dimecres, 27 d’agost del 2008

Cantallops al New York Times

Campanar i muralla de Cantallops

L'Albert Campsolinas és una de les ànimes de l'Associació Cantallops Acció Cultural, entitat que entre d'altres va organitzar una excel·lent exposició sobre el foc del 1986, les flames del qual van passar literalment per sobre Cantallops (Diari de Girona - Memòria del foc de 1986 a Cantallops). Enamorat i apassionat de la natura, sé que tard o d'hora hauré de parlar, d'escriure, amb més detall sobre l'Albert i el darrer treball, com sempre amateur, que l'ha mantingut ocupat darrerament, i que en un futur veurà la llum, fet que suposarà la valuosa recuperació d'una part del patrimoni cultural i musical de Cantallops. Però no avancem esdeveniments, cada cosa al seu moment i, naturalment no em correspon a mi fer públics aquests afers...


Fa poca estona (avui dimecres passades les deu de la nit) he obert la bústia de correu del gmail i de tots els correus rebuts me n'han sorprès dos: un per qui me l'enviava, una bona amiga que m'ha trobat, bibliotecària ella, al bloc em barrufa viatjar; l'altre per l'assumpte: Cantallops al New York Times...

Doncs sí!. Encara que només sigui citat, l'article Spain’s Wild Coast comença així: "ON the small roads between Cantallops and Llançà — two names that were barely dots on our map of Catalonia in northeastern Spain — the lush mountain greenery turned quickly to farmland rolling out for miles around us and filled with sunflowers and bales of hay."

El Diari de Girona d'ahir dimarts en fa ressò en la notícia titulada "The New York Times" elogia la Costa Brava per preservar llengua, costums i paisatges, on el redactor explica, entre d'altres coses, que Sarah Wildman del New York Times "Comença el viatge a Cantallops -sovint l'autora es quedarà meravellada dels petits poblets de l'interior- en direcció a Llançà..." i posteriorment comenta que "Entre els primers pobles que esmenta la reportera -ja han quedat citats Cantallops i Llançà- , s'hi troben la villa medieval de Begur, San Martí d'Empúries, i les cases "estil grec" de Cadaqués. "Els turistes passegen també pels carrers de poblets interiors i de platja amb noms tan lírics com els carrers de pobles interiors i de la platja amb noms tan lírics com Pals, Peratallada, Peralada i Calella de Palafrugell), i dormen en hotels tan diminuts que els propietaris coneixen els clients pel seu nom".

En fi, tampoc és qüestió de fer de l'anècdota categoria, de fet molt més important, encara que aparentment més modesta, és la notícia de la qual parlo al proper post, sobre la recuperació de l'escola de Cantallops... Però aquestes anècdotes també són agradables, sempre que no perjudiquin el propi poble...

---------------------------------------

pd1: qui és Sarah Wildman?. Trobareu l'article i altres escrits a altres mitjans i sobre altres temàtiques al seu web...

pd2: més enllà d'aquesta sèrie d'articles (aquest i els quatre que segueixen), també he escrit sobre Cantallops a:
Tramuntanada a Cantallops, publicat el dilluns 4 de febrer de 2008
Brunyols a (de) Cantallops, publicat el dissabte 15 de març de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada