguna cervesa (pels més joves) i refrescos (per la mainada), naturalment aigua i, a les postres, garnatxa i cafès...

El temps ens ha acompanyat i hem gaudit del dinar a l'aire lliure fins a mitja tarda... La primera alberginiada ens ha deixat un excel·lent regust de boca... confio que l'any vinent, entre les acaballes de l'estiu i l'inici de la tardor, les albergínies ens torni a unir al voltant de la taula, a la Barraca...

dissabte 27 de setembre de 2008

He sobreviscut al primer entrenament!

Feia dies que tenia marcada al calendari la data d'aquest divendres 26 de setembre, concretament a 2/4 de 9 del vespre. A la meva agenda electrònica hi ha una cota que es repeteix setmanalment cada dilluns i cada divendres al vespre-nit: BÀSKET (pavelló).



Després d'un intent fallit fa dos anys, on només vaig assistir a un parell d'entrenaments, aquest curs sí que he pres un compromís ferm. Tornar a jugar a bàsquet és tot un plaer, i fer-ho en l'equip dels intermunicipals del Club Bàsquet Sarrià (i blog) la millor manera de fer-ho!.



Però el repte, d'entrada, era superar, sobreviure, al primer entrenament, ja que la maquinària, la meva maquinària, esta un xic rovellada... Dies abans del primer entrenament vaig activar-me una mica, sobretot per afrontar el primer dia amb una certa dignitat... L'entrenament va ser cansat, però malament si no és, no?. Una mica de cursa, estiraments, entrades per la dreta i per l'esquerra, tir i, després, partit. És evident que em falta fons i ritme, però a mesura que les meves cames i pulmons acumulin entrenaments, aniré agafant un xic més de forma...



Però el més important és passar-nos-ho bé. Hi haurà els entrenaments i hi haurà els partits, naturalment, però sobretot serà una estona per gaudir amb un esport que estimem i deixar les cabòries de banda... De moment he sobreviscut al primer entrenament... sobreviuré a la temporada?



A casa la Clàudia (9 anys) i la Irina (6 anys) també juguen a bàsquet al Club Bàsquet Sarrià. Per elles aquesta és la seva segona temporada... Jo hi havia jugat durant uns quants anys quan era més petit i, de jove, al llarg d'uns quants anys, vaig ser àrbitre. Xiulava competicions escolars els dissabtes al matí i, més endavant, els intermunicipals a la pista de Sant Gregori.



Aquest matí volia fer una foto a les meves bambes amb la pilota de bàsquet de la Clàudia, i quan la Clàudia i la Irina m'han vist les intencions, han afegit les seves bambes de bàsquet i, com podeu veure, ens hi hem entretingut una estona...

divendres 26 de setembre de 2008

Qui polititza la Festa Major de Sarrià de Ter?.

Des del PSC de Sarrià de Ter no polititzem la Festa Major, ni volem fer-ho. La Festa Major és de les entitats i dels veïns i veïns, no dels grups municipals, ni tan sols del govern; el que sí té el govern és la responsabilitat que la Festa Major es faci amb la participació, en major o menor grau, de les entitats.


Des del PSC el què hem fet és una valoració de la Festa Major del 2008 i una proposta organitzativa pel 2009, amb una nota de premsa [El PSC proposa que es recuperi la Comissió de Festes i es canviï el model organitzatiu de la Festa Major de Sarrià de Ter] i participant (no com a grup municipal, ja que no estàvem convocats com a PSC, sinó com a representants d'entitats) a la reunió que es va convocar per valorar la Festa Major.

Malament si des del govern consideren que opinar i fer propostes sobre un tema és polititzar. Aquest verb, polititzar, ni deu sortir als manuals de rèpliques... Entenc que és ben legítim des del PSC de Sarrià de Ter opinar i proposar millores per la Festa Major...

Que la Festa Major del 2008 l'ha programat (decidit, pel que fa a calendari i activitats) majoritàriament el govern és un fet, no una opinió. I valgui com a exemple el concert jove: va ser el govern qui va decidir els grups i el dia del concert, no les entitats i, ja no diem, l'entitat de joves de Sarrià de Ter. Naturalment les activitats de la Festa Major d'aquesta any, les de cada any, les han tirat endavant les entitats amb la seva col·laboració i participació, sempre generosa i desinteressada, destinant-hi temps i ganes... els calés els posa, naturalment i com ha de ser, l'Ajuntament i, quan existia, la Comissió de Festes.


Els fets són els que són, malgrat els esforços que fa el govern per fer-los semblar d'una altra manera. Una reunió com la d'aquest dimecres, per valorar i preparar la propera Festa Major, convocant a totes les entitats, no es va fer ni al final de la Festa Major 2007 ni per programar la Festa Major 2008.

La reunió era per recollir crítiques i propostes, no només per què el govern justifiqués les seves decisions. Afortunadament les entitats, també el govern, van fer propostes per la Festa Major de l'any vinent, arribant a acords com el fet que abarqui, no com aquest any, dos caps de setmana, així com la manifestació clara i diàfana que el govern no programarà cap activitat de Festa Major prèvia al pregó...

Si la mecànica d'ara serà que el govern anirà convocant a totes les entitats al llarg de l'any per preparar la Festa Major, el canvi de model organitzatiu l'haurà fet el propi govern, sense dir-ne a la reunió, això sí, Comissió de Festes... però el nom és el menys important.
Si la mecànica és aquesta, fer participar les entitats de les decisions, és aquest el model que nosaltres hem proposat... i representarà un canvi substancial i positiu en la manera d'organitzar la Festa Major del 2009 respecte a la del 2008.


Però malament anem si partim d'una hipòtesi errònia i d'un diagnòstic equivocat per aportar solucions i millores!. Ni abans era tot negatiu ni ara tot és tan perfecte!. Hi ha dins el govern, no tots, qui s'entesta en prescindir de la gamma de grisos i també hi ha qui confon, com diu l'Assumpció Vila, descentralització amb participació.

Però bé, al cap i a la fi tot són percepcions: la percepció del govern actual és que la Festa Major 2008 ha estat tot un èxit, també organitzatiu. Entendran que no tots en tinguem la mateixa percepció i opinió i que, si ens donen l'espai per expressar-nos, ho diem tal i com ho sentim i veiem.

Qui l'hi dirà al Rei que va despullat!...

---------------------------------

pd: definició de polititzar segons el diccionari electrònic de la Gran Enciclopèdia Catalana: Donar un caire polític a una cosa que no en té.

José Antonio Donaire despulla la seva agenda

Admiro José Antonio Donaire a partir del dia que va venir a Sarrià de Ter en un acte electoral d'unes eleccions que ara no recordo... La seva intervenció va ser clara, brillant i, sobretot, propera.

Aquesta proximitat l'he vist en altres actes electorals en els que hem participat, com visites al mercat de Sarrià de Ter, també en campanya, on li resulta fàcil i còmode connectar amb persones que no coneix ni, probablement, el coneixen.

És precisament aquesta proximitat, aquesta necessitat de ser accessible, de ser proper i, per tant, de ser transparent, visible, el què motiva a José Antonio Donaire a aplicar les eines 2.0 a la seva activitat política: blog, twitter, facebook, slideshare...

La darrera d'en José Antonio Donaire és fer pública la seva agenda a través de l'aplicació del Google Calendar. Ho explica i justifica en un post al seu bloc que us recomano que llegiu: Agenda pública. I sobretot llegiu-los fins al final, postdata inclosa, resseguint els enllaços que ens proposa... i si teniu alguns minutets més els comentaris i respostes seves...

---------------------------

pd1: Politika 2.0 (de José Antonio Donaire: breu, directa, concísa i senzilla definició!)
Politika 2.0
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: política 2.0)
pd2: Aplaudeixo la teva iniciativa: les eines 2.0 al servei de la transparència, la proximitat amb la gent i la responsabilitat pública!. Breu comentari que he fet al seu post.

dijous 25 de setembre de 2008

II Escola de Formació Just Casero de la JSC


Un any més, i aquest és el segon, la JSC de les comarques de girona organitza per aquest cap de setmana la seva II Escola de Formació, que duu el nom de Just Casero. Aquest és el programa previst per aquesta any que es preveu, pels temes i ponents, molt interessant i apasionant!.

II ESCOLA DE FORMACIÓ JUST CASERO DE LA JSC DE LES CCGG

DISSABTE 27 DE SETEMBRE

A les 11 hores

INAUGURACIÓ

- Pere Simon, secretari de formació de la JSC de comarques gironines
- Pau Domínguez, secretari de formació nacional de la JSC
- Raúl Moreno, 1r secretari de la JSC.
- Marina Geli, 1ra secretària del PSC de CCGI i consellera de Salut

A les 12 hores

PONÈNCIA INAUGURAL
Antoni Puigverd, escriptor i articulista de LA VANGUARDIA


DINAR


XERRADES

16 hores
Joan Busquet, sots-director d’EL PERIÓDICO

18.30 hores
Lluís Falgàs, periodista de TVE i presentador programa 135 escons

20.30 hores
Partit de bàsquet

21.30 hores
Sopar

23 hores
Jocs de nit

DIUMENGE 28 DE SETEMBRE

10.00 hores

Esmorzar

11.30 hores

TAULA RODONODA:

Visió dels periodistes, tècnics i polítics sobre la desafecció amb
- Salvador Garcia Arbós, periodista d’El Punt
- Albert Brossa, periodista de TV Olot
- Àlex Sáez, diputat al Congrés
- Núria López, alcaldessa de Campdevànol
- Josep Prieto, tècnic PSC Nacional
- Joaquim Fernàndez, tècnic PSC Comarques Gironines

13.30 hores.

CLAUSURA

- Alfons Jiménez, coordinador d’organització JSC Comarques Gironines
- David Maldonado, 1r secretari JSC Comarques Gironines
- Rubén Cabañas, vice-primer secretari nacional de la JSC
- Marian Sais, secretària de formació del PSC de comarques gironines

14 hores.

DINAR

Organitzat amb la col·laboració de la Secretaria de Formació del PSC de Comarques Gironines.


La jornada es farà a la casa de colònies El Xalió de Sant Miquel de Campmajor, molt a prop de Mieres; naturalment cal inscriure's.

--------------------------------

pd: també vaig escriure en aquest bloc I Escola de Formació Just Casero de la JSC, publicat el dijous 18 d'octubre de 2008.

Magistral lliçó d'història del Dr. Nolla sobre Sarrià de Ter

Ens parlava, aquest onze de setembre a Sarrià de Ter, magistralment el Dr. Nolla sobre els orígens de Sarrià de Ter i, sobretot, de l'època ibèrica, romana i visigòtica. Ens explicava el Dr. Nolla que la història de Sarrià de Ter és molt coneguda des de l'època ibèrica, el segle VI aC dins al final del domini Carolingi al segle X dC, és a dir, des de l'època de la necròpolis ibèrica fins a la primera referència documental del Pont de l'Aigua. El Pont de l'Aigua, d'origen romà i ubicat en un antic gual, dóna a Sarrià de Ter una importància geopolítica rellevant. Explicava el Dr. Nolla que el pont romà, construït en el període August, deuria ser similar al pont de Mérida. De fet el Pont de l'Aigua és present i també protagonista de molts fets i moments històrics de Sarrià de Ter.

Són precisament aquests dos elements molt importants des del punt de vista històric, social, econòmic i polític per Sarrià de Ter. La necròpolis ibèrica, la vil·la romana, els primers vestigis dels quals daten dels segles I i II aC i la posterior visigòtica, del segle VI, representen un important patrimoni històric que ens ajuden, i molt, a comprendre no només els nostres orígens sinó també, i tal com exposava el Dr. Nolla, la rellevància de l'enclau i paper geopolític de Sarrià de Ter. En aquest sentit el Pont de l'Aigua i el pas de la Via Augusta juguen un paper principal. Descobertes i estudiades recentment les necròpolis, s'iniciaran aviat les excavacions de la vil·la romana del Pla de l'Horta, enterrada des de les primeres excavacions a principis dels anys '70. Aquestes noves excavacions, emmarcades en el treball conjunt dels municipis de Vilablareix, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, la Diputació de Girona i la Universitat de Girona.

La història de Sarrià de Ter està íntimament lligada a Sant Julià de Ramis i a Girona, no en va el mateix origen de Girona es troba a Sant Julià de Ramis. Amb una primera vinculació a l'important poblat ibèric de Sant Julià, que seguirà al llarg de molts anys, i amb un paper important, també, en relació a Girona a partir de la fundació de Gerunda per part dels romans. En aquest sentit el pas de l'antic camí d'Heracles i posterior Via Augusta, lligada a les importants poblacions primer de Sant Julià de Ramis i després de Girona, marquen inevitablement Sarrià de Ter sobretot a partir d'un dels elements claus en la història de Sarrià de Ter: el riu i, sobretot, a conseqüència del pas del riu, el Pont de l'Aigua.

Sobre la vil·la romana deia el Dr. Nolla que probablement el seu fundador era un itàlic; la vil·la romana, de característiques sub- (o peri) urbanes per la seva proximitat de la ciutat romana de Girona. Sobre la vil·la romana se'n saben moltes coses, fruit de les excavacions dels anys '70, però les seves restes encara amaguen moltes respostes... probablement amb les noves excavacions i posteriors estudis podrem resoldre els interrogants que encara queden oberts, com per exemple les causes i conseqüències del seu abandó, a mitjans del segle V dC.

La conferència del Dr. Nolla va ser molt interessant i excelsa; probablement tindrem ocasió, en motiu de les properes excavacions, de tornar-lo a escoltar, i serà de ben segur un plaer, a Sarrià de Ter.

Per qui no pugui escoltar-lo, però, a Sarrià de Ter disposem de dos magnífics llibres que expliquen la nostre història: la monografia de Sarrià de Ter, escrita per l'historiador Javier Antón Pelayo, dins la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, i el llibre coordinat per Josep Brugada, Sarrià de Ter, el paper de la història, editat per Gerds de Ter (grup editor de la revista de Sarrià de Ter, el Parlem de Sarrià).

Sarrià de Ter és un poble petit però, certament, un poble amb una gran història!.

dimarts 23 de setembre de 2008

La crisi econòmica en 4 vinyetes segons El Roto

Sempre m'han agradat les vinyetes dels diaris, algunes de les quals segueixo amb especial delit. Són uns elements imprescindibles que a vegades expliquen millor la realitat que les cròniques escrites pels redactors o les pròpies editorials...





He trobat especialment interessants aquestes vinyetes de El Roto publicades al diari El País els darrers dies; un, que és savi en poques coses i ignorant en la majoria, troba moltes vegades la comprensió de certs temes i la seva transcendència real en vinyetes d'escassos centímetres quadrats...

I don't like mondays!

"I don't like mondays" és la resposta que una jove de 16 anys va donar, el gener de 1979, quan li van preguntar perquè ho havia fet. No li agradaven els dilluns i aquell dilluns a San Diego ella va provocar la mort de dues persones i diversos ferits, entre ells nens i nenes, quan des d'una finestra de casa seva va començar a disparar contra el pati de l'escola que tenia a l'altre costat del carrer. L'escopeta li havia regalat el seu pare el Nadal anterior i ella, ja detinguda, va declarar: "No m'agraden els dilluns. Només ho vaig fer per animar-me el dia, no tinc cap raó més, només ho vaig fer per divertir-me; vaig veure els nens com ànecs dins una bassa i un ramat de vaques al seu voltant, blancs fàcils".

Aquests fets van inspirar a Bob Geldof (i wiki) la cançó "I don't like mondays" per al seu grup The Boomtown Rats. La cançó va ser un dels èxits de l'estiu del 1979 arribant al número u les llistes de singles de Gran Bretanya el mes de juliol.

Pensava en aquest títol a partir de la mort, fa uns dies, de Richard Wright, component de Pink Floyd. Escoltava a la ràdio, en un comentari derivatr d'aquesta luctuosa i trista notícia, que la cançó Money deu ser la més "punxada" als programes d'economia per parlar de la crisi... Pensava en altres cançons que serveixen per embolcallar temes i em va sobrevenir la cançó de Bob Geldof, cançó a la que molta gent es refereix per expressar la dura realitat dels dilluns a l'hora de tornar a la feina... Malgrat la realitat esdevé espcialment dura quan ens escup a la cara la mort sense sentit, gratuïta...

-------------------------

pd1: boomtown rats _ dont like mondays


pd2: la lletra
I DON'T LIKE MONDAYS
(Bob Geldof)
Boomtown Rats - 1979


The silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody's gonna go to school today
She's gonna make them stay at home
And daddy doesn't understand it
He always said she was good as gold
And he can see no reason
Cos there are no reasons
What reasons do you need to be shown

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down

The telex machine is kept so clean
And it types to a waiting world.
And Mother feels so shocked
Father's world is rocked
And their thoughts turn to
Their own little girl
Sweet 16 ain't that peachy keen
No it ain't so neat to admit defeat,
They can see no reasons
Cos there are no reasons
What reasons do you need oh oh oh oh

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down, down, down
Shoot it all down

And now the playing's stopped in the playground now
She wants to play with her toys awhile
And school's out early and soon we'll be learning
And the lesson today is how to die
And then the bullhorn crackles
And the captain tackles
With the problems and the how's and why's
And he can see no reasons
Cos there are no reasons
What reason do you need to die, die, oh oh oh

And the silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody's gonna go to school today
She's gonna make them stay at home
And daddy doesn't understand it
He always said she was good as gold
And he can see no reasons
Cos there are no reasons
What reason do you need to be shown

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like, I don't like
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like, I don't like
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down

pd3: Richard Wright va escriure, com a component de Pink Floyd pel cèlebre àlbum The Dark Side of the Moon, aquests dos grans temes:

Pink Floyd - Us And Them


Pink Floyd - The Great Gig In The Sky (Live)


pd4: una de les connexions entre Pink Floyd (i wiki) i Bob Geldof és la participació d'aquest a la pel·lícula The Wall, en el paper protagonista, Pink. Especialment impactant, per mi i quan la vaig veure per primera vegada, fa una colla d'anys, la seva imatge amb les celles afaitades...

pd5: amb caps de setmana com el que acabem de viure, amb ETA matant gratuïtament, em pregunto si a ells, com a la jove que va perpetrar el tiroteig que va inspirar la cançó de Bob Geldof, tampoc els agraden els dilluns...

diumenge 21 de setembre de 2008

Ressaca de Festa Major de Sarrià de Ter


Tal dia farà un any el regidor de barris de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va manifestar, en sessió plenària responent un prec del grup municipal del PSC, que la Festa Major del 2007 havia estat la millor festa de Sarrià de Ter des de la unificació de les Festes de Sarrià de Baix i Sarrià de Dalt. Ho deia, naturalment, atribuint-se tots els mèrits a ell i al seu govern, obviant que la Festa Major del 2007 l'havien rebut de l'anterior comissió de festes amb el 90% de la programació tancada.

Ignoro si aquest any s'atrevirà a fer de nou tal afirmació, però intueixo que no. La del 2008 era la Festa Major que més esperaven, doncs ells en tindrien la responsabilitat de dalt a baix. Tenien tantes ganes, el nou govern, d'organitzar ells la seva Festa Major, que al final ho han fet, programant-la sense el consens de totes les entitats que hi col·laboren i aplicant el seu nou sistema de participació: el govern pren les decisions, les entitats treballen.

No estic dient que la Festa Major no hagi anat bé; les entitats com sempre s'hi han implicat i han treballat de valent. De fet la Festa Major és seva i dels veïns i veïnes, fet que fa que ens la sentim nostra, ens l'estimem i que fem, entre tots, que els actes de la Festa Major siguin lluïts.

Ara bé, tal i com ja vaig manifestar fa dies a Ràdio Sarrià, aquest any hi ha hagut, entre d'altres, mancances d'organització. Aquests són alguns detalls i observacions a revisar d'aquesta Festa Major i sobretot a tenir present de cares a la propera:

- Qui programa la Festa Major?. La Festa Major no es pot programar exclusivament des del govern; les entitats han de participar de les decisions, debatre'n el model, les activitats i el calendari. En aquest sentit cal recuperar, com nosaltres hem reclamat, la Comissió de Festes, obrint la participació a totes les entitats.

Fa un any ens van fer cas omís; ara sembla que, possiblement a petició d'algunes entitats, que s'han molestat per l'organització de la Festa Major d'aquest any, el govern ha convocat a totes les entitats per valorar la Festa Major 2008 i fer propostes per la del 2009.

- Poca (o gens) decisió de les entitats, molta participació: al mes de juny passat el govern va convocar algunes entitats per informar-los de la programació de la Festa Major del 2008 que ells, el govern, havia decidit. Aquí l'error és doble: (1) convocar les entitats al juny (caldria haver-ho fet, com a molt tard al febrer) i (2) convocar-les per informar-les, no per decidir i debatre el model, calendari i activitats de la Festa.

- Desorganització: no es pot imputar a les entitats que les organitzen que dues activitats amb llarga tradició com són la Trobada de Gegants i la Passejada amb bicicleta coincidissin aquest any en dia i hora, fent-nos triar, a les famílies, entre una o altra activitat o bé per dividir-nos (com vam fer nosaltres).

- El desgavell de les barraques!. Com és que si només es van presentar dues entitats, seguint els criteris de les bases de les barraques, el govern no confirmés a una de les dues entitats, que tenia barraca fins el dijous 28 d'agost (una setmana abans de l'inici de la Festa Major), quan les sol·licituds es van entregar a mitjans de juliol?.

Naturalment si es va a corre cuita i amb presses, no és estrany que després no sigui possible complir les bases (precisament des del propi govern) i que per exemple després hi hagi proveïdors diferents...

D'altra banda cal reflexionar sobre el futur de les barraques... tres l'any passat, dues aquest any... en serà una l'any vinent!. Caldria reflexionar sobre la seva organització i cercar sistemes per fer-les més atractives a les entitats... potser apostar perquè tinguin un major marge de benefici?.

- Participació dels joves: organitzar el concert de joves sense els joves té els seus riscos... suposo que d'això ja en són conscients. El concert dels joves cal fer-lo sobretot comptant amb ells, organitzant-lo plegats, fent-los participar en les decisions; i si cal fer-lo el cap de setmana anterior, però en cap de setmana, no ha de passar res... és millor que no fer-lo un dijous...

- Canvi de model?. El govern diu que ha canviat el model de la Festa Major; veient la programació de l'any passat i la d'enguany poca cosa ha canviat. Hi ha qui es pregunta: és aquest el gran canvi de la Festa Major?.

- Més dies o menys?. El govern diu que la Festa Major dura menys dies, però comptant-los no és ben bé així. Aquest any hi ha hagut més dies de Festa Major que en edicions anteriors, encara que només amb un cap de setmana, cercant possiblement una percepció de menys dies...

- El programa, tard, com ens tenen acostumats. Es va repartir la mateixa setmana de la Festa Major, però cada vegada ens sorprèn menys rebre les informacions a les bústies tard. El mateix ha passat amb les activitats d'estiu i el Critèrium Esportiu, per exemple...

Del que es tracta és de millorar-ne l'organització; no cal que el govern es carregui sol les decisions de la Festa Major; ja ho han fet aquest any i sembla que part del govern ha vist que el model d'enguany no és viable.

Escoltant les declaracions post-Festa Major de l'alcalde i el primer tinent d'alcalde, sembla que finalment s'ha imposat, afortunadament, el criteri del segon, obrint de nou a totes les entitats la possibilitat de participar en les decisions de la Festa Major 2009, recuperant la comissió de festes.

Aquest proper dimecres en començarem a veure l'entrellat... serà el moment d'escoltar les entitats... Ho anirem seguint...

----------------------------

pd: sobre la Festa Major de Sarrià de Ter també he publicat en aquest bloc:

Flaire de Festa Major a Sarrià de Ter, publicat el divendres 29 d'agost de 2008.

Mobilitat reduïda... però en el fons parlo del pregó de la Festa Major, publicat el dijous 4 de setembre de 2008.

Nit de Gossos, Plouen Catximbes i Fin de Mes a Sarrià de Ter, publicat el divendres 5 de setembre de 2008.

Alguns espantaocells de Sarrià de Ter i Baixada de carretons de Sarrià de Ter, publicats el diumenge 14 de setembre de 2008.

Post Festum, Critèrium, publicat el divendres 19 de setembre de 2008.

divendres 19 de setembre de 2008

Propostes gironines per la Catalunya que sap on va


PROPOSTES GIRONINES PER A LA CATALUNYA QUE SAP ON VA.
Nous valors i noves oportunitats

Índex Ponència Marc (en pdf) del VIè Congrés del PSC de les Comarques Gironines

1. EL SOCIALISME DEL SEGLE XXI

La tradició històrica
Els valors fundacionals, uns ideals compartits
Un món nou i una societat nova
Nous problemes, nous reptes, noves respostes
Un partit modern en un món global, davant una oportunitat excepcional

2. EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Els reptes del socialisme català: la unitat civil del poble de Catalunya
Les arrels del socialisme català
Socialisme i catalanisme
El catalanisme social
El partit i el país
Una creixent presència territorial: de partit metropolità a partit català
De la tradició obrera i sindical al socialisme del segle XXI
El socialistes i el federalisme
Els socialistes en una Espanya federal
Els socialistes de Catalunya
El PSC després de l’onzè congrés

3. El PSC A LES TERRES GIRONINES

3.1 Un projecte al servei de les terres gironines

3.1.1 Territori, economia i ocupació
• Un territori dinàmic, divers i complementari
• Les infraestructures necessàries per garantir l’equilibri,
• la competitivitat i la cohesió.
• Un nou model per a una economia gironina més equilibrada i
competitiva
• Unes comarques plenes d’opcions per formar-se i per treballar

3.1.2. Polítiques socials: cohesió i convivència
• La societat del benestar, una conquesta i un patrimoni col·lectius
• Salut
• Serveis socials
• Habitatge
• Seguretat
• Justícia
Compromesos amb les persones al llarg de tota la vida
• Una societat d’igualtat entre dones i homes
• Protecció i atenció a les famílies
• Polítiques d’infància
• Emancipació dels i les joves
• Les persones grans
• L’autonomia personal, un dret de tothom
• Nous usos del temps

3.1.3. Educació, cultura i societat del coneixement
• Educació
• Cultura
• Recerca i innovació

3.2 Un partit de govern
• Presència territorial
• El PSC i el municipalisme
• El PSC força central a les terres de Girona
• El PSC i el territori
• Una organització forta
• Un partit de govern

4. ORGANITZACIÓ DE LA FEDERACIÓ

Congrés és celebrarà el dissabte 11 d'octubre a l'Auditori de Girona.

Post Festum, Critèrium

La Festa Major de Sarrià de Ter, a principis de setembre, representa pels qui vivim en aquest bonic poble paperer, el darrer somni d'una nit d'estiu... malgrat no l'astronòmic, sabem que acabada la Festa Major, el nostre estiu desapareix del nostre present i, inevitablement, entrem plenament al nou curs, a la rutina diària... a la tardor, que ens despulla lentament els arbres i ens vesteix, fent recuperar l'agradable escalfor de les mànigues llargues a primera hora del matí. A nivell esportiu, després de la Festa Major, comença una nova temporada.

Els carrers de Sarrià de Baix propers al Pavelló de la UES (Unió Esportiva Sarrià) són testimoni, els darrers dies d'agost i els primers de setembre, de la transició entre el temps de vacances i el temps de tornar a la feina... De la mateixa manera com les orenetes ens fan flairar l'estiu en temps de primavera, els jugadors dels equips d'handbol de la UES ens anuncien la tardor, en temps d'estiu, amb les seves curses vespertines pels carrers, dibuixant cercles concèntrics al voltant del Pavelló de la UES, cercant la forma i el to muscular, que els dies d'estiu els ha fet perdre, encara no massa...

Si ells corren primer, després serem nosaltres qui haurem de córrer: córrer per tenir a punt el material escolar de la mainada, córrer per no fer tard a la feina els primers dies, córrer per adaptar-nos a un nou curs que comença, córrer per esbandir la feina acumulada durant les nostres vacances, córrer per trobar la forma, el tó muscular i sobretot el ritme que els dies d'estiu, els dies de vacances, ens han fet perdre... en alguns, potser un xic massa!.

Deixem enrere els dies de la Festa Major, deixant que esdevinguin records més o menys perdurables l'arrossada remullada de dissabte, el sopar espectacle (i quin espectacle!) de divendres, el concert de joves de dijous, la trobada de Gegants i la passejada amb bici de diumenge, la baixada de carretons, els espantaocells, la Diada... deixem enrere els dies de Festa Major i, des de fa nou anys, donem el tret de sortida a la nova temporada esportiva dels clubs sarrianencs amb el Critèrium Esportiu de Sarrià de Ter.

Post Festum, Critèrium!. És així com a Sarrià de Ter evitem i sortegem la clàssica i llatina terminació de Pestum... Després de la Festa Major, la Festa de l'Esport i, a l'octubre, la Festa (Fira) del Paper, des de fa deu anys, per entrar de ple a la tardor...

Els clubs fa dies, alguns fa setmanes, han començat a rodar, però avui, aquest cap de setmana, a Sarrià de Ter donem el tret de sortida a una nova temporada. Molts clubs, alguns de llarga trajectòria, d'altres més joves, alguns amb molta massa social, d'altres més modestos, però tots i cadascun d'ells molt necessaris i fent una tasca social i esportiva molt important, i molts esportistes, federats i amateurs, grans i petits, fan de Sarrià de Ter un poble eminentment esportiu.

Confiem que la nova temporada sigui positiva, i que els èxits no es mesurin únicament amb els trofeus i balanç de victòries... Que el nostre poble mantingui viu i actiu el seu caràcter esportiu és, sense cap mena de dubte, un èxit de tothom!.


-----------------------------------

pd1: programació del IX Critèrium Esportiu, publicada al web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

DIVENDRES 19
ACTE INAUGURAL DEL 9è. CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER.
A 2/4 de 9 del vespre al pavelló municipal d’esports de Sarrià.
-Desfilada i presentació dels clubs esportius de Sarrià de Ter.
-Parlaments de les autoritats.
-Entrega de trofeus als nomenats com a millors esportistes de la temporada 2007/2008.
-en el transcurs de l’acte tindrà lloc la presentació i actuació del nou grup d’animació de Sarrià (S’ARRIADES)

DISSABTE 20
JORNADA DE PORTES OBERTES AL ROCÒDROM DEL GRUP DE MUNTANYA SARRIÀ
-A les 10 del matí, al local del Grup de Muntanya “El Cau”. Hi podrà participar tothom qui ho vulgui.
-A partir de les 11, demostració al rocòdrom dels esportistes del Grup de Muntanya Sarrià.

PARTITS DE PRETEMPORADA DEL C. DE BÀSQUET SARRIÀ DE TER
Triangular de bàsquet de la categoria cadet femenina.
D’11 a 1 al pavelló municipal d’esports.

PARTIT DE PRETEMPORADA DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ
Entre els equips de la 1a. Divisió catalana UE Sarrià i UEH Calella.A 2/4 de 5 al pavelló de la Unió Esportiva Sarrià.

PARTITS DE PRETEMPORADA DEL FC SARRIÀ
A les 4, al camp de futbol de la Rasa.

DIUMENGE 21
FESTIVAL DEL 9è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER
Exhibicions del club Gimnàstica Sarrià i el CPA Sarrià
A les 5 al pavelló municipal d’esports.

pd2: va ser Nicolás Pichardo qui, com a regidor d'esports, juntament amb els clubs de Sarrià de Ter, van crear l'any 2000 el Critèrium Esportiu.

pd3: el tríptic del Critèrium es va penjar al web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aquest dilluns dia 15 de setembre; ahir dijous es va repartir en format paper a les bústies, si més no a les de la meva escala... Novament tard...

pd4: sobre l'esport a Sarrià de Ter he (i hem, des del PSC) escrit i/o et pot interessar:
El PSC proposa fer de l'esport un motor de dinamisme, d'identitat i d'integració a Sarrià de Ter (30gener2008). Nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter.

El PSC proposa l´elaboració d´un decàleg pel foment dels valors en l´àmbit educatiu i esportiu de Sarrià de Ter (11 juliol 2008). Nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter.

El valor d'aprendre a educar a l'esport. Post publicat en aquest bloc el dimecres 9 d'abril de 2008.

L'esport, un motor de Sarrià de Ter. Post publicat en aquest bloc el dilluns 30 de juny de 2008.

dimecres 17 de setembre de 2008

Premis Blocs Catalunya. Període de votació

Després d'un llarg període d'inscripcions de blocs als Premis Blocs Catalunya ja ha començat el curt període de votació, que s'allargarà fins el proper 30 de setembre. El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Per votar cal accedir a la pàgina de votacions i clicar sobre una de les categories i, a partir d'allà, votar els blocs que considereu que mereixen la vostra consideració; caldrà verificar el vot a través del vostre correu electrònic... bé, a la pàgina de votacions està prou ben explicat.

Passejant per alguns blocs i a través d'algun correu he vist que hi ha alguns dels 556 blocs inscrits que han començat a demanar el vot pel seu bloc...

Jo, però, penso que és més interessant fer campanya per altres blocs, en comptes de demanar-vos que voteu el petites gotes fredes tremolant. Aquests són els que us proposo:

El Dimoni.com (accés a la seva pàgina de votació)
Narcís Genís (accés a la seva pàgina de votació)
Saül Gordillo - Bloc sense fulls (accés a la seva pàgina de votació)
Aintzane Conesa - Des de Sant Cugat (accés a la seva pàgina de votació)
José Antonio Donaire - De bat a bat (accés a la seva pàgina de votació)
Pia Bosch - El Bloc de Pia Bosch (accés a la seva pàgina de votació)
Xavier Peytibi - eXaps. Partits polítics i Internet (accés a la seva pàgina de votació)
F. Xavier Agulló - Blog Responsable CAT (accés a la seva pàgina de votació)
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global (accés a la seva pàgina de votació)
Josep Pujol - El bloc de Josep Pujol (accés a la seva pàgina de votació)
Anna Soliguer - Els reptes socials del Turisme (accés a la seva pàgina de votació)
Camil Ros (accés a la seva pàgina de votació)
Dolors Bassa (accés a la seva pàgina de votació)
Eduard Díaz i Puig - En veu alta (accés a la seva pàgina de votació)
Jordi Martinoy - Camins de Ferro (accés a la seva pàgina de votació)
Josep Pastells - Inventari de sensacions (accés a la seva pàgina de votació)
Guillem Alsina (accés a la seva pàgina de votació)

Bé, són algunes propostes... de fet la millor és que us perdeu una estona fent el tafaner pels blocs inscrits i, si teniu ganes, temps i ànims, voteu!...
I ja descobrirem, el dia 10 d'octubre, qui guanya la partida!.

-------------------------

pd: sobre els Premis Blocs Catalunya també vaig escriure Premis Blocs Catalunya 2008, publicat el dimarts 13 de maig de 2008.

dilluns 15 de setembre de 2008

El primer dia d'escola de Sant Julià de Ramis

"En parlar d’escola –alguns ja sabeu que vaig estudiar per mestre i que ara em dedico a la pedagogia- no em sé estar de demanar-vos, sobretot als membres del vostre ajuntament, que treballeu per tenir una escola a Sant Julià. Fa molt temps que no n’hi ha i, creieu-me, els pobles que no tenen escola, pateixen, a mig termini, un problema greu d’identitat.

L’escola, diguin el que diguin, és encara una eina insubstituïble per aprendre a viure i conviure amb els altres, per impregnar-nos no només de la cultura científica –que també-, sinó sobretot de la cultura viscuda que aporten cadascun dels nens i nenes que arriben a l’escola amb tot el que són, el que han fet i han viscut a casa seva (amb els seus pares, avis i germans), als carrers i a les places amb els seus veïns i amics; el que han imaginat o recreat davant de la televisió o escoltant els contes que, a les fosques i abans d’anar a dormir, els expliquen els pares, el tros de terra que han trepitjat i el nom de cada cosa. Un poble sense escola és un poble trist (talment el poble d’Hamelín, amb nens i nenes que en fugen cada dia), és un poble insegur de les seves possibilitats i del seu futur, és un poble que s’ha venut l’ànima per un plat de llenties, que a curt termini ens sacia i dóna força, però d’efectes que s’esllangueixen lentament i inexorable.

Ara que Sant Julià creix, ara que un pedagog és al davant del vostre ajuntament, ara que encara hi sou a temps, sense més demora, poseu la primera pedra de l’escola del poble!"


Fragment del Pregó de la Festa Major de Sant Julià de Ramis pronunciat el 20 de setembre de 2003 pel Doctor en pedagogia Xavier Besalú.


Avui, quasi cinc anys més tard, i quan en fa més de trenta que Sant Julià de Ramis va perdre la seva escola, una colla de nens i nenes trepitjaran, per primera vegada, les aules del què ja és la nova escola de Sant Julià de Ramis.

Els mòduls del què fins ara era l'escola bressol de Sant Julià de Ramis acollirà els i les alumnes d'educació infantil, a l'espera d'estrenar, d'aquí uns anys, el nou edifici. Qui estrenen edifici són els infants de l'escola bressol...

Quina gran feina que han fet l'alcalde Narcís Casassa (PSC) i el regidor d'educació Pere Pujolràs (UdM)... Sobretot a ells els deurien ressonar i repicar als timpans (i a les seves consciències i responsabilitats) les paraules sàvies de Xavier Besalú... Ell va tenir la valentia de dir-ho i fer-ho sense embuts; ells, el repte de fer-ho realitat...

Avui, primer dia d'escola, desitjo especialment que sigui un gran dia per l'escola de Sant Julià de Ramis.

----------------------------

pd: i naturalment també desitjo que tot vagi molt bé al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter que estrena aules prefabricades per anar digerint l'augment d'alumnes dels darrers anys, també aquest...

diumenge 14 de setembre de 2008

Baixada de carretons de Sarrià de Ter

Èxit de públic, aquest any, a la baixada de carretons de la Festa Major de Sarrià de Ter, organitzada, com cada any, per l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt.

Una baixada amb curves és el repte: fer baixar el carretó sense prendre mal... però els participants, grans i petits, no en tenen prou... i si a més de baixar ens ho fan passar bé amb una remullada, a cop de mànega o directament de galletada, molt millor!...

























La baixada de carretons va cloure, aquest any, la Festa Major!.
---------------

pd1: El meu avi va anar a cuba - Sexteto Maguey


En Dani Canyigueral va enregistrar, amb el seu mòbil, la interpretació de l'havanera El meu avi del grup cubà Sexteto Maguey. Aquest grup cubà, de gira per les nostres comarques, va participar al Pregó de la Festa Major que va fer GERDD (Gestora de recursos pel desenvolupament del discapacitat).

Alguns espantaocells de Sarrià de Ter

Són només una petita mostra del què ha estat la IV exposició d'espantaocells de Sarrià de Ter que cada any, per la Festa Major, organitza l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt.






















És una idea tan senzilla com ancestral, que serveix, juntament amb les senyeres (i estelades), per engalanar patis, balcons i jardins, i en definitiva, el carrer, per la nostra Festa Major. És entretingut passejar-se pel poble descobrint espantaocells i és tot un encert, per segon any, que s'organitzi un recorregut amb un trenet pels barris de Sarrià de Ter ressenguint els espantaocells...

--------------------------

pd1: Sardana a Sarrià de Ter


Malgrat la qualitat del vídeo no és molt bona (enregistrat per Daniel Canyigueral amb un mòbil), s'aprecia perfectament l'espectacularitat d'aquest espantaocells...

dissabte 13 de setembre de 2008

Presidente: porqué te vas



Una nit vaig ensopegar, fent zàpping pels canals de la tdt, amb aquest vídeoclip i em va encantar, no només per la versió que fan de la cançó Porqué te vas, també per com la presenten en un vídeoclip molt plàstic... En fi, una versió d'un dels grans temes de José Luís Perales, del qual, al contrari que l'enyorat humorista Jaume Perich, em declaro sense vergonya seguidor, i popularitzat per la cantant anglesa Jeanette...

Presidente (web i MySpace) són de Sabadell i al seu web diuen d'ells mateixos: "El panorama rock nacional necesitaba un grupo como Presidente. No tan sólo por sus canciones, efusivos y descarnados perdigonazos de rock ágil, directo, emocional y contagioso, sino también por la franqueza y claridad con la que se expresa esta banda afincada en Sabadell (Barcelona) que ahora, y tras haber rodado sus maquetas por conciertos en toda Cataluña, por fin puede presentarse al gran público con un primer disco, llamado La venganza de las chicas asesinas, que en un mundo justo tendría que interesar a todos los amantes del buen rock hecho en nuestro país".

En fi, mirarré què hi ha més enllà d'aquesta versió i vídeoclip... qui sap, potser un grup més per ampliar la meva discoteca...

--------------------------

pd1: José Luis Perales -Porqué te vas


pd2: Jeanette Porqué te vas


pd3: la lletra...

HOY EN MI VENTANA BRILLA EL SOL
Y EL CORAZÓN, SE PONE TRISTE
CONTEMPLANDO LA CIUDAD
POR QUE TE VAS

COMO CADA NOCHE DESPERTÉ
PENSANDO EN TI
Y EN MI RELOJ TODAS LAS HORAS VI PASAR
POR QUE TE VAS

TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO
ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS
COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS

BAJO LA PENUMBRA DE UN FAROL
SE DORMIRÁN
TODAS LAS COSAS QUE QUEDARON POR DECIR
SE DORMIRÁN

JUNTO A LAS MANILLAS DE UN RELOJ
ESPERARÁN
TODAS LAS HORAS QUE QUEDARON POR VIVIR
ESPERARAN

TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO
ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS
COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS

POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS
POR QUE TE VAS...

TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO
ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS
COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS

POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS...

divendres 12 de setembre de 2008

La cançó de l'enfadós de la Diada a Sarrià de Ter


Va dir un dia l'alcalde Josep Turbau, en resposta a la petició dels llavors grups de la oposició a Sarrià de Ter, que mentre ell fos alcalde no es celebraria l'Onze de setembre a Sarrià de Ter. Les seves raons tenia i nosaltres, els seus companys, les respectàvem, així com la seva decisió.

Mesos més tard, a finals de l'any 2004, Turbau deixava l'alcaldia i l'Ajuntament, per una sèrie de raons que el tenia i que nosaltres, aleshores, també vam respectar. Aleshores vaig pensar en la seva afirmació referent a la celebració de la Diada i nosaltres, el govern socialista de Sarrià de Ter, ja amb en Nicolás Pichardo d'alcalde, vam decidir, en consens amb la oposició, commemorar la Diada.

Vam plantejar un model d'acte institucional que encara es manté:
. presentació de l'acte a càrrec del primer tinent d'alcalde
. conferència de caràcter històric a càrrec d'un historiador
. parlament institucional de l'alcalde
. breu actuació dels Cantaires de Sarrià, amb el cant conjunt dels Segadors
. actuació dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Els anys 2005 i 2006, amb govern del PSC, així es va celebrar la Diada.



Aquest és un petit detall que el primer tinent d'alcalde d'enguany, com l'any passat, ha obviat, no així el comentari que aquesta celebració havia estat negada pels governs anteriors, fins i tot en època democràtica, com si representés, la no commemoració de la Diada un fet punitiu.

En fi, possiblement serà la cançó de l'enfadós de cada any, encara que esperem que l'any vinent no sigui així, ja que si alguna cosa té la commemoració de la Diada a Sarrià de Ter, és la unitat de tots els partits, en un dia on sembla que les disputes polítiques haurien de passar en un segon pla.

Bé, pecata minuta...

-------------------------------------

pd: el què no m'ha semblat massa correcte és que s'hagi repartit un manifest, unes fotocòpies, on no hi constava de quin manifest es tractava, sense cap referència a cap administració o entitat... Entenc que no deu ser, el que han repartit, un manifest de l'11 de setembre apòcrif!.

dijous 11 de setembre de 2008

N'hi ha que neixen estelats!

Molts són els municipis que avui han fet onejar l'estelada en motiu del seu centenari, també el de Sarrià de Ter, malgrat no haver-ho aprovat al Ple; que tal i com vaig comunicar al govern, tampoc no calia fer un ple extraordinari només per aquesta qüestió, essent aquest mateix el seu criteri.

En cas d'haver-se celebrat un ple amb aquest tema, probablement no hi haguéssim votat en contra, sense descartar votar-hi a favor; emmarcat en el centenari de l'estelada, si és un fet excepcional i es fa aquest any, tampoc hi veig massa complicacions...

Avui es pot fer onejar l'estelada, un altre dia la bandera republicana o també la d'un municipi agermanat...

Ara bé, una cosa és lluir estelada i l'altre és revestir-la d'una oficialitat i simbologia que, avui per avui, no té. Discursejar amb l'estelada donant-li una significació d'unitat dels catalans em sembla excessiu i una perversió que el llenguatge, i en concret, el discurs polític, es permet en boca d'alguna polítics.

És la senyera el símbol oficial del nostre País, de Catalunya, i la bandera que ens representa a tots i sota, o sobre, la qual es fonamenta la unitat del nostre poble. Personalment no tinc cap problema amb l'estelada, fins i tot he arribat a lluir-la, anys enrere, en forma de pin, que encara conservo, però una cosa és fer-ne un ús personal o extraoficial i l'altre és voler-li donar un sentit oficiós i fins i tot oficial que, insisteixo, avui per avui, no té.

A Sarrià de Ter l'estelada avui ha presidit l'acte institucional de commemoració de la Diada; cap problema, la seva presència estava emmarcada en la celebració del centenari; l'any vinent presidirà l'acte oficial de nou la senyera; malgrat personalment hagués preferit que l'estelada, en comptes de substituir la senyera, l'hagués acompanyat... però bé, tampoc ens perdrem per aquests detalls...

-----------------------------------

pd1: algú em preguntava si els ajuntaments farien el mateix si un moviment de dretes proposés que per un dia i en motiu d'una centenària celebració la bandera de l'Espanya feixista presidís els ajuntaments...

pd2: ja que parlem de banderes, la que jo faria onejar dia sí dia també, és la republicana...

pd3: és complicat aquest tema de les banderes; a vegades com menys se'n parli millor... hi ha molts municipis que mai fan onejar la bandera espanyola i mai ningú diu res fins que un bon dia algú fa de les banderes el tema... i llavors ja tenim el sainet muntat...

pd4: malgrat això també té la seva part de raó Francesc Francisco quan diu, en una entrevista al diari El Punt, que «No es pot discriminar la bandera espanyola», ens agradi o no, ens hi identifiquem o no...

pd5: fragment de la cançó Milonga del moro judío de Jorge Drexler:

No hay muerto que no me duela,
no hay un bando ganador,
no hay nada más que dolor
y otra vida que se vuela.
La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste.

pd6: Jorge Drexler - Milonga del moro judío


pd7: al balcó de casa, cada any per la Diada no hi falta mai la senyera. De fet la pengem a l'inici de la Festa Major de Sarrià de Ter.

Manifest de l'Onze de setembre del PSC


EL PSC EN LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre d’enguany, vol manifestar el següent:

1. El nostre reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

2. Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.

3. Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu potencial d’autogovern, així com a obtenir un finançament just per a Catalunya, que honori l’Estatut i doni resposta a les necessitats i exigències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.

4. Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.

socialistes.cat


---------------------------

pd: manifest del PSC en format .pdf

Catalunya Ràdio es feminitza

Llegeixo les novetats (Estrenem temporada , notícia al web de Catalunya Ràdio) per aquesta temporada de Catalunya Ràdio i el més significatiu que hi veig és la feminització de l'emissora. Hi ha qui pot considerar que és una aposta arriscada, sobretot la de l'informatiu matinal i el magazine de tarda; jo penso que és una aporta necessària, sobretot la del Matí de Catalunya Ràdio, més enllà del factor Bassas, i pesa en especial el fet de ser una emissora pública.

Els informatius radiofònics matinals, els programes informatius estrella de les emissores, semblen ser només cosa d'homes, com els debats electorals. Que sigui precisament la principal emissora pública, encara que 25 anys després de la seva creació, qui aposti per una periodista, per una dona, per dirigir i presentar el programa, és, ha de ser, un element de normalització periodística. La Neus Bonet té la responsabilitat de dirigir el programa, però tampoc pot pesar sobre ella la responsabilitat de la feminització, i per tant del camí vers la igualtat d'oportunitats, dels informatius matinals.

La franja de tarda, amb programes amb un perfil més de magazine que d'informatiu (segons les emissores, naturalment), és un espai on altres emissores hi tenen, de fa anys, veus femenines, la més destacada la de Gemma Nierga a la Cadena Ser; en l'àmbit català aquesta era una franja majoritàriament masculina, però ara Catalunya Ràdio la feminitza per partida triple, amb un programa, “Hem de parlar” presentat a tres veus per Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster

Catalunya Ràdio, en els importants canvis que ha fet per aquesta temporada, també ha apostat per una veu femenina, la de Núria Ferre, per conduir el programa dels caps de setmana i festius al matí, “El Suplement”, després de molts anys amb Xavier Solà.

Naturalment totes elles estaran pendents, com ho estaven ells, del nivell d'audiència, en un moment en què sembla que els grans lideratges perden força i el panorama radiofònic català, i a Catalunya (que no és el mateix), s'equipara...

Veurem com evolucionen els programes i quina resposta tenen, però amb el sol fet que la veu de la Neus Bonet desperti Catalunya des de l'emissora pública, és tot un exercici de normalitat que, finalment, aplaudeixo...

Vacances obligades?


Rarament em queixo de les complicacions que ens aporten els fills a l'hora de compatibilitzar les vides laborals i familiars; m'aplico a mi mateix allò que si amb la Sira tenim fills, en aquest cas tres filles, és perquè així ho hem volgut i aquesta ha estat la nostra decisió i voluntat. I les decisions, ja ho sabem, sempre porten conseqüències.

D'un temps ençà han millorat prestacions i serveis per les famílies, però des de les administracions encara hi ha molt camí per córrer per harmonitzar horaris escolars i laborals. Els primers dies de setembre, com els darrers dies de juny, si des de les administracions no s'hi poden recursos (escoles obertes, activitats de lleure), cal cercar múltiples combinacions possibles.

M'explicava una mare, l'altre dia, que al final no sabrà amb qui té la mainada a cada moment, ja que van passant, aquest dies, de casa en casa: avis, cosins, tiets, amics... Jo aquesta setmana he fet vacances, tot just una setmana després d'haver-me incorporat a la feina. Les he fet per fer-me càrrec de les meves filles, que per cert, si per elles fos, l'escola ja hauria començat fa dies... No me'n lamento pas, de fet sense filles no les faria, de la mateixa manera que sense filles les nostres vacances haurien estat molt diferents...

Espero que més aviat que tard seguim avançant en la conciliació dels horaris dels infants i els dels pares, però mentre això no s'esdevingui, sempre entendré que la primera, i última responsabilitat de les meves filles és nostra, en tan que pares... i naturalment també de les administracions, que han de vetllar pels nostres drets...

dilluns 8 de setembre de 2008

Les obres del proper premi Just M. Casero



RELACIÓ D’OBRES QUEL OPTEN AL XXVIII PREMI DE NOVEL·LA CURTA JUST M. CASERO 2008

1.- La caçatalents / Marta Pascual / Girona

2.- El missatger de les cendres / Àlex Hena (pseudònim) / ...

3.- Nit blava en el call / Pilar Cabrerizo / Barcelona

4.- Penso / Arthur Weller (psd.) /

5.- Ho sento / Adam Sadoba / ...

6.- Caliu de fullaraca / Carles Serra / Quart (Gironès)

7.- L’hospital / Jordi Colomines (psd,) / ....

8.- Notes d’un viatge a l’infern / Lluís Punsola (psd,) / ...

9.- El club / Remy (psd,) / ....

10.- Fent ganyotes a la mort / Anna Vila / Figueres

11.- Estimada Alba / Jordi Nadal / Salt

12.- Two Much (dues és massa) / Gerard Servan (psd.) / Barcelona

13.- L’especialista / Jaume P. Perxachs / Blanes

14.- Mares / Ailime (psd.) /

15.- Les figures del pessebre / Herminia Esteve (psd.) / ...

16.- La granja del pianista / Dani Saus Noguer / Salitja (Gironès)

17.- No ho diguis a ningú / Salvador Tarradas / Gualta (Baix Empordà)

18.- Ball de bastons / Mateu Puig (psd.) / ...

19.- El missatge / Josep Buldó / Barcelona

20.- El vent entre els saguaros / Néstor Mart (psd.) / ....

21.- A la roda de fira / Joan Marés (psd.) / ...

22.- Rere els capoquers / Cristina Malagelada Grau / Nova York

23.- Set mesos / Esteve Miralles / Barcelona

24.- L’hostal de la vall / Eduard Roure / Lleida

25.- Rafiki / (psd.) / Barcelona

26.- 1939-1945 Memòries. Records d’ahir / Mare nostrum (psd.) / London

27.- El món en una ampolla / Eudald Guibert (psd.) / ...

28.- Alfàbrega a mig camí / Sergi Santjoan Psd.) / ...

El Premi Just M. Casero, està convocat i organitzat per la Llibreria 22 de Girona, amb el patrocini de l’Ajuntament de Girona, Diputació de Girona i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona.

L’acte de lliurament serà el dia 30 d’octubre de 2008, a la Sala La Planeta.
El jurat està format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot.

-----------------------------

pd1: Un total de 28 obres aspiren al XXVIII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, titular de la notícia publicada avui al diari El Punt

pd2: Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, publicat el dimecres 31 d'octubre de 2007, és la crònica de l'edició de l'any passat que vaig escriure en aquest bloc.

pd3: Demà serà un altre dia és el bloc de Guillem Terribas.

Antoni Bassas, TV3, Washington

Dies enrere algú em recriminava el què el govern, en especial els socialistes, havien fet a Antoni Bassas i a Mònica Terribas: allunyar-los de la primera línia mediàtica.

El comentari me'l feia en qualitat de socialista... bé, per la meva condició de socialista, ja que hi ha qui considera que això de ser socialista no és ben bé una qualitat: en Roger Casero... llàstima que sigui socialista!...

Però tornem al tema: ell es queixava que a Antoni Bassas l'havíem defenestrat (no ho deia amb aquestes paraules, però el sentit era aquest) i que a la Mònica Terribas l'havíem ascendit: una altra manera d'allunyar-la, d'anul·lar-la...

No me'n vaig sortir; de fet no el volia convèncer de res, només explicar que els dos eren dos casos diferents que es movien amb paràmetres diferents... La conversa, amb elements de discussió, era distesa i, fins un punt, divertida... Al final la vam matar...

Llegia aquest dissabte que Antoni Bassas es farà càrrec de la corresponsalia de Washington de TV3 i inevitablement vaig recordar la conversa. Tal i com s'havia insinuat, al final Bassas es queda a la CCMA.

Si bé al principi se'ns farà estrany, ens acabarem a veure'l a les connexions informatives des dels EEUU posant-nos al dia de l'actualitat del govern i del país nord americà, escoltant unes cròniques que, com les dels altres periodistes corresponsals, tenen una part d'informació i una part de valoració i anàlisi.

Si Bassas fins ara començava el seu programa amb el clàssic “Bon dia Catalunya, són les set...!” probablement ara tancarà les connexions amb el clàssic de nom de presentador, TV3, indret de connexió, és a dir, “Antoni Bassas, TV3, Washington!”

-------------------------------

pd1: des d'una perspectiva més morbosa, hi ha qui espera la primera connexió de Josep Cuní amb Antoni Bassas; Bassas va ser qui va substituir Cuní al capdavant de l'informatiu matinal de Catalunya Ràdio. Josep Cuní marxava, en principi per sis mesos, als EEUU; Bassas es va quedar al programa durant 14 anys...

pd2: també he escrit, sobre Antoni Bassas, Bona sort Bassas!... Benvinguda Neus! publicat el divendres 18 de juliol de 2008

divendres 5 de setembre de 2008

Nit de Gossos, Plouen Catximbes i Fin de Mes a Sarrià de Ter


El d'ahir a la nit era el concert jove de la Festa Major, anomenat aquest any com a Barraques a Sarrià. El cartell era, com es pot veure, Fin de Mes, Gossos i Plouen Catximbes (i MySpace).

Malgrat Gossos i Plouen Catximbes són dos grups que m'agraden no els vaig escoltar; sí els Fin de Mes, un grup de punk-rock de joves sarrianencs a l'òrbita de l'entitat Apaga la Tele (ATV) i a l'estela d'un altre grup sarrianenc, ja amb més experiència, kilòmetres i 2 CD's, Fiasko.



