dijous 31 de desembre de 2009

Bon Nadal?... I una me...! Però feliç 2010!



Publicava recentment aquesta foto i comentari al meu Twitxr. Aquest irreverent, tant com boníssim, braç de gitano ens el vam cruspir en família (la Casero, a Figueres), la nit de Nadal d'enguany.

Us puc ben assegurar que el tros que em vaig menjar està ben paït, fins i tot ben evacuat, però no puc dir el mateix del seu missatge... I és que el Nadal no és només joia i felicitat, bons desitjos i millors auguris... El Nadal també pot ser això que canten els Love of Lesbian al disc Cuentos chinos para niños del Japón (2007). Love of Lesbian són un dels meus grups de capçalera, descoberts per mi a partir del seu primer disc en castellà, Maniobras de escapismo (2005).

Love of Lesbian - Villancico para mi cuñado Fernando (vídeo no oficial)


Hoy es Navidad, qué felicidad,
vamos a cenar toda la familia
y, maldición, él ya llegó,
con su cucharita y su obsesión.

Vamos, dale más, dale mucho más,
lo puedes lograr, destrozar mi acuario,
por favor, déjalo ya.
¿Me escuchas, Fernando? Creo que no.

Que pares chalado, te aviso con antelación,
que alguien lo ate en la cama y le dé una inyección.
Cuidado con esa cuchara, Fernando.

Ahora reza al señor porque tú
te acabas de buscar la ruina,
y ahora yo empiezo a reaccionar,
mis brazos se mueven
como aspas de un ventilador.
Porque te acabas de buscar la ruina
y me da igual que sea Navidad,
con hilo dental pienso hacerte la circuncisión.

Mira, Fernando, me caes muy mal,
lo tenía que soltar, tarde o temprano te ibas a enterar.
Pues que sea en Navidad, dale cuñado,
nunca pararás, qué curiosa enfermedad.

Me has mirado mal, me has mirado mal,
deja ese jarrón, vale un dineral,
no, no, oh, oh, oh ...

Te acabas de buscar la ruina,
y ahora yo empiezo a reaccionar,
mis brazos se mueven
como aspas de un ventilador.
Y es que te acabas de buscar la ruina,
y me da igual que sea Navidad,
con hilo dental pienso hacerte la circuncisión.

Ya está aquí la Navidad
y volverá aquel infierno.
Hoy te toca soportar al anormal,
respira incienso.

Zambomba aquí, zambomba allá,
zambomba aquí, zambomba allá,
zambomba aquí, zambomba allá,
zambombo aquí, zam-bon voyage, voyage ...

Ei, però malgrat tot això, FELIÇ 2010!

-----------------------------------------------

pd: tot el què he publicat sobre el nadal en aquest bloc, a l'enllaç.

dimecres 30 de desembre de 2009

Futbol sense partit


Foto: Sport

Malgrat ho jugar-se cap partit, la de dilluns va ser una inusual nit televisiva de futbol a TV3, amb una sessió doble amb els documentals "L'àrbitre" i la ració doble de "l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta".

Sobre el documental L'àrbitre comentar que, després de veure'l no entenc quines van ser les reticències de la Federació Espanyola de Futbul i del Comitè d'Àrbitres per embargar el documental durant dos anys... Malgrat no sigui un dels àrbitres que més m'agraden, reconec en Pérez Lasa el mèrit de deixar-se gravar durant dos partits, permetent-nos veure allò que mltes vegades els propis àrbitres amaguen als mitjans de comunicació tapant-se la boca quan es comuniquen amb els seus ajudants. En un país on el futbol i els futbolistes mouen el què mouen (a tots els nivells: mediàtic, econòmioc, esportiu, emocional...) m'agrada que hi hagi qui s'ha preocupat per observar de prop la més deshumanitzada de les figures que configuren el món de l'esport, i en aquest cas del futbol, com són els àrbitres, els encarregats de gestionar la neutralitat.

Insults, pressions, persecusions, però també pedagogia i gestió són elements indisociables de l'arbitratge. Durant alguns anys, entre finals dels anys '80 i principis dels anys '90 un servidor va ser àrbitre de bàsquet en dues etapes: la primera xiulant partits de competicions escolars de mini-bàsquet i la segona com a àrbitre de la competició d'intermunicipals (séniors) de Girona, competició on precisament ara participo com a jugador del Club Bàsquet Sarrià). El cet és que com afirmava Pérez Lasa al documental, arbitrar també és apassionant i requereix preparació tècnica, física i mental. Bon exemple en tenim a les retransmissions dels partits de l'Eurolliga de Bàsquet, on als temps morts dels partits a part de punxar les explicacions dels entrenadors als seus jugadors, alguna vegada també han punxat amb imatge i so els comentaris que fan els àrbitres durant els temps morts, on analitzen possibles jugades i comentem el desenvolupament del partit i la seva feina... I és que com els tècnics i entrenadors, els àrbitres professoinals també han de conèixer les característiques esportives i extraesportives (temperament) dels jugadors...

Potser perquè n'he estat, sempre admiro (encara que a vegades amb disconformitat) la tasca dels àrbitres...

Pel que fa a la ració dobre de Barça amb l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta", només comentar que malgrat ser uns documentals molt ben editats, vaig trobar-hi a faltar essencialment dues coses:

1.- anàlisi tècnica de les claus d'aquest Barça del 2009, més enllà de la gran figura de Guardiola i d'algunes de les seves frases. En aquest sentit van ser una mena de llargs videoclips amb els millors moments de la temporada... Jo m'esperava quelcom més...

2.- els porters; d'acord que són una mena de rara avis del futbol, que són solitaris, que es vesteixen diferent i que poden tocar la pilota amb les mans... però són un jugador més i, juntament amb la defensa (com a sistema), són els darrers encarregats d'evitar gols. Vaig trobar a faltar parades de mèrit dels porters del Barça, com la de José Manuel Pinto al Mallorca, tan decisiva pel títol de Copa de Rey com el golàs d'Iniesta per a la Champions!. I és que no només de gols s'alimenta el futbol!.






---------------------------------------------

pd: als enllaços les entrades d'aquest bloc sobre futbol i el barça, dels que us destaco, entre tots els publicats, aquests:
Madrid - Barça: el passadís, del dimecres 7 de maig de 2008
El futbol com a estat d'ànim..., del dimecres 6 de maig de 2009
Guanya el Barça (6 de 6!), plora, d'emoció, Guardiola!, del diumenge 20 de desembre de 2009

dimarts 29 de desembre de 2009

L'ebook de la Bea


La Bea, de Mardid, pren una cervesa a l'espai de botiga del Restaurant Matamala de Barcelona, tot fent temps esperant que tothom arribi per sopar; serem prop d'una vintena, tots del programa Incorpora i d'arreu d'Espanya, i tenim taula reservada.

Entre els qui esperem fem petits grupets; en el meu també hi ha la Bea i el tema de conversa, que inicialment era sobre la privacitat del Facebook, deriva cap a les compres per internet. Inevitablement parlem de Privalia i una companya ens explica que ella s'hi compra quasi de tot, i sobretot sabates!. La Bea compra també habitualment per internet, recentment un joc de ganivets i una bateria de cuina, però diu que es priva de compar-se roba; la roba, diu, prefereixo provar-me-la... Malgrat adverteix del risc addictiu que té comprar per internet, comença a desplegar l'argumentari d'avantatges, comenánt pel preu i la comoditat... Jo explico que reconec que, malgrat m'agrada tot el món de les noves tecnologies, amb el consum sóc molt tradicional: no em descarrego ni música ni pel·lícules i ho compro tot, excepte els bitllets d'avió i algunes entrades d'espectacles, en botigues tradicionals...

Ens explica la Bea que una de les darreres coses comprades per internet que més feliç l'ha fet és el seu nou i radiant ebook! La Bea és una devora llibres; li encanta llegir i ens explica que llegeix molt també en anglès. L'ebook li permet sadollar la seva ànsia lectora sense necessitat de passar per l'Ikea... La Bea ens comença a explicar les excel·lències del seu ebook, de les aplicacions que té, dels llibres que comparteix amb d'altra gent, dels que es descarrega, també alguns passant per caixa, i de la facilitat de dur diferents llibres dins d'un de sol...

I és que si el saber no ocupa espai, ara el llegir pràcticament tampoc!.

Diuen que l'ebook serà un dels regals estrella d'aquest Nadal... a casa encara no ha arribat el moment... ningú, tampoc jo encara, l'ha demanat als Reis!. Qui sap, potser l'any vinent... No és que la Bea no em convencés; de fet me' va ensenyar i deixar remenar una estoneta i sí, és un bon producte, però és, de moment, una qüestió de prioritats i, sobretot, d'hàbit: per llegir m'agrada més, encara, pasar full!

dilluns 28 de desembre de 2009

El caganer, cançó i vídeo divertits!



El Caganer és la cançó d'aquest Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio, tema coralment interpretat per Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel i inclós en el disc col·lectiu Cançons preNadal (EDR Discos, 2009), editat per a la revista Enderrock.

Un bon regal per aquest Nadal!

diumenge 27 de desembre de 2009

Felicitació de Nadal'09 de la família Casero Canyigueral

Aquesta és la felicitació famliar nadalenca d'enguany, publicada també al meu Twitxr:


Abril, Irina, Clàudia, Sira i Roger.

----------------------------------

pd: d'entre les entrades al meu bloc sobre el nadal, potser també et pot interessar Felicitació Nadal família Casero Canyigueral, del dilluns 22 de desembre de 2008.

dissabte 26 de desembre de 2009

Piulades i imatges gastronòmiques del dinar de Nadal



Des que amb la Sira ens vam casar celebrem alternativament el Nadal amb la seva família, a casa els seus pares, i amb la meva, que per Nadal sempre anem a Cantallops, poble de la meva mare, on el celebrem amb la meva àvia, oncles i cosins. Aquest any hem anat a casa els pares de la Sira.

Tenen per costum, abans de cada àpat, beneïr la taula amb una breu benedicció que sempre fa en Jordi, el pare de la Sira; però avui la mare de la Sira n'ha fet una altra per a l'ocasió, en què d'alguna manera ha mostrat el seu agraïment per la sort que tenim de poder celebrar el Nadal com ho hem fet, sense que ens falti res, encara que tampoc sense excessos. He pensat que té raó, que puc sentir-me, i de fet em sento molt afortunat i, encara que no sigui a Déu a qui jo li agraeixi, aquesta és una realitat de la qual cal ser-ne conscients... Si tot va bé (si Déu vol, que sirien d'altres) l'any vinent potser celebrarem el Nadal a Burkina Faso a casa la Morissa, germana gran de la Sira; si finalment l'any vinent hi anem, aquest sentiment de fortuna tindrà una prespectiva més crua, més contundent...

En fi, només volia fer una breu reflexió abans d'atacar el tema, que no era més que mostrar que, encara que la veritable fortuna és celebrar emn Nadal entre presones estimades, també ho és celebrar-lo amb teca sobre la taula, en aquest cas teca boníssima a qui cal agraïr, a part de a Déu, sobretot als pares de la Sira.

Aquest va ser part del menú de Nadal d'enguany, amb imatges i comentaris publicats al meu Twitxr i replicats al meu Twitter i Facebook:














La sobretaula va estar amenitzada pels versos de Nadal de les nenes (les meves nebodes i filles) i pel concert de peces nadalenques a piano i flauta interpretat invividualment, amb duets i tercets per la Irina (flauta travessera), la Clàudia (piano), en Pau (germà de la Sira, piano) i la Sira (piano i flauta travessera)...

----------------------------------------------------

pd1: menció especial es mereix, també...




pd2: entrades de nadal a aquest bloc, a un clic clicant l'enllaç!

divendres 25 de desembre de 2009

Les 3 postals i poemes de Nadal de les meves filles

Aquestes són les postals de Nadal, amb els respectius poemes, de les meves tres filles:

Clàudia (10 anys)




VIGÍLIA DE NADAL

Oh gran vigília de plata!
És extàtica la nit.
Una estrella d'or esclata
damunt d'un arbre atuït.

Senyor, si la nit és freda,
hi poseu un foc d'amor.
És ample l'atzur de seda,
ple d’ales i de candor.

I en el cel sense vedruna
la campana degotant
fa tremolar un raig de lluna
i un estel nu com l'Infant.

(Marià Manent)

Irina (7 anys)



Un colom tot blanc,
ens vol ensenyar
que a un món sense guerra
tots hem d'arribar.

Ell porta alegria,
amistat i amor,
i vol que a la terra
tots visquem millor.

Abril (3 anys)




Poema de Nadal

Una estrella de Nadal
quia els Reis al meu portal,
m'han deixat unes joguines,
a la mare sedes fines,
al pare vestit i corbates
i a la iaia unes sabates.

Bon Nadal a tothom!

--------------------------------------------

pd1: imatges nadalenques extres, també publicades al meu Twitxr:



I tu, també et pintes el Nadal!... Bon Nadal!



Sí, sí, sí, el Nadal ja és aquí! (fet per la Irina, 7 anys)

pd2: també et poden interessar:
També és Nadal, a casa..., del dimecres 23 de desembre de 2009.
Els versos d'aquest Nadal, del dijous 25 de desembre de 2008.
I si vols saber què més he publicat sobre el nadal, clica sobre l'enllaç.

dijous 24 de desembre de 2009

Sí, sí, sí, Sansalvador CAMPIÓ! (de la Copa Enigmàrius!)


Josep Maria Sansalvador presentant Màrius Serra a Sarrià de Ter en la xerrada que aquest darrer va fer a principis d'abril d'enguany. Podeu llegir la meva crònica a Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter.

Explicava ahir al matí que Josep Maria Sansalvador es presentava a la final de la Copa Enigmàrius de El Matí de Catalunya Ràdio com a campió de la fase prèvia... (Sansalvador, campió de la fase prèvia de la Copa Enigmàrius, al Liceu) doncs va l'home (amb perdó!) i defensa el lideratge a la final d'ahir al Liceu, esdevenint així el campió de la Copa Enigmàrius!.

El propi Josep Maria Sansalvador i Provensal ho explica, molt modestament, al seu bloc (De res, massa. Telegrames des de Sarrià de Ter): Campió de Copa !

Naturalment el web de Catalunya Ràdio se'n fa ressó, dins la crònica ("El matí" al Liceu)del programa especial d'en Fuentes al Gran Teatre del Liceu:
"El matí de Catalunya Ràdio" celebra el Nadal amb els oients amb un programa especial des del Liceu.

Josep Maria Sansalvador, de Sarrià de Ter, guanya la Copa Enigmàrius en un programa ple de música i entreteniment.

El premi no és només un reconeixement pel coneixement de les paraules i per l'habilitat en els jocs de paraules que té en Josep Maria, també i sobretot per la constància i capteniment, dos ingredients necessaris, imprescindibles per cercar l'encert a l'egigma matutí d'en Màrius Serra... Me l'imagino esmorzant amb la mainada amb la ràdio de fons, cafè amunt, cacau en pols avall, que si els llibres de l'institut, que si l'esmorzar de l'escola... fent-se un sepulcral silenci vora tres quarts de vuit del matí, quan l'Enigmàrius és llençat a través de les ones hertzianes, començant llavors el compte enrere fins a les nou del matí, termini màxim per desxifrar-lo, abans no es dónin la solució per antena...
 
Barrina que barrinaràs... cada matí en Josep Maria és un dels milers d'oients que fa l'exercici de rumiar, i entre tots ha estat, merescudament, el primer de la classe!. I guanyant, com els grans, en un gran escenari, el Liceu!
 
Moltes felicitats Josep Maria!
 
