Aquest passat dissabte vaig viure de prop un fet, un petit detall, que si ens hi aturem una mica, té un fons molt interessant i, sobretot, dóna un gran valor a la capacitat de l'esport de ser un agent d'educació, de maduració personal, de socialització i d'integració.
Una de les activitats del Tastets d'Esports organitzat conjuntament pels ajuntaments de Sant Julià de Ramis i Medinyà i de Sarrià de Ter era una sèrie de partits d'handbol entre equips fets dies abans per nens i nenes de diferents edats.
Em trobava dins el pavelló de Sant Julià de Ramis observant un partit d'handbol entre dos equips de nens i nenes d'uns 7 anys; a la porteria dos joves jugadors, dedueixo que cadets, de la Unió Esportiva Sarrià (UES), el club que té l'equip màxim exponent de l'handbol de les nostres comarques, l'equip sènior, que juga a la Primera Estatal. Arbitrava un altre jugador, per bé que xiulava més aviat poc, essent generós amb les evolucions dels infants, com generosos eren els porters, que els colaven a gol quasi totes les pilotes ben dirigides a porteria.
A la banqueta un dels jugadors veterans del primer equip i entrenador dels cadets, en Sergi Esparraguera, papers en mà organitzant els diferents partits. A punt d'acabar-se el partit en Sergi (jo estic assegut just al seu costat) diu amb convicció als joves cadets de la UES: sobretot feliciteu-los a tots un per un, referint-se als nens i nenes que han estat jugant el partit.
La importància del comentari d'en Sergi no és tan per la felicitació que al final del partit van rebre dels joves cadets els nens i nenes, sinó pel valor que sabran donar-li precisament els joves cadets en el moment de ser ells qui van felicitar i fer un reconeixement als infants. En el fons en Sergi els transmet el valor del reforçament positiu, del reconeixement de l'esforç, de l'agraïment per una bona i divertida estona.
Els nens i nenes que practiquen esport als diversos clubs esportius estan a mans d'entrenadors majoritàriament joves, alguns sense formació específica i fins i tot sense haver culminat, encara, el propi procés de maduració, adolescents i joves. La disciplina, el respecte, l'esperit competitiu (viscut positivament), el saber guanyar i saber perdre, la cooperació, el companyerisme, etc. han de ser elements indispensables i imprescindibles a treballar juntament amb la tècnica i la tàctica específiques de cada esport. És per això que són rellevants aquests detalls que un veterà com en Sergi sap que són importants, per això ell els transmet als seus jugadors, de la mateixa manera que els seus entrenadors els van saber transmetre a en Sergi.
El valor d'aprendre a educar, fins i tot sense ser-ne, necessàriament sempre, conscient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada