VídeoArt... Art'n'Vídeo?

Dies enrere vaig topar, quasi accidentalment, amb una pàgina web on hi havia algun d'aquests vídeos publicats per un tal Philip Scott Johnson (també a Vimeo)...







--------------------------

pd: també m'han agradat, sobre el 7è art...

La caiguda del Mur de Berlín, a El Jueves del novembre de 1989

Ara que s'ha celebrat el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín no he pogut evitar recuperar El Jueves de l'època... Fa 20 anys, amb 15 anys, comprava habitualment El Jueves, dels què encara tinc, per vergonya aliena de la Sira (que els miréssis als 15 anys ho entenc, però que als 35 encara en guardis alguns com si d'una relíquia es tractés!...) alguns exemplars...

A tall de commemoració aquestes són algunes de les vinyetes de El Jueves número 652 (any XIII), corresponent a la setmana del 22 al 28 de novembre de 1989.

----------------------------------------------

pd: tothom té un passat... del què no sempre cal que ens avergonyim...

Johan Cruyff, seleccionador català

Foto publicada al web de la Federació Catalana de Futbol

No em desagrada que Johan Cruyff sigui el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. Aquesta expressió, no em desagrada, la faig servir quan, com en aquest cas, quelcom m'agrada però sense un especial entusiasme.

Futbolísticament parlant l'opció de Cruyff és excel·lent; són molts els clubs i federacions que han volgut seure'l a la banqueta des que el Barça el va fer fora. Cruyff va ser un grandíssim jugador (pel que diuen, jo tot just vaig néixer setmanes després que ell guanyés la Lliga amb el Barça l'any 1974) i un exel·lent entrenador, marcant estil i caràcter ofensiu als seus equips. Que la selecció catalana sigui entrenada per un tècnic tan solvent i reconegut com Cruyff només pot ser una bona notícia, indiscutiblement.

Però la selecció catalana de futbol és més que una qüestió purament futbolística. naturalment el no reconeixement internacional per jugar competicions oficials és un detall que sense cap mena de dubte influeix en la selecció i, penso que també, en el seleccionador. Hauria acceptat Cruyff el càrrec de seleccionador si la seleccionador catalana competís oficialment, per exemple, com l'Holandesa?. Jo penso que no. La meva percepció és que precisament la no-oficialitat de la selecció catalana ha estat un dels elements determinants en la decisió de Cruyff... i si no ho ha estat, ho sembla ben bé!. La selecció catalana de futbol juga només partits no oficials, no té cap pressió de cap tipus per a classificar-se per a fases finals no d'europeus ni de mundials, juga partits semblants als amistosos de "costellada" entre combinats que ell alguna vegada ha entrenat. No crec que Johan tornés a entrenar si el seu càrrec estigués sotmès a la pressió dels resultats, com passaria en qualsevol equip professional o selecció reconeguda internacionalment.

Per això no deixa de ser, al meu parer, una paradoxa que la Federació Catalana de Futbol (FCF) aposti per ell precisament per reforçar i enfortir el coneixement (i de retruc el reconeixement?) de la selecció catalana, quan possiblement si tingués el reconeixement que es mereix, Cruyff no en seria el seleccionador.

Una altra qüestió és l'acord de col·laboració entre la fundació de Cruyff i la FCF. Calia que Cruyff fos seleccionador per establir aquesta col·laboració?. Jo penso que no, però sembla que més que amb Cruyff l'acord de la FCF és amb la seva fundació i que una de les derivades de l'acord és que Johan sigui seleccionador. L'acord entre la fundació de Cruyff i la FCF em sembla molt positiu i interessant, però bé es podria haver signat temps enrere o sense la necessitat qe Johan fos seleccionador, doncs entenc que l'acord es mantindrà el dia de Cruyff deixi de ser seleccionador.

Finalment hi ha la qüestió lingüística i política. Johan, que és català perquè viu i treballa a Catalunya, ell que té un fill català, no ha donat mostres, fins a dia d'avui, de compromís polític amb el país i, sobretot, la nostra llengua, el català. Naturalment a mi m'agradaria que ell, com d'altres esportistes com Iniesta i Messi parléssin en català com ho han acabat fent Txiqui Beguiristain o Julio Salinas, però ells, com Johan, les seves raons tindran per no fer-ho... Però aquesta és una qüestió molt sensible que més enllà del què és estrictament futbolístic ha aixecat polseguera. Cal que sigui catalanista (ja no independentista!) el seleccionador català?. Jo penso que no. Era pro sudcoreà, pro australià o pro rus, o menys holandès Guus Hiddink quan va ser seleccionador de Corea del Sud, Austràlia o Rússia?...

