Madremanya és un bonic poble rural del Gironès. Situat als peus dels Àngels, a la pàgina web municipal descriu que el seu terme "és accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra del Montnegre i pels orientals de la serra de Vall-lloreda o de la Mare de Déu dels Àngels. Pel sector nord-oriental forma part de la Plana Empordanesa. Aquesta geografia és la que fa que Madremanya, tot i pertànyer al Gironès, participi en molt bona part de la idiosincràsia i el paisanatge típic de l'Empordà. També això explica que a Madremanya hi hagi tanta tirada cap a Girona com cap a La Bisbal de l'Empordà".El divendres a la nit, passades les deu, fèiem camí cap a aquest bonic poble del Gironès. Una roja lluna, quasi plena, sobrevolava sobre els gira sols adormits, a tocar del nucli del poble. Aparquem el cotxe i ens endinsem dins el poble pels seus carrers cantelluts amb voltes, fins trobar la Plaça Major. S'hi celebren les actuacions de Madremanys del 4rt Festival Emergent [web].
La Plaça Major fa goig!. És plena de taules i cadires, i gent!. Un gran escenari presideix la plaça, on Eduard Biosca, humorista, fa una estona que ha començat a desgranar el seu monòleg: parla dels peixos i la seva curta memòria, de la creació i de la crua naturalesa a la qual, Déu, va sotmetre als animals: la llei del més fort: mengeu-vos entre vosaltres!.
Bufa un suau vent que ens refresca les galtes i els clatells, però que fa patir, alhora, els organitzadors. A les acaballes dels monòlegs d'Eduard Biosca, la prudència mana i els tècnics baixen el pont de llum i el fons d'escenari: no les tenen totes.
Jordi Garcia i Miquel Sempere (també components d'Hermano Loco), músics flamencs empordanesos, i insultantment joves, fan la seva breu, però intensa actuació a peu de plaça, al costat de l'escenari. A partir d'aquell moment l'escenari esdevé un espectador més...
Valeria Guglietti ens il·lusiona amb les seves ombres xineses, petites històries que ens fan reviure el cinema abans del cinema... jocs de mans, il·lusions, personatges que prenen vida tan sols amb l'ombra que projecten...
Roger Mas (i MySpace) i les seves cançons tel·lúriques omplen la plaça de nimfes que s'esfumen entre els núvols de la fàbrica de guix... Roger Mas és un cantautor místic tocat per un polsim de bogeria derivada de la sàvia filosofia de Francesc Pujols ( i Fundació Francesc Pujols i wiki), qui també ha tocat a Quimi Portet. No falta, en el repertori, la versió de Ni una sola paraula, de Paulina Rubio. Encandila, com sempre que la canta, el públic.
Els actors del Kulactiu ens ofereixen píldores d'humor, a voltes de l'absurd, a voltes hilarant...
I arriba Sanjosex (i MySpace i bloc) amb la seva guitarra i les seves històries quotidianes d'amors i pensaments, camins i caminants i dies laborals estressants. Cantant quasi accidental, arquitecte de professió, militant de la Bisbal (i del baix Ter), va demanar expressament cantar a Madremanya (picada d'ullet!). Les seves cançons són retalls de la nostra vida que els canta amb unes composicions marcades per un estil propi de cantar, tocar la guitarra i moure's a l'escenari.
I per arrodonir la vetllada el fotògraf David Julià i el seu foto sketch, fet al llarg de la nit, copsant l'ambient i la gent d'una nit d'estiu a Madremanya...
--------------------------------
pd1: TV3 - El Club - Roger Mas: "Ni una sola paraula"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada