Cawsand i un xic de gastronomia

Cawsand és un petit poble de la península de Rame, a Cornwall, al sud oest d'Anglaterra. De fet el municipi inclou, a part de Cawsand, Kingsand, formant tots dos un municipi d'uns 900 habitants. És un poble costaner de tradició pescadora, praparat també per rebre turistes. Amb les companyes de Catalunya (l'Enara, la Montse i la Maribel) comentem que sembla un poble de “maqueta” o de nines, ja que és petitet, amb pocs carrers i amb unes casetes molt maques. Cawsand té una esglèsia (Sant Andreu) i una bonica plaça, també petiteta...

Malgrat pertànyer en un altre comptat, Plymouth és la ciutat de major influència de Cawsand. A capital de Cornwall és Truro, situada a unes de 50 milles. Tot i ser al costat d'una gran ciutat (Plymouth) Cawsand és considerada perifèria dins el seu costat, motiu pel qual rep algunes ajudes...

Entre Cawsand i Kingsand hi ha, sobretot en les persones grans, certa rivalitat... Tal i com passa entre pobles propers que comparteixen municipi, o fins i tot sense compartir-ne, aquestes rivalitats són, en la majoria de casos, ancestrals...

Corona el poble de Cawsand una fortalesa construïda a principis del segle XIX davant la temença (i amenaça poc real) que Napoleó arribés a Anglaterra... No és l'única construcció militar que hi ha d'aquesta època...

L'hotel (Cawsand Hotel Bay) està situat a la platja de Cawsand, una platja petita i acollidora...



Aquest dimarts vam estar tot el dia a Cawsand. De bon matí vam fer un esmorzar típicament anglès, com cada dia, a l'hotel: mongets, ou ferrat, botifarra, tomata i pa fregit...



Avui he tornat a l'esmorzar continental: torrades i croissants, iogurt i cereals, una mica de suc i te.

Per dinar vam anar al restaurant Halfway House Inn: vaig demanar Cornish Fish Pie (peix amb una mena de purè de patates) i cervesa Doom Bar.




Per sopar vam anar en un restaurant de Kingsand, el Rising Sun, on vaig menjar Lamb Shank with minted gravy, news potatoes with vegetables of the day (xai) i una cervesa Skinner's.

Són locals petits, molt acollidors i on, la veritat, he menjat molt bé!.

Aquest dimecres hem anat a Plymouth, on també hi ha hagut història amb el menjar... però això, juntament amb l'explicació dels llocs que hem anat a visitar, serà un altre post...