M'agrada que Johan Cruyff sigui el seleccionador català, doncs per la meva selecció vull el millor entrenador; però no m'agrada veure que al cap i a la fi l'aspecte futbolístic sigui el que menys es valori, fins i tot per la pròpia FCF, que sembla conformar-se en què ara tothom, a nivell internacional, coneixerà la selecció catalana.

Aquest partit, penso jo, només té un guanyador: Johan Cruyff.

------------------------------------------

pd: Cruyff, por Cataluña és un interessant article de Ramon Besa al diari El País.

El GMS ressegueix "Els camins de l'exili"

Clicant aquí podràs veure el cartell "Els camins de l'exili" del GMS publicat al meu Twitxr

El Grup Muntanya Sarrià (GMS) ressenguirà aquesta propera setmana "Els camins de l'exili" amb la conferència que farà aquest dilluns 9 de novembre a les 19:15h al Coro Salomó Marquès i Sureda, Doctor en teoria i història de l'educació de la UdG i la sortida que el propi Salomó Marquès guiarà el proper diumenge 15 de novembre i que recorrerà el camí de l'exili passant per La Vajol, Can Barris, el Coll de Lli, Les Illes i el Coll de la Manrella.

Ambdues activitats són obertes a tothom, tot i que per la sortida és preferible informar de la voluntat de participar-hi enviant un correu al GMS: grupmuntanyasarria@yahoo.es

Més sobre la tala d'arbres: la inevitable resposta del PSC

Després d'haver denunciat, des del PSC de Sarrià de Ter, la darrera tala inecessària d'arbres, el govern va respondre que el cost del trasplantament dels arbres talats hagués pujat a 30.000 €.

Des del PSC de Sarrià de Ter hem donat resposta a les raons del govern amb aquest comunicat, emès a finals d'aquesta setmana passada.

El PSC de Sarrià de Ter considera que el govern municipal s'excusa en una xifra desorbitada per justificar la seva manca de previsió per evitar la tala d'arbres

El PSC de Sarrià de Ter troba desorbitada la xifra de 30.000 € que el govern municipal ha fet pública sobre el suposat cost que tindria el trasplantament dels arbres afectats per la nova rotonda del carrer Via Augusta.

Segons Roger Casero, regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l’ajuntament de Sarrià de Ter “sense qüestionar que algú hagi pogut pressupostar el trasplantament amb aquesta xifra, als socialistes ens sembla desorbitada, estem convençuts que es podria fer el trasplantament dels arbres amb un cost molt menor”.

Per Casero però “el més greu, més enllà del ball de xifres, és la manca de previsió del govern municipal, doncs des del moment que van proposar presentar el projecte de la nova rotonda al FEIL 2009 sabien que els arbres existents s'haurien de treure i fins que nosaltres els hi vam dir no van pensar en que es podien haver trasplantat”.

El PSC de Sarrià de Ter considera que el govern ha estat poc hàbil en trobar alternatives a la tala de les catalpes afectades i recorda que al darrer ple municipal va proposar la possibilitat de regalar els arbres, de manera que, segons Roger Casero, “el municipi o particular que els volgués trasplantar n'assumís les despeses, representant l'operació un cost zero per l'ajuntament”.

El grup municipal socialista lamenta la manca de sensibilitat mediambiental del govern i confia que amb el seu prec en una propera ocasió el govern municipal apliqui millor i més bones pràctiques i eviti novament tales innecessàries d'arbres.

Intent fallit de desprestigiar Anna Hernández

A finals de setmana vaig rebre un correu amb l'assumpre NI UN PAM DE NET, un correu del qual no en sabia l'autor (sí qui l'enviava, però qui me'l va fer arribar no n'era l'autor, només me'l va reenviar. Aquest n'era el contingut:

NI UN PAM DE NET..

.És per això que jo em pregunto, realment ens mereixem això? .

