La resistència dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter

No és qüestió de tirar la tovallola, més aviat que ens la treguin de les mans. Malgrat hi ha qui creu i diu que aquesta guerra està perduda, no es deixarà passar la possibilitat de lluitar en cada batalla. No m'agrada expressar-me en terminologia de guerra, però costa a vegades trobar altres paral·lelismes...

Aquest dimecres és un dia important pels treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter: l'empresa presentarà la proposta d'ERO al comitè d'empresa aquesta tarda a Madrid... Demà dijous serà el dia de la vaga i la manifestació a mig matí, des de Sarrià de Ter fins a Girona. Són, aquests, dies intensos, que portes endins es viuen, passada la sorpresa i perplexitat inicial, amb gran preocupació i indignació.

Poc a poc es van obrint nous fronts per evitar el què sembla inevitable: la possibilitat que si es presenta l'ERO, es faci a Catalunya és una opció que s'ha començat a treballar, fent una petició directa al Conseller Nadal per traslladar-la al Departament de Treball. D'altra banda poc a poc es van sumant els suports polítics: d'entrada el dels tres grups municipals de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, el del delegat del Govern de la Generalitat i el del subdelegat del Govern de l'Estat. També dels partits polítics a través dels seus parlamentaris a Madrid: primer el PSC, després d'ICV i també de CiU. De fet es preveu que alguns diputats del Congrés els acompanyin, entre ells els tres del PSC: Montse Palma, Àlex Sáez (molt actiu aquests dies) i Juli Fernández.


S'ultimaven ahir a la tarda els preparatius per anar, avui a Madrid i també per preparar, demà, la vaga i la manifestació. Les tres regidores del grup municipal del PSC, la Iolanda Jiménez, la Loli Fernández i l'Assumpció Vila, i jo mateix ens vam reunir ahir a la tarda amb el comitè d'empresa per expressar-los personalment el nostre suport.


No podem, el PSC de Sarrià de Ter, esperar que ens arribin les notícies; som molt actius i especialment aquests dies, tots quatre, així com també d'altra gent propera al grup municipal. Assumim el paper que ens pertoca, precisament per aquest motiu ens movem, ens reunim, parlem amb gent (del partit, dels governs, del món sindical, del món empresarial, amb treballadors, amb el govern municipal...).


Ens sumem a una resistència que no vol ser heroica, tan sols vol ser justa... fer justícia defensant llocs de treball, treballadors i la continuïtat de la fàbrica...

--------------------------

pd1: TORRASPAPEL. SARRIÀ. LA LLUITA QUE COMENÇA, article d'Àlex Sáez.

Fragment: Tinc l'impressió que malgrat la crisi econòmica ens comença a mostrar la pitjor cara, en alguns casos pot existir l'oportunitat d'anticipar-se a resultats negatius, a deslocalitzar o a mantenir beneficis sense tenir en compte, productivitat, competivitat i ambició d'empresa. I és que darrera d'algunes d'elles - com Torrespapel - ha deixat d'haver-hi un empresari, una empresa famil.liar, un capital social determinat... sinó hi ha un fons d'inversió sense rostre...

pd2: i sobretot no us perdeu Torraspapel: el cost de la solidaritat, d'Assumpció Vila
Fragment: Hem de deixar sols als treballadors en la defensa dels seus llocs de treball? Aquesta és una decisió que ens afecta a tots: als sarrianencs, a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, a la Generalitat de Catalunya, a les patronals gironines, a la Cambra de Comerç, a la UdG...