--------------------------------
 
pd: Josep Maria Sansalvador és, en sí mateix, tal com el naixament del pessebre, tot en un, en una mena de 3x1... Josep, Maria i el Sant Salvador... per Provensal "no me viene nada"!... perdoneu-me tal boutade...

dimecres 23 de desembre de 2009

També és Nadal, a casa...



El Nadal també entra a casa i el vivim així, sense excessos... La festivitat de Santa Llúcia vam ornamentar l'arbre de Nadal, vam abrigar i començar a alimentar el tió, que la resta de l'any s'està, perdut en l'anonimat, al balcó de casa, i vam muntar el pessebre amb les més essencials de les figures, situant els Tres Reis prou lluny, de moment fora d'enquadrament.

Aquest any els torrons i polvorons encara no han entrat a casa (normalment la primera remesa arribava per la celebració del meu sant, el 15 de novembre), tot i que algun tast ja n'hem fet a casa d'altri...

Les cartes als Reis d'Orient es van redactant, primer sempre la versió en brut, després la versió en net, pulcre i ben escrita, que serà la que la nit de Reis farem entrega al patge reial.

La bústia, tan la del correu postal com la de l'electrònic, escup, dolçament, felicitacions de nadal, personals, familiars i institucionals, farcides de variades imatges nadalenques i els millors i més sincers desitjos, la majoria els mateixos que ens anys anteriors, però no per això menys desitjables, ans al contrari...

Entra el Nadal a casa, com en totes, sobretot per la televisió, que si bé tot l'any és prou estúpida en bona part de la seva programació, per aquestes dates arriba sovint a límits insostenibles, am productes i gales de mal gust i pitjor escenografia, ratllant a voltes l'insult... I procurarem no perdre'l, en Nadal, com altres anys pel mòbil, en evitables missatges de Nadal i sobretot apocalíptics de Cap d'Any, el cost del qual pren cos i forma avançada la remuntada de gener.

També és Nadal a casa... i encara que no ho sembli, estic content que així sigui...
M'agrada el Nadal!


Sansalvador, campió de la fase prèvia de la Copa Enigmàrius, al Liceu


El Matí de Catalunya Ràdio s'emet avui des del Liceu i serà al Liceu on es farà la Final de Copa Enigmàrius. Assistirà a la Final de Copa l'amic sarrianenc Josep Maria Sansalvador i Provensal (bloc: De res, massa), qui, després d'un final de fase apassionant, s'hi presenta com a merescut guanyador de la fase prèvia (pdf), amb 234 punts de 236 possibles i a deu punts del segon classificat.

Aquest és l'escrit que apareix avui a la classificaciói provisional:

Han estat 13 intenses setmanes de competició, que permetien acumular fins a 236 punts. El campió de la fase prèvia, Josep Maria Sansalvador, n'ha obtingut 234 dels 236 possibles. L'enhorabona! Val a dir que l'últim enigmàrius de la Copa, l'hisop, ha causat una escabetxina tremenda en els llocs capdavanters.
Com sabeu, els 100 primers sereu ben aviat convocats a la Final de Copa, en un programa especial que celebrarem pels volts de Nadal i en el qual tots podreu optar a aconseguir la Copa, tot i que la vostra posició us permetrà gaudir de certs avantatges.
L’enigmàrius continua cada dia per optar al sorteig diari entre els encertants. I el dilluns 11 de gener torna a computar per a la Lliga, la segona fase del Triplet de l’Enginy, en la qual tots els participants partiran de zero punts.
Endavant les atxes!

En Josep Maria anirà al Liceu acompanyat de la seva família: la Carme, l'Enric (el de les Enricvinalles!) i la Maria Mercè. Responent a la seva pregunta, estic convençut que passi el què passi a la final d'avui, no desafinarà gens i sortirà, vencedor o no, com el gran tenor que és!

Molta sort Josep Maria!

------------------------------

pd: també et pot interessar llegir, d'aquest bloc, Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter, del diumenge 5 d'abril de 2009.