Al Pavelló Municipal hi vam anar, la Sira i jo, amb les nenes i, després d'escoltar Fin de Mes vam tornar cap a casa i la Sira va tornar al concert, mentre jo em vaig quedar a casa amb les nenes. No sempre he de ser jo qui marxi, no?.

Va ser curiós el moviment de gent que es va produir entre Fin de Mes i Gossos; mentre a la primera actuació la majoria de públic era de Sarrià de Ter, i molt jove, quan Fin de Mes van acabar també molts dels joves de Sarrià de Ter van sortir del Pavelló, mentre hi anava entrant gent, també joves (i no tan joves) d'arreu.


El concert jove d'enguany ha estat diferent dels anteriors, de la "tradició" que hi havia amb el concert jove. D'entrada el concert jove de la Festa Major es programava el dissabte anterior al cap de setmana fort de la Festa, no un dia entre setmana, com aquest any, en què l'endemà la majoria de gent, i molts joves, treballen. D'altra banda els grups es triaven conjuntament a la Comissió de Festes, on participaven els joves a través de l'entitat ATV; de fet el concert era bastant seu, era el seu concert.

Aquest any no ha estat ben bé així, per voluntat del govern municipal; ells tenen una altra manera, ben legítima, d'organitzar la Festa Major i, concretament, si més no aquest any, el concert de joves. De fet el dia i els grups els ha triat el govern, prescindint, tot indica, ja no de la voluntat, sinó de l'opinió dels joves.

De fet no deixa de ser significatiu que aquest any els joves d'ATV no hagin volgut fer barraca, de manera que de barraques enguany n'hi ha dues: la de la Unió Esportiva Sarrià (UES) i la de l'expedició a l'Himalaya del Grup Muntanya Sarrià (GMS).

Dels Fin de Mes comentar que no només són joves, sinó que llueixen, dalt l'escenari, algunes de les seves passions, més enllà i paral·lelament a la música: el handbol (uniformats amb els pantalons de la UES, i amb salutació al seu entrenador, present al concert -no havien assistit a l'entrenament de la tarda, pels preparatius de la seva actuació-) i l'ATV, local social dels joves on hi ha també els locals d'assaig, lluint-ne la samarreta...


La resta de concert deuria anar prou bé... esperaré a veure què me'n diu la Sira... caldrà veure què en diu la gent... i naturalment els joves!

---------------------------------

pd1: Canal Youtube de Fin de Mes on entre d'altres hi ha:
Fin de Mes - Fin de Mes


pd2: Fotolog de Fin de Mes

pd3: Gossos i Macaco- Corren


pd4: Les cabres meulen-Plouen Catximbes.



pd5: Les cabres meulen és el primer vídeo clip del grup de Manresa i el van gravar a Sarrià de Ter, concretament a Sarrià de Dalt amb la participació de veïns i veïnes, entre d'altres l'inquiet Gerry o també anomenat BadHill, és a dir, en Gerard Puigmal: Canal Youtube, Flikr, MySpace i Fotolog...

dijous 4 de setembre de 2008

Mobilitat reduïda... però en el fons parlo del pregó de la Festa Major


Ahir al vespre, a la balconada de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i acompanyat de les autoritats, en Lluís Pla, en Tano, va fer una part del Pregó de la Festa Major, com a representant de GERDD (Gestora de recursos pel desenvolupament del discapacitat). També va fer el pregó en Joan Millastre "Jan".

Va ser un pregó atípic (també va ser-ho el de l'any passat, dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter), com no podria ser d'altra manera tractant-se del GREDD (editor també de la revista l'Atípic) i, sobretot, d'en Tano.

Pregó amb apunts personals i, sobretot, solidaris i reivindicatius, portes endins Sarrià de Ter i portes enfora, mirant sobretot cap a Cuba i Guatemala. Deia en Tano que Sarrià de Ter no té grans paratges naturals, ni massa edificis d'interès arquitectònic, que a més és un poble trinxat per les infraestructures... però que el millor del poble és la seva gent i el fet que, al cap i a la fi, pel fet de ser encara un poble, tothom es coneix...

En Jan va parlar de Sarrià de Ter com un poble acollidor, del qual abans només coneixia, de petit, la fàbrica de Cola-Cola, de la que es pensava que d'allà sortien totes les coca-coles del món. Em va sorprendre, però, que les seves al·lusions fabrils no fessin referència a la Torras i als seus fums...

Però el pregó va incloure també un petit audiovisual dels projectes de GERDD que va culminar amb l'actuació, en directe, del grup cubà “Sexteto Maguey”, a qui podrem escoltar de nou el proper dimecres 10 de setembre a la festa solidària cubana que es farà al Pavelló Municipal. De la seva breu actuació d'ahir va ser especialment commovedora la interpretació de l'havanera "El meu avi", cantada, naturalment, en català, que va donar pas a la cantada d'havaneres del grup Mar i Vent. Músics cubans cantant "El meu avi" en català...

En Tano en va dir dues de bones: la segona li va servir per donar pas (i el micro) a en Jan en els parlaments. En Tano deia que faria cas a la seva mare, que quan li va explicar que seria pregoner li va dir: "com és que t'ho han dit a tu, que no han trobat a ningú més... deixa que parli en Jan, que d'això en sap més!... " (no és la transcripció literal, però el sentit era aquest).

I la primera la va dir just al principi: (tampoc és literal) "qui m'havia de dir que viatjaria tant amb aquesta cadira de rodes!". Sí senyor!. Definiríem en Tano com una persona amb mobilitat reduïda, prostrat a la seva cadira de rodes. Però el cert és que en Tano és un home de món, un home que volta molt, ell mateix va dir que quasi és més fora de casa que no pas a casa seva... Quina ironia!. Ell se'n deu riure d'aquest concepte, sobretot si li apliquen a ell...

De fet, a vegades sembla que més que mobilitat reduïda el què hi ha és la circulació bloquejada; voreres inaccessibles i intransitables, edificis públics no adaptats, botigues, locals, empreses, fàbriques...

---------------------------------

pd1: programa de la Festa Major'08 de Sarrià de Ter

pd2: nota de premsa del GERDD relativa al pregó.

pd3: crònica del pregó del Diari de Girona publicada avui.

pd4: també he parlat del GERDD a:
Botiga de Comerç Just de GERD, publicat el diumenge 10 de febrer de 2008
Teatre solidari a Sarrià de Ter, publicat el divendres 29 de febrer de 2008
GERDD proposa "apadrinar somriures", publicat el divendres 21 de maig de 2008

pd5: ...i de la Festa Major a Flaire de Festa Major a Sarrià de Ter, publicat el divendres 29 d'agost de 2008.

pd6: les cròniques d'en Quim Bonaventura-Ayats també poden a prova el concepte mobilitat reduïda... Handbike, gairebé de nit, Vela adaptada a SFG, vídeos o Skating Wheelchair en són alguns exemples.

pd7: Wheelchair Skating (First Wheelchair Backflip)

... qui diu mobilitat reduïda?!...

El mosquit tigre cria, entre d'altres, als cementiris



És actualitat, aquests dies, el mosquit tigre (informació sobre el mosquit tigre al gencat, a moskitotigre.com i wiki) . Els diaris locals gironins en parlen des que fa uns dies, com publicava el diari El Punt "El mosquit tigre arriba a la demarcació de Girona i se'n troben focus a Lloret, Roses i l'Escala" o el Diari de Girona "Detecten el mosquit tigre" a Girona; aquest darrer diari publicava, ahir, una entrevista a Eduard Marquès, director del Servei de control de mosquits de la Badia de Roses i baix Ter, on afirmava que "Volen amagar que el mosquit tigre pot ser transmissor de virus desconeguts a Europa". El mateix Diari de Girona publica avui que "Comencen les fumigacions a Roses per eradicar el mosquit tigre de Girona".

A comarques de Girona tenim de fa un temps, però, un nou organisme, depenent de la Diputació de Girona, que haurà d'agafar el toro per les banyes o, en aquest cas, el mosquit per les antenes... Parlem del Dipsalut, que ja ha anunciat aquesta setmana, per boca del seu president, Josep Marigó, que disposa de recursos econòmics per afrontar la proliferació del mosquit tigre a les nostres comarques; comentava a més que amb el conveni que es signarà properament amb els ajuntaments, la dotació econòmica es doblarà.

De fet el Dipsalut, el passat 21 de juliol, va fer una reunió (nota de premsa de la Diputació), juntament amb la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, destinada als ajuntaments de la demarcació de Girona amb la finalitat d'explicar el programa que s'ha endegat per a la vigilància, el seguiment i el control de la introducció del mosquit tigre a les nostres comarques.

I si el mosquit tigre és actualitat, entre també a tertúlies i converses vàries. En parlàvem, per exemple, aquest dilluns al vespre a la reunió del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià. Ens en parlava l'Ivan Bustamante (entrevista a totsalt.cat), llicenciat en medi ambient i expert en fauna i flora diversa... Explicava l'Ivan que el mosquit tigre es reprodueix, entre d'altre llocs, als cementiris: busquen llocs on hi ha petites acumulacions d'aigua i els testos dels cementiris són, en aquest cas, un indret ideal; també els pneumàtics, els bidons, els plats dels testos... són excel·lents zones de cria.

Els cementiris, espais d'etern repòs, descrits massa vegades d'una manera excessivament lúgrube, són alhora font de vida; obviant el què la natura no pot evitar dels fèretres, la seva natural descomposició, els cementiris amaguen, en silenci, ous (que esdevenen després larves aquàtiques) dipositats als gerros dels cementiris d'aquest insolent insecte, el mosquit tigre, del qual bé es podria fer una pel·lícula a l'estil de "la Mosca"...

De moment, però, fa córrer tinta als diaris i fa, i farà dringar diners als pressupostos, necessàriament, per fumigar-lo i evitar-ne la proliferació...

-------------------------

pd: mesures preventives (gencat.cat):

. Buidar regularment o retirar qualsevol recipient de l'exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
. Evitar les acumulacions d'aigua en les zones de drenatge o canals de desguàs.
. Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
. Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.
. Mantenir cobertes les piscines mentre no s'utilitzen. Les piscines de plàstic s'han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les. Val a dir que, d'acord amb l'experiència obtinguda, les piscines no tractades de certes dimensions no són un bon hàbitat per a aquest mosquit i sí per a d'altres mosquits propis de casa nostra (en qualsevol cas, també molestos, per reproduir-se milers de larves).
. Evitar els forats naturals presents en troncs, omplint-los amb poliestirè expandit.
. Canviar molt sovint l'aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics. Buidar-los quan no es facin servir.
. Parar atenció a mantenir les portes dels vehicles el màxim temps possible tancades i a matar qualsevol mosquit que sigui detectat en el vehicle. A Catalunya ja s'han donat casos de transport d'adults per aquest mitjà.
. Incloure, com a comportament quotidià, en els ciutadans, el buidament o el capgirament de qualsevol petit recipient o receptacle amb aigua o qualsevol objecte que en pugui contenir.

dimecres 3 de setembre de 2008

Chechu, bitllet al Nàstic d'anada i tornada

Chechu, en el centre, en la seva presentació com a nou jugador del Nàstic, el passat 17 de juliol. - Foto: PERE TODA


Va sorprendre al seu moment que Chechu, jugador del Girona FC des del 2001, fitxés pel Nàstic de Tarragona abans que el seu club li oferís la renovació, després d'ascendir a Segona A. Chechu va explicar que la seva era una decisió estrictament professional, donant a entendre que el del Nàstic és un projecte consolidat a l'elit del futbol estatal des de fa algunes temporades...

Aquests darrers dies s'ha confirmat el rumor que corria: Chechu torna al Girona FC. El jugador ha tornat, diu, per motius personals. El Nàstic no l'ha descartat i ha estat precisament la bona entesa entre el club tarragoní, el Girona FC i el propi jugador el què ha possibilitat el retorn del jugador de Sarrià de Ter al seu club. Així es desprèn de les notícies que s'han publicat aquests dies als diaris, també als esportius, amb titulars, en aquest cas del Diari de Girona d'ahir i d'avui, com aquests: Chechu ´El Girona m´ha obert les portes i això els ho vull agrair´ ahir, o bé a l'edició d'avui Chechu torna a les ordres d´Agné, on entre d'altres coses diu que "Cadascú és conscient del que fa i jo sé què ha passat. El Nàstic no m'ha descartat, han estat problemes personals els que han provocat que deixés Tarragona. Aquí estaré bé fora i dintre del terreny de joc i confio que l'afició em segueixi tractant igual de bé que sempre ha fet".


Raul Agné i Chechu Flores en l'entrenament d'ahir dimarts a Montilivi. Foto: Diari de Girona

La decisió que ha pres Chechu no ha estat, entenc, gens fàcil; ha sobreposat interessos personals, que només ell i els seus propers coneixen, i està bé que sigui així, a interessos professionals, encara que la seva projecció com a jugador possiblement no se'n ressentirà. També és lloable l'actitud del Girona FC i en especial del seu entrenador, Raul Agné, que han obert de nou les portes un dels jugadors emblemàtics de les passades temporades, i confiem que també aquesta i les properes.

En un món, el del futbol professional, on els jugadors semblen a vegades poc més que mercaderia a les mans dels directius i són titllats, a vegades, de mercenaris, responent només als interessos econòmics dels clubs, gestos com el de Chechu s'agraeixen i aporten un gra d'humanitat en un món on no sempre es veu tota la que existeix. De fet, en el fons són els propis jugadors, moltes vegades, qui acaben decidint on volen o no jugar...

Molta sort al Girona FC en aquesta temporada, que de moment ha començat amb molt bon peu amb una victòria davant un ex-primera com el Celta. I molta sort també per en Chechu, professionalment i també a nivell personal, confiant que recuperi a Girona, el què no va poder trobar lluny de les nostres comarques, però alhora tan a prop...


---------------------------


pd1: precisament el proper partit del Girona FC serà aquest vespre contra el Nàstic al Nou Estadi de Tarragona, en la segona eliminatòria de la Copa del Rei.

pd2. també he escrit sobre el Girona FC al post El Girona FC fa història i torna a 2a A, publicat el diumenge 15 de juny de 2008

dimarts 2 de setembre de 2008

Una palabra tuya

És Una palabra tuya una pel·lícula de gènere, de dones?. És una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l'escriptora Elvira Lindo, dirigida per la guionista i directora Ángeles González-Sinde el pes de la qual cau sobre dues protagonistes, interpretades per Malena Alterio i Esperanza Pedreño. Podria ser-ho, una pel·lícula de gènere, però reduir-la amb aquest epígraf seria injust. Com seria també injust parlar d'una pel·lícula social, per bé que en té un rerefons.


És, Una palabra tuya, una pel·lícula que parla de la soledat, on ens presenta dues antigues amigues d'institut les vides de les quals sembla que estiguin encara per definir... Una pel·lícula amb un regust amarg que ens mostra grans misèries amb algunes dosis d'humor i, finalment, d'esperança...

Una d'elles, Rosario, interpretada per Malena Alterio, viu en un present més aviat gris i vingut a menys, esperant un futur millor que mai no arriba; conviu amb una mare que, com la seva vida, està en ple procés de decadència, iniciat amb l'abandó del seu marit dues dècades enrere i que culmina amb la decrepitud de la seva malaltia. Rosario està sola i, sobretot, es sent atrapada vivint i tenint cura de la seva mare...


L'altra protagonista, Milagros, interpretada per Esperanza Pedreño, viu un present més aviat despreocupat, gaudint del dia a dia, sense massa projectar-se i preocuopar-se del futur, fins que el passat se li fa més present que mai a partir de la seva inquietant troballa en un contenidor d'escombraries, el miracle que ella reclamava al "Cristo florescente de la mesita de noche", que la condueix en una mena de regressió al passat, a la seva oculta i traumàtica infància, en un camí sense retorn.

La pel·lícula té el seu punt àlgid en l'escena nocturna del parc, quan les dues amigues, ja treballadores del servei de neteja viària municipal (escombriaires, per entendre'ns) es troben un nadó. És el gran moment interpretatiu d'Esperanza Pedreño, a partir del qual pivota la trama principal de la pel·lícula i les relacions entre els personatges.

Més enllà de la relació entre les dues protagonistes la pel·lícula també exposa altres relacions, d'una manera més o menys explícita. La relació entre Rosario i la seva mare, on Rosario té sempre les de perdre; la de Rosario amb Morsa (Antonio de la Torre), que ella confessa en un moment de la pel·lícula a un mossèn, que està amb ell perquè no n'hi ha un altre, però que serà, al cap i a la fi, una relació redemptora; la del Morsa amb la seva mare (relació implícita), en la que ell argumenta que l'hi porta la roba bruta per mantenir-la entretinguda; la de Rosario amb la seva germana i, sobretot, amb el seu pare, que apareix en forma de flash-back en una escena en què unes sabates de xarol vermelles simbolitzen una infància més esplendorosa que dibuixava un present que no ha estat... Però és especialment commovedora la relació de Milagros amb la mare de Rosario, en un itinerari que comença amb repulsió de la mare vers ella i que acaba amb una tendresa que la mare mai havia mostrat ni a Rosario ni a la seva germana, desvinculada i alliberada de la convivència i cura de la mare i la seva malaltia.

És, Una palabra tuya, una bona pel·lícula que possiblement passarà, com d'altres, massa de puntetes per la cartellera.



----------------------------------

pd1: Una palabra tuya - Tráiler


pd2: de Malena Alterio em va agradar molt el seu paper, en una pel·lícula d'homes, a La torre de Suso.


pd3: Esperanza Pedreño s'allibera, amb aquesta interpretació, del seu paper a Cámera Café, on dóna vida a Maricarmen Cañizares.


pd4: Ángeles González-Sinde és, des de l'any 2006, Presidenta de l'Acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques d'Espanya. Va substituir en el càrrec a la catalana Mercè Sampietro.

pd5: Antonio de la Torre ha participat, entre d'altres, a la pel·lícula Cobardes (José Corbacho i Juan Cruz). Va guanyar un Goya com a millor actor secundari pel seu paper a la pel·lícula AzulOscuroCasiNegro, de Daniel Sánchez Arévalo.

dilluns 1 de setembre de 2008

Blog Day

Blog Day 2008

Per commemorar el Blog Day d'ahir aquí van cinc blocs que considero interessants i us recomano:

Bonaventura-Ayats: un dels blocs més actius de la minusfera imprescindible per trencar barreres físiques i mentals. El seu autor és en Quim Bonaventura, de Mifas.

Les nits en blanc i negre: títol d'un mític programa de Ràdio Sarrià que el seu autor, Xavier Cristina, manté en format bloc on s'hi troba, en paraules seves, vida, fotografies i molta música.

El blog salmón: bloc coral d'empreses i economia que s'autodefineix com economía y finanzas en su color natural. Breus píldores sobre diversos temes relacionats amb l'economia i l'empresa.

La web de los deportistas olvidados: bloc on podem trobar antigues estrelles de l'esport, algunes ara ja apagades... Florence Griffith, Andrés Jiménez (Jimix) o Jordi Cruyff.

... des de Sant Cugat: bloc de la companya socialista Aintzane Conesa, incansable blocaire de Sant Cugat del Vallès.