L'Alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet detingut Bartomeu Muñoz es vicepresident de la Diputació de Barcelona.

El President de la diputació es Antoni Fogue que es el marit de la Manuela de Madre (antiga alcaldessa de Santa Coloma).

Sabeu qui es la responsable d'urbanisme de la Diputació.... ANNA HERNANDEZ, i qui es aquesta dona ???? doncs l'esposa d'un tal JOSE MONTILLA AGUILERA.

Antoni Fogue es el que ara volem els sociates posar d'alcalde a Santa Coloma per intentar tapar la merda i la corrupció.

GRAMEPARK es l'empresa municipal d'urbanisme de Santa Coloma de Gramanet, investigada per corrupció en el cas "PRETORIA", aquesta empresa pertany a

un grup d'empreses associades AVS-ASSOCIATS (www.avscatalunya.cat/associats.php) i sabeu qui apareix com responsable

d'una d'aquestes empreses (PROMUNSA) ? una tal ANA HERNANDEZ BONANCIO, i sabeu qui es aquesta dona, doncs l'esposa d'en JOSE MONTILLA AGUILERA.

Algú té idea del que representa econòmicament, a final de més , els molts càrrecs que ocupa la Sra. Montilla?

La Sra.ANA HERNANDEZ BONANCIO, esposa del M.H.President de la Generalitat

José Montilla, té els càrrecs de:

Regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

1a Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA.

Gerent del Consorci de la Colònia Güell.

Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació

de Barcelona.

Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

Consellera del Túnel del Cadí, Concessionària S.A.

Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.

Consellera del Barri de la Mina.

Delegada de L'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la

Diputació de Barcelona.

Consellera de La Caixa.

Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Vocal del Consorci Sanitari Integral.

Vocal de la Fundació Caviga.

Consellera de L'Àrea de Salut de L'Àrea Metropolitana de Barcelona

Afortunadament aquest intent de desprestigi, via Anna Hernández, de José Montilla i del PSC, han tingut una clara i contundent resposta, en aquest cas per part de la Diputació de Barcelona, que ahir divendres va emetre aquest comunicat:

Desmentiment rotund sobre els càrrecs públics i els pretesos sous d'Anna Hernández i Bonancia

En relació a les informacions aparegudes en alguns mitjans sobre els càrrecs públics que exerceix Anna Hernández i Bonancia i els sous que en percep, cal remarcar, en contra del que s'ha dit, que només percep un sou i que a l'actualitat no té cap dels càrrecs que s'indiquen a continuació:

- Vocal de la fundació CAVIGA

- Consellera de Foment de Ciutat Vella

- Consellera del Consorci del parc Agrari

- Vocal del Consorci Sanitari

- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat

- Gerent del Consorci de la Colònia Güell

En canvi, sí que desenvolupa les següents responsabilitats públiques, derivades de la seva condició de regidora de Sant Just Desvern i de diputada a la Diputació de Barcelona:

- 1a Tinent d'Alcalde i Regidora de Relacions Institucionals, Urbanisme i Habitatge de Sant Just Desvern

- Presidenta de Promunsa i Proecsa (Empreses Municipals d'Habitatge i Promoció Econòmica)

- Representant de l'Ajuntament a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus

- En condició de regidora és representant també del Consorci de Turisme del Baix Llobregat ; i representant de l'Associació del Pla Estratègic Metropolità i del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

- Diputada i presidenta de l'Àrea d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona

- Representant de la Diputació a la societat del Túnel del Cadí, S.A., a la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, i al Consorci del Barri de La Mina

- Consellera general de La Caixa

És fals que percebi més d'un sou. Anna Hernández i Bonancia rep un únic sou: el de diputada i presidenta de l'Àrea d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge, tal com estableix la legislació vigent en matèria d'incompatibilitats

Es desmenteix, per tant, que cobri cap sou ni de l'Ajuntament de Sant Just Desvern ni de les societats municipals, ni de les representacions en nom de la Diputació, ni de La Caixa.

Anna Hernández és funcionaria de carrera des de fa 33 anys, i és regidora de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, condició indispensable per ser diputada provincial i, per tant, portar a terme el càrrec que actualment té a la Diputació de Barcelona.

Està clar que algú s'ha precipitat, no sé si innocentment (jo sí que sóc innocent!) o d'una manera intencionada. La qüestió és sembrar arreu ombres de sospita per recollir-ne no sé quin enverinat fruit... Tot plegat, molt trist...

-------------------------------------

pd: sobre aquesta qüestió és especialment interessant l'entrada Yo también colecciono cargos como la mujer de Montilla o como cualquiera que haga política municipal de José Rodríguez al seu bloc: Observatori de ciberpolítica

Dol per a la Dolors. Carta oberta per en Nico

Estimat amic Nico,

som molts, també jo, els qui t'acompanyem, a tu, els vostres fills i a tota la família, en aquests moments de dol, de dolor, per la Dolors. La seva malaltia ha marcat els darrers anys de convivència portes endins, anys de lluita per la vida, anys d'esperança, però també de temors, d'interrogants, de dolor i, inevitablement, anys d'afrontar i encarar la mort cara a cara, d'estar-hi preparat. Persones que han passat per situacions similars a la teva, i saps perfectament que en el cas de la meva família hi hem passat, comenten que precisament els moments de convivència amb la malaltia esdevenen, amb el pas del temps i l'alleujament del dolor, un dels millors regals de la relació de parella i dins la família: l'amor, l'estima, en aquestes circumstàncies, pren una puresa difícil de trobar en les altres circumstàncies...

Saps perfectament la buidor que deixa dins nostre la pèrdua d'una persona estimada, propera; la seva absència es fa evident en les petites coses quotidianes, aquelles que moltes vegades poden passar desapercebudes o les fem rutinàriament: el petó de bona nit, la sobretaula amb el cafè de després de dinar, l'escalfor de l'altre dins el llit, els cosmètics i cremes al lavabo... Aquesta buidor poc a poc l'anem omplint amb records, amb converses amb amics i familiars, amb la vida que, al cap i a la fi, tots, també tu, també vosaltres, hem d'afrontar després d'una dolorosa pèrdua... I és que tot sovint són aquestes petites coses les que teixeixen l'amor...

Reposava ahir eternament, la Dolors, entre multitud de flors, tantes com persones aquestes darreres hores us hem acompanyat al tanatori i avui a l'església, plena de gom a gom, en el seu comiat. Només tu i els vostres fills i familiars heu viscut el seu sofriment, l'heu compartit i alleugerit. Només ella patia el dolor, però ella sobretot us ha transmès esperança, serenor...

Ara el seu sofriment ha cessat, certament amb un preu molt alt, amb el preu més alt. Avui a l'església les teves, Nico, han estat les millors paraules que hem sentit; paraules d'agraïment, de reconeixement i de comiat: adéu esposa!. La meva mare m'ha dit (i després t'ha dit): que valent!.

Nico, que ni Déu ni la vida et posin, de moment, més a prova!. Et mereixes una treva, una llarga treva!

Rep de nou una abraçada Nico... Que descansis en Pau, Dolors...

-----------------------------------------

pd1: m'ha agradat molt llegir l'entrada T'enyorarem, Dolors d'Assumpció Vila al seu bloc.

pd2: entrades al meu bloc sobre els comiats dels pares d'en Nico: Buidor. Humil homenatge a la Dolores Delgado, del dilluns 22 d'octubre de 2007 i Andrés Pichardo, futbol sense pilota, del dilluns 3 de desembre de 2007.

Epístola de Montilla a la militància del PSC

Carta que he rebut via mail de José Montilla, primer secretari del PSC, i que com jo ha rebut la militància del partit:

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.

És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.

Amb tot el meu afecte,

 

José Montilla

 

-----------------------------------

 

pd: epístola: (GDLC de l'Enciclopèdia) Lletra adreçada als absents.

Tan de bó els militants temporalment absents (llegeixi's suspesos) també l'hagin rebut...

El llit és massa gran sense tu

He insistit en quedar-me; tu més en què no calia: "vés a casa i dorm amb pijama, i demà tornes i em despertes, i em portes un bon entrepà per esmorzar...", m'has dit.

T'he anat a comprar una ampolla d'aigua que fins ben entrada la nit no podràs beure i t'he deixat endormiscada al llit... Ara ja sóc a casa, sol. Se'm fa estrany el pis sense les nenes, se'm fa gran, molt gran, massa gran el llit sense tu...

Que sigui aviat demà!. Que passis una bona nit...

L'Acta del XXIX Premi Just M Casero

De XXIX Premi Novel·la Curta Just M. Casero

Va dir Imma Merino, membre del jurat del XXIX Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, al final de la seva intervenció, després d'explicar el sentir i valoracions del jurat respecte a les obres presentades i guanyadores: "Aquest jurat no rep cap pressió ni està sotmès a cap tràfic d'influències."

El premi Casero potser és un premi petit, però no menor, i gran part de responsabilitat d'aquest fet rau, més enllà de la qualitat de les obres presentades i guanyadores al llarg de les 29 edicions, els respectius jurats que l'han composat, a qui no els ha tremolat el pols a l'hora de declarar deserts i que sempre han argumentat i valorat públicament les seves decisions...

Naturalment a l'acta del jurat no es reflecteixen les discusions internes ni es personalitzen les votacions, però en una acta com la d'enguany un s'adona que, amb votacions finals tan ajustades, les reunions del jurat bé deuen tenir el seu punt d'intensitat dialèctica i de confrontació...

En fi, aquesta és l'acta del premi d'enguany:

ACTA DEL JURAT DEL XXIX PREMI JUST M CASERO

Reunit el Jurat del XXIX Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO, que convoca la Llibreria 22 de Girona, format per Margarita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot.

Després de fer una primera valoració de les 24 obres que opten al premi, han passat les següents obres: 

SOLITAIRE / Horaci Barbe (pseudònim) / ...

PLUJA DE TARDOR / Jordi Badia / Pujalt (Barcelona)

NO ÉS UNA NOVEL·LA PER A NENS / Núria Tomeu (pseudònim) / Vallromanes (Barcelona)

NORMA / Montserrat Segura i Feliu / Figueres

CRÒNICA D’UN DELICTE MENOR / Ramon Mas / Barcelona

AMNÈSIA / Benamat (pseudònim) / ...

OLOR DE VIOLETES / Josep Campmajó Caparrós / Girona

CORI, SI US PLAU... / Miquel Ramíres Llinares / Barcelona

L’AMOR S’ACABA ALS 30 / Marc Becelas / ...

AMOR IRREVERSIBLE / Aquil·lea Capdevila (pseudònim) ...

UNES ALES CAP A ON / Anna Carreras / Terrassa (Barcelona)

MANEL CODINA / Sergi Bagaria Argelagués / Vic (Barcelona)

TIMEOUT / Karim Maluf (pseudònim) / ...

REFORMES / Ernest Lassale (pseudònim) / Barcelona

A la segona votació, passent les següents obres:

PLUJA DE TARDOR / Jordi Badia / Pujalt (Barcelona)

OLOR DE VIOLETES / Josep Campmajó Caparrós / Girona

L’AMOR S’ACABA ALS 30 / Marc Becelas / ...

AMOR IRREVERSIBLE / Aquil·lea Capdevila (pseudònim) ...

UNES ALES CAP A ON / Anna Carreras / Terrassa (Barcelona)

TIMEOUT / Karim Maluf (pseudònim) / ...

REFORMES / Ernest Lassale (pseudònim) / Barcelona

A la tercera i última votació, queden les següents obres:

OLOR DE VIOLETES / Josep Campmajó Caparrós / Girona

UNES ALES CAP A ON / Anna Carreras / Terrassa (Barcelona)

REFORMES / Ernest Lassale (pseudònim) / Barcelona

Després d’una llarga discussió i a través de votacions de l’1 al 3, dóna el següent resultat:

REFORMES / Ernest Lassale (pseudònim) / Barcelona, 9 vots

UNES ALES CAP A ON / Anna Carreras / Terrassa (Barcelona), 10 vots

OLOR DE VIOLETES / Josep Campmajó Caparrós / Girona, 11 vots

Guanyadora: Olor de Violetes,  de Josep Campmajó

Finalista: Unes ales cap a on, d’ Anna Carreras

------------------------------------------

 

pd1: Entrevista a Josep Campmajó (Premi Casero'09) i valoració de Josep Ma. Fonalleras (jurat) al TN Comarques-Girona, 02/11/2009 (del minut 5:35 al 7:05)

pd2: clica l'enllaç per veure les entrades d'aquest bloc sota l'etiqueta premi